Internacionalització i Camp de Tarragona. Són els dos grans conceptes receptats ahir pel delegat del govern, Xavier Sabaté, contra la crisi. Internacionalització, per donar sortida –gràcies en part a les noves infraestructures– a les rellevants oportunitats econòmiques de la regió. I Camp, perquè la unitat i l'altura de mires, segons ell, són l'única resposta en un moment en què sobra individualisme i falta anàlisi col·lectiva. «Hem de sortir de la melé», exemplificava en referència al rugbi, quan els jugadors «només miren a un espai molt reduït, físic i temporal». La conferència de Sabaté a l'Antiga Audiència de Tarragona, davant de dos centenars llargs de ciutadans i autoritats del món polític i econòmic, volia analitzar passat i futur, i va sonar també una mica a comiat, conscient que la legislatura s'acaba i les enquestes no auguren un futur gaire galdós al tripartit. Per això va fer balanç dels sis anys i mig de govern: des dels «consensos» per la llei d'educació fins als «dèficits històrics» resolts en infraestructures, passant per l'aposta per noves polítiques energètiques i ambientals. Ha estat, a més, un període marcat per la immigració –va passar del 9% al 19% entre el 2004 i el 2009– i la crisi, que ha fet créixer l'atur del 9% al 17%, malgrat que la població ocupada ha augmentat en números absoluts. El que passa és que ara som molts –620.000, un 31% més que el 2004–, i el ritme de creació de llocs de treball –si bé el PIB ha crescut un 16%, pel 13% de la mitjana catalana– no ha estat bo. Per solucionar-ho, Sabaté apel·la d'entrada a mantenir la cohesió social, però també a la «identitat comuna» del Camp, que ha de permetre «sortir de localismes», en al·lusió a les batalles entre Reus i Tarragona. «Crec que s'hauria de parlar de capital i no de seu institucional, i treballaré perquè sigui així, tot i que això no és el més important», va ser tot el que va dir sobre la polèmica llei de vegueries. «Tenim un territori amb diferents lideratges, moltes ciutats importants que es complementen i que formen una xarxa; en la nostra cooperació i unitat hi ha l'èxit», defensa el delegat, que recorda que el territori ha excel·lit i és referent on ha assolit un cert consens, com ara la gestió de la brossa de Sirusa, el Consorci d'Aigües o l'Autoritat Territorial de la Mobilitat. Assentada la consciència col·lectiva –«Catalunya és una nació de regions», diu–, el futur s'ha de basar a explotar i exportar els punts forts del Camp en matèria d'investigació energètica, zones logístiques, turisme i indústria en general, i incidir també en la formació contínua. Ara que de poc servirà créixer si no s'aprofita el potencial del port, l'aeroport o l'alta velocitat per expandir l'economia, sobretot cap al Mediterrani. Unitat i internacionalització, del Camp al món.