El 18 d'abril de 1938, Roquetes va caure en mans de les tropes de Franco. També ho van fer els barris tortosins de Ferreries i de Sant Vicent, així com el poble de Jesús. Des de la voladura dels ponts de Tortosa, feta per les últimes tropes republicanes el vespre del 16 d'abril, tot el marge dret de l'Ebre havia quedat completament desguarnit, i l'avenç franquista –amb l'ajuda dels carros de combat dels voluntaris italians– va ser un veritable passeig militar.

Segons explica Lluís Bertomeu i Camós al llibre Roquetes republicana i després represaliada, la ciutat va ser presa per la IV Brigada Mixta de Flechas Negras, comandada per Bartolomé Barba. El 20 d'abril es va fer una primera reunió de l'Ajuntament controlat pels franquistes, i es va nomenar una comissió gestora formada per Joaquin Garzón, Juan Mangrané, José Cid, Manuel Bernat i José Blanch, que manifesten «el seu amor a Espanya» i «la seua adhesió entusiasta» a Franco. Garzón actuava com a alcalde, i al cap d'un mes es va celebrar un ple per col·laborar amb els tribunals franquistes a jutjar els veïns que van participar «directament o indirectament» en els «crims i atropellaments» del període anterior, ampliant l'informe a tots els que van ocupar càrrecs municipals entre 1931 i 1936.

Era el cas de l'alcalde republicà Joan Castells Villalta, exiliat a França des de poc abans de l'entrada dels franquistes. L'Àguedo, que anava acompanyat pel regidor Josep Chavarria, va començar el seu exili a Brest, i després a Saint Nazaire. El clima fred i humit de la zona va fer empitjorar la malaltia pulmonar de l'alcalde, fins que el roquetenc Joaquin Arasa el va convidar a la seua casa de Narbona, on va morir el 29 de febrer de 1944.