Jordi Hereu ha pres bona nota dels advertiments dels grups de l'Ajuntament, en el sentit que el repte olímpic del 2022 se'n pot anar en orris abans que es constitueixi el comitè organitzador de la candidatura, a final d'aquest any, si continua utilitzant l'esdeveniment com un element de promoció personal. L'alcalde va haver de viatjar sol a Vancouver fa dues setmanes com a càstig dels aliats i rivals polítics en el consistori per haver llançat, sense encomanar-se a ningú, la idea d'acollir els Jocs d'hivern, i li va venir d'un pèl no rebre una desautorització del consell municipal –a través d'una proposició que el PP va estar dubtant de portar a l'últim ple i que, segons els responsables populars, disposava de majoria– després d'haver ofert a l'exregidor socialista Enric Truñó la direcció de l'oficina tècnica que ha de perfilar el projecte compartit amb el Pirineu. Hereu ha decidit no escalfar més la «bola de neu» amb què exemplifica una fita que ha d'anar guanyant adeptes a mesura que es desenvolupi, i ha passat a fer demostracions explícites de col·laboració amb la resta de formacions. «La voluntat és fer-ho entre tots, començant per l'oficina tècnica», han assenyalat portaveus de l'Ajuntament per explicar l'estratègia que està desenvolupant el batlle. Les mateixes fonts van confirmar les reunions que al llarg de setmana passada es van celebrar al despatx de l'alcaldia i en les quals Hereu va rebre de manera separada Xavier Trias (CiU), Alberto Fernández Díaz (PP), Jordi Portabella (ERC) i el seu soci de govern, Ricard Gomà (ICV-EUiA). A banda d'explicar-los les impressions recollides en primera persona a Vancouver, i que confirmen la capacitat de Barcelona i del Pirineu per acollir uns Jocs d'hivern, Hereu va explicar als presidents dels grups el calendari que té al cap per implementar l'organigrama institucional que ha d'actuar com una bastida consensuada per construir la candidatura olímpica. Des de l'entorn de l'alcalde s'ha assenyalat que vol posar en marxa aquesta estructura de tres potes –la comissió de coordinació municipal, presidida pel primer tinent d'alcalde, Carles Martí; l'oficina tècnica i la comissió de seguiment institucional– a partir de la segona quinzena d'aquest mes.

L'element més delicat de l'organigrama, atès que serà l'òrgan executiu encarregat de desenvolupar el projecte, és l'oficina tècnica. Jordi Hereu, segons han explicat els presidents dels grups, va intentar la setmana passada corregir el malestar que hi havia en aquests pel fet d'haver-se assabentat per la premsa de l'oferiment a Truñó de la direcció de la fase preliminar dels Jocs, amb la perspectiva d'aconseguir a final del 2012 la designació com a ciutat aspirant per part del Comitè Olímpic Espanyol, en detriment del tàndem format per Saragossa i Jaca. L'alcalde va oferir als líders de les altres formacions que li traslladin les seves propostes sobre la dimensió i les atribucions que ha de tenir l'oficina tècnica i també que li aportin noms per configurar l'equip d'experts que haurà de respondre als múltiples requeriments d'un esdeveniment esportiu que té un impacte mundial. Hereu els va proposar, com ha detallat el president d'un grup, celebrar una reunió en el termini d'una o dues setmanes per consensuar el llançament de l'oficina –que tindrà una seu externa a l'ajuntament– i el nomenament del seu responsable, aspecte en què el batlle insisteix que sigui Truñó. Respecte al fitxatge de l'organitzador dels Jocs del 92, només ICV-EUiA ha reconegut obertament el «lideratge» de l'alcalde per encomanar la direcció de l'oficina tècnica a qui vulgui, tot i que els ecosocialistes continuen marcant distàncies amb l'esdeveniment del 2022. CiU, el PP i ERC també han avançat que no blocaran la designació de Truñó, tot i que condicionen el seu suport final al fet que es materialitzi un consens sobre el conjunt de l'organigrama institucional que ha d'impulsar la candidatura olímpica.