El finançament de la futura Àrea Metropolitana i l'encaix d'aquesta en l'organització territorial, sobretot pel que fa a les competències que hi pugui assumir, van ser ahir els dos eixos bàsics sobre els quals va girar el debat en la comissió d'Assumptes Institucionals, que ha d'elaborar el projecte de llei de la nova entitat. Aquesta, que, en principi, estarà integrada per 36 municipis, ha d'englobar i gestionar les competències dels actuals organismes metropolitans, que són la Mancomunitat de Municipis, l'Entitat del Transport i l'Entitat del Medi Ambient. La pedra de toc, però, va ser el finançament, sobre el qual el grup de CiU i els representants municipals van demanar més concreció i que podria fer que, tot i el consens inicial, la llei no arribés a ser aprovada.
La comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament va escoltar ahir totes les compareixences en relació amb el projecte de llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Durant les seves intervencions els representants de CiU, tant de l'àmbit municipalista com del parlamentari, van coincidir a reclamar una major concreció sobre com es finançarà la futura entitat.
El primer a exigir més detalls va ser el president de l'Associació Catalana de Municipis, Salvador Esteve, qui va considerar necessari comptar amb una «llei marc» que hauria de regular les competències de les entitats municipals i les relacions entre elles, així com una llei de finançament local. «No podem crear aquest ens sense determinar amb més concreció el seu finançament», va sentenciar.
Per la seva part, tant el portaveu de CiU a les entitats metropolitanes, Antoni Vives, com el portaveu del grup a la comissió, Lluís Corominas, van posar en dubte que les referències econòmiques que es fan al projecte de llei siguin suficients: «Es necessiten números i viabilitat econòmica de futur. Ho reclamem i serà condició ‘sine qua non' perquè aquesta llei tiri endavant», va advertir Corominas. Vives va afegir que actualment «les entitats metropolitanes no són viables» i va reclamar un nou model que prevegi que l'Estat aporti més finançament.
Davant aquestes reclamacions, PSC i ERC van coincidir a respondre que la llei no és «el marc adequat» per fixar el sistema de finançament. La portaveu d'ERC a la comissió, Anna Simó, va admetre que cal una reflexió sobre el finançament de l'Àrea Metropolitana i els ens locals en general. Però va afegir-hi que «la llei no és el lloc per debatre aquesta qüestió», opinió a la qual es va sumar la representant socialista, Rocío Martínez.
També per a l'alcalde del Prat de Llobregat i representant d'ICV-EUiA, Lluís Tejedor, el finançament ha de ser abordat a part, i ben aviat. «Cada any que passa i no ho abordem Catalunya perd pistonada», va advertir.
Des del PP, el representant municipalista Ramon Riera va demanar també una legislació financera alhora que va insistir en la gestió de residus que correspon a la futura entitat. «Tothom parla del transport, que també és important saber com es finança, però la ventafocs de tot això són els residus», va dir.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.