Joaquim Amat-Piniella: «Els camps devastats no són estèrils i jo, que callo entre silencis, parlaré.» Montserrat Roig: «La democràcia no s'aprèn al Parlament, sinó a casa. Ser demòcrata no és una actitud política, és una actitud davant la vida.» Aquestes dues frases, tan simbòliques i lapidàries alhora, estan escrites a les parets de la nova seu del Memorial Democràtic, una institució que va néixer l'any 2007 amb el repte de recuperar la memòria històrica del país i amb una crida a la societat: «No a l'oblit.» Avui s'inaugura aquest nou local, que és un compendi de museu, centre d'estudis i equipament cultural i que està obert al públic. L'edifici està situat a la Via Laietana de Barcelona, a l'antiga seu del Departament d'Interior. El director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, va recordar ahir que el centre ha de ser «un nòdul que connecti amb els altres espais que hi ha repartits pertot Catalunya» com ara per exemple el Museu de l'Exili de la Jonquera (Alt Empordà) o el nou edifici a la Fatarella (Terra Alta), que s'obre la setmana vinent. A més, va assegurar que tot aquest projecte no serveix «només per recordar el passat, sinó també per fomentar l'estudi». La institució abraça un ampli camp de coneixements: la II República, la Guerra Civil espanyola, les víctimes dels conflictes per motius ideològics o religiosos o la repressió franquista. La inauguració d'avui també té un cert aire de nostàlgia, perquè se celebra el dia 20 de març, la data en què es compleixen trenta anys de les primeres eleccions al Parlament després de la dictadura.

El local ocupa 800 m², està dotat amb les últimes tecnologies i la informació s'aporta en català, castellà, francès i anglès. Els visitants podran veure audiovisuals, reforçats amb missatges i lemes a favor de la democràcia, o interactuar amb un panell digital, en què es mostren els projectes de la institució i els punts de memòria que hi ha a Catalunya i a tot el món. En definitiva, «un espai d'homenatge a tots els lluitadors i lluitadores pel seu sacrifici en defensa de la llibertat», segons els impulsors d'aquesta iniciativa. És per això que, a banda de les referències a la història de Catalunya i la repressió franquista, també s'hi troben pinzellades sobre el nazisme, l'etapa de Mussolini a Itàlia, les reivindicacions de les Mares de la Plaza de Mayo de l'Argentina o la massacre de Tiananmen. «La dictadura sempre és un mal major», va assenyalar Caminal, que va afegir-hi que la idea de la seu no és «fer turisme per aquests llocs», sinó «comprometre's amb els valors que defensem».

L'Espai Memorial Democràtic es complementa amb una última zona, en la qual el públic pot aportar les seves idees, i també hi ha un centre de documentació, una aula taller, un auditori amb capacitat per a 120 persones i una sala per a exposicions temporals. Dijous ja està previst que s'hi organitzi una mostra i una taula rodona sobre els 30 anys del restabliment del Parlament.

Un altre dels grans objectius de la institució és divulgar els seus principis a les escoles i aquest any ja han col·locat un estand al Saló de l'Ensenyament. Amb vista al proper curs escolar, es plantegen organitzar una ruta per als espais de memòria història que hi ha a Barcelona com el camp de la Bota o el castell de Montjuïc. «No pot ser que Barcelona tingui desmemòria d'un lloc com Montjuïc», va exclamar Miquel Caminal, el qual va lamentar que no hi hagi més entitats a l'Estat com la del Memorial Democràtic. També va recalcar que la societat s'ha de «preguntar moltes coses» quan passen fets com el procés judicial obert contra Baltasar Garzón per haver investigat els crims del franquisme.