«Quan a Reus ens posem a fer les coses, ens hi posem de debò», anunciava ahir el periodista Josep Baiges durant la presentació en societat de la plataforma Reus Decideix. A jutjar pel que es va veure al Teatre Bartrina, constatava una realitat. La plataforma va saber traslladar a l'escenari els preceptes de rigor, neutralitat, sobirania popular, pluralitat, transparència i participació que s'ha marcat per a l'impuls de la consulta sobre la independència que se celebrarà a Reus el 25 d'abril. No s'hi posen per poc, perquè amb 400 voluntaris i 61 entitats adherides volen arribar a les 80.000 persones que tenen dret a vot en aquesta consulta, anant-los a buscar a casa si cal, acompanyant-los a tramitar papers si és necessari, acostant les urnes a cada districte i facilitant el vot anticipat a partir del 10 d'abril. Tot plegat per contribuir a unes xifres de participació que, afirmaven, cal contextualitzar en el marc nacional, no pas poble a poble, ni tongada per tongada. El decrement del nombre de vots registrat en la consulta de diumenge, doncs, no la consideren significativa, sinó que ha de fer mitjana amb la resta. En aquest sentit, Biel Ferrer tenia clar que la bona participació que sí s'ha registrat als municipis del Baix Camp on ja s'ha celebrat la consulta els «encoratja» i els fa «ser optimistes», més encara si es busca en l'esperit de Reus tot el que cal. Ferrer destacava d'aquest caràcter de ciutat «el pòsit històric de guanyar-se les coses amb esforç, treball i amb una societat civil organitzada». Com ahir ho va demostrar omplint les 400 butaques del Bartrina i els espais posteriors, i com ho van fer evident davant de tots ells els responsables de les diverses comissions de treball en què s'organitza la plataforma. L'acte va combinar tècnica (l'exposició de la feina feta i la que queda per fer) i exaltació. De fet, va ser un pas gradual de l'exposició de fets a l'apel·lació de les emocions. David Vinyals, de la coordinadora nacional, va arrencar els primers aplaudiments espontanis en referir-se al tractament posterior a les consultes de diumenge passat assegurant que «van anar bé, però els nostres enemics sempre ens volen menystenir».

Però si per alguna cosa es caracteritza l'organització de la consulta de Reus és precisament per això, per l'organització, per la sensació de treball tenaç, ben fet i pas a pas, que no deixa cap detall en l'aire i que busca la complicitat de tothom. Alguns polítics eren ahir a l'acte, com ara Jordi Tous (ERC) o Ernest París (ICV), i també figures com ara el músic i activista Francesc Ribera, Titot, però guanyava de llarg en presència aquesta societat civil de la qual tan orgullosa se sent la ciutat i a la qual el president de Reus Decideix, Joan Ballester, feia una crida perquè «el 25 d'abril Reus sigui un referent de democràcia». A través d'un text manllevat d'Anton Veciana convidava que la plataforma sigui «una d'aquestes flors que surten per donar fruit quan arriba la temporada» malgrat que «el clima no ho afavoreix». Però recordava que «una flor no fa estiu, ni dues primavera». «Però moltes sí.»