Al barri sabadellenc de Gràcia, la penúltima força política de l'Ajuntament –l'Entesa– va ser la més votada en dues de les cinc meses electorals, va empatar en vots amb el PSC en una altra i va quedar segona en les altres dues. Val a dir que els dos regidors de l'Entesa hi viuen, amb el consegüent atractiu electoral per als veïns d'escala, coneguts i saludats. Però tot i ser el gran feu del partit de l'oposició, l'alcalde, Manuel Bustos, governa per a tothom i dimecres al vespre es va aventurar a programar una «reunió de treball» al centre cívic de la plaça del Treball.

Bustos visita periòdicament tots els barris de la ciutat, convidat sovint per les entitats. Però en les últimes setmanes ha espremut l'agenda amb un format obert a qualsevol ciutadà. Les reunions es convoquen amb cartells enganxats en algunes comunitats de veïns i visibles pel carrer. Falta un any per a les municipals, les previsions de les enquestes –diuen– són força millorables i a Gràcia, ara que faran subterrànies les vies dels FGC, hi ha camp per córrer.

I l'acte no decep. Als mítings, encotillats i previsibles, no hi ha gaire marge per a sorpreses. Però als barris no se sap mai què pot passar. Una cinquantena de veïns s'escolten atentament l'alcalde, amb un Power Point de suport i alguns regidors d'escuders a la platea. El logo de la campanya institucional Sabadell + teu precedeix les diapositives i no triguen a aparèixer els avenços aconseguits pel govern del PSC perquè la Generalitat allargui el túnel del metro fins al castell de Can Feu. Però recorden que trepitjàvem terreny de l'Entesa? El seu portaveu, Isidre Soler, tampoc no triga gaire més a irrompre a la sala. Un perceptible «bona nit!» ressona de fons, però no prou per interrompre Bustos. Continuem amb infraestructures viàries –el nus de Sant Pau de Riu-sec, la ronda Oest–, la llarga llista de places reformades amb diners del fons estatal, el nou CAP i els canvis a la Gran Via. Els semàfors aquí han estat força ben rebuts. Permeten travessar l'avinguda a peu i en cotxe els graciencs només n'han de passar un o dos fins que arriben a la C-58. Tot va bé.

La qüestió de la Zona Hermètica és un pèl més feixuga. L'alcalde va admetre que les molèsties dels locals d'oci –d'alguns clients, més aviat– persistiran «mentre estigui concentrada» i els va recordar l'aposta d'«incentivar» el desplaçament de locals cap al polígon de Sant Pau de Riu-sec. Mentrestant, va repassar el resultat de mesures com ara el tancament d'alguns carrers per evitar la concentració de vehicles, el reforç de les brigades de neteja els diumenges al matí i els dispositius especials de la Policia Municipal. Un veí, però, es va queixar que a la seva cantonada hi hauria d'haver cada dissabte una patrulla policial, segons un acord amb l'Ajuntament, i «gairebé mai» no hi era. El tinent d'alcalde Joan Manau surt a escena per defensar que «els agents no són efectius palplantats en un lloc» i que hi ha altres «urgències» sobrevingudes cada nit. Aleshores es va veure el vessant més salomònic de l'alcalde: «Ni vostè té tota la raó, ni nosaltres tenim tota la raó», «dir mai és com dir sempre» i «si cal revisar-ho i tornar enrere, s'hi torna». I al final, l'home va quedar convençut.

I se'n recorden de Soler? Assegut entre el públic, no es va estar d'intervenir. No es tractava de rebentar l'acte, només de marcar terreny. Va reivindicar l'autoria de la proposta de cobrir les vies i va preguntar com es pagarà el sobrecost del projecte. Bustos va admetre que pot costar fins a dotze milions municipals, però la Generalitat en finança la meitat i és una obra que si no es fa ara difícilment s'emprendrà en el futur. Als veïns afectats, evidentment, tant els fa qui pagui mentre deixin de veure les vies i sentir el soroll dels trens. Tots contents cap a sopar. Però resulta que el més satisfet de la reunió va ser el portaveu de l'Entesa: va demanar a Bustos que l'avisin cada cop que visiti un barri. L'alcalde, però, només li va dedicar un ampli somriure. Prefereix fer-s'ho ell tot sol.