Els alemanys estan més pendents de les eleccions legislatives del setembre vinent que de les europees del juny, i sobretot pateixen per la greu crisi econòmica. La tercera economia del món no passa pel seu millor moment. L'economista en cap del Deutsche Bank, Norbert Walter, creu que el PIB caurà aquest any a Alemanya almenys un 5%. Això confiant que a partir de l'estiu hi hagi una recuperació perquè, si no, la cosa pot anar pitjor. I si el motor d'Europa comença a perdre potència, la resta del continent tremola.

El principal problema actual de la política alemanya rau en la complexitat del govern federal. Actualment Alemanya està governada per una coalició de tres partits. El més important és la CDU d'Angela Merkel, que governa amb el CSU, que és la marca dels conservadors a Baviera, i amb els socialdemòcrates de l'SPD de Frank-Walter Steinmeier. Aquesta gran coalició que governa Alemanya des del 2005 ha servit per potenciar Merkel, que a poc a poc ha anat reforçant la seva imatge europea.

Pels socialdemòcrates afrontar unes eleccions, les europees o les legislatives, és complicat mentre formin part de la Gran Coalició. L'autèntica oposició la fa actualment el Partit Liberal (FPD), que aspira a recuperar el seu tradicional paper decisiu a l'hora de les coalicions; l'Esquerra –excomunistes–, un dels partits més votats als landers de l'Est; i l'Aliança 90/Els Verds, els ecologistes que van participar en el govern d'esquerres entre el 1998 i el 2005 però que van resultar afectats per l'etapa governamental.

Tot i que l'SPD ha estat els últims deu anys en el govern, primer en coalició amb els ecologistes i ara amb els conservadors, els socialdemòcrates confien poder guanyar Merkel en els comicis europeus i després a les generals. Per fer-ho volen recuperar la manera de fer política de Gerhard Schröder.

Steinmeier representa l'ala dreta de l'SPD, i Franz Müntefering, el president del partit, està entre el centre i l'ala esquerra. Són homes de Schröder i defensen les reformes econòmiques i socials. Les seves posicions allunyen la possibilitat que l'SPD fes un tomb a l'esquerra, tal com defensen bona part dels militants.