«Ja no tinc que anar a dormir a la presó i estic lliure», va deixar anar l'exdirector general de la Guàrdia Civil quan ahir va sortir per la porta de la presó de Zuera (Saragossa) i va trepitjar el carrer. A diferència dels darrers cinc anys, la nit passada Roldán no va haver de tornar al centre penitenciari de Zuera per anar a dormir. Després de quinze anys entre reixes, l'exdirector general de la Guàrdia Civil liquidava la condemna i quedava amb 66 anys definitivament en llibertat. Ho feia, però, sense dir on són els més de deu milions d'euros que va estafar i amagar. Assegura que no té ni un euro i que per això es quedarà a viure a Saragossa, en un pis que li va deixar la seva mare. «No me'n puc anar perquè no tinc diners», va proclamar qui va ser el primer civil al capdavant de la Guàrdia Civil, per recordar que no s'ha investigat què va passar amb Francisco Paesa, l'espia que, suposadament, el va ajudar a amagar el rastre del la fortuna que va robar. Una fortuna, que a més del botí en metàl·lic, segons una informació publicada aquest mes pel diari El País, també inclouria un pis al centre de París i una villa a Sant Bartolomé (Antilles franceses), valorats en uns 3,7 milions d'euros, que hauria aconseguit salvar. Després de parlar amb la premsa, l'exdirector de la Guàrdia Civil va agafar un autobús públic per anar fins al centre de Saragossa.

Roldán va cessar com a director general de la Guàrdia Civil el 2 de desembre de 1993, nous dies després que una investigació periodística de Diario 16 revelés que tenia un patrimoni immobiliari de 15 pisos i xalets a nom d'una societat. Una fortuna obtinguda a través del cobrament de comissions il·legals d'obres que cobrava a les principals constructores de l'Estat per la construcció i reforma de les casernes de la Guàrdia Civil. Els diners que cobrava de les comissions il·legals els amagava en bancs de Ginebra (Suïssa). Aquesta informació va estroncar la seva carrera política i va marcar l'inici del final dels mandats socialistes de Felipe González. El setge contra ell es va anar estrenyent, fins que el 1994 va fugir del país. Primer a París i després a Laos. La seva rocambolesca fugida, incloent-hi una esquela del seu testaferro Francisco Paesa, va arribar al final el febrer de 1995, quan, enfundat en una gavardina i envoltat d'agents de policia vestits de paisà, l'exdirector general del a Guàrdia Civil va baixar de l'avió que l'havia conduït des de Bangkok (Tailàndia) a Madrid. Roldán ingressava a la presó i el 1999 era condemnat a 31 anys de presó pels delictes de malversació, suborn, estafa, falsificació i contra la hisenda pública. El seu cas i els detalls que es van anar sabent, com ara la falsificació del seu historial acadèmic per obtenir la plaça, va conduir el govern socialista a una profunda crisi, que va incloure la dimissió de qui aleshores era el titular d'Interior, Antonio Asunción, qui va ser substituït en el càrrec per Juan Alberto Belloch, el qual es va convertir en un superministre en fer-se càrrec de Justícia i Interior. Una de les seves mans dretes va ser Maria Teresa Fernández de la Vega, actual vicepresidenta.

Amb 66 anys, Roldán comença una nova etapa. La de jubilat, amb una pensió «petita». «Jo ja he pagat pel que he fet», va dir l'exdirector general de la Guàrdia Civil. «Durament», va afegir, mentre que «d'altres no han pagat pel que han fet» i s'«han anat de rositas o gairebé de rositas», va afegir-hi Roldán, en al·lusió a Paesa, l'exespia, al qual acusa d'haver-se endut els diners i a qui, va dir, «no van intentar ni buscar ni localitzar». L'exdirector general de la Guàrdia Civil no va voler fer més declaracions, dient als periodistes: «Si em permeten, no allarguin la falta de llibertat vostès ara», per continuar el seu camí i agafar l'autobús cap a casa seva, aquest cop amb una paper a la butxaca que li acredita que està en llibertat definitiva.