La consulta de les quinze capitals de comarca, dels 213 municipis, de les 33 ciutats de més de 10.000 habitants. Es miri com es vulgui, avui la tercera onada de referèndums sobre la independència de Catalunya és a l'engròs. Sumant-hi les dues primeres tongades, s'hauran consultat gairebé la meitat de les 947 localitats catalanes. Amb Esparreguera, que es va avançar ahir, s'han cridat a les urnes 1.328.000 persones, nombre que sense els immigrats i els menors de 18 anys davallaria a 1.110.000. L'organització recorda que la participació amb el cens ampliat es redueix de mitjana un 17%. Aquest fet té un sentit especial en municipis com ara Castelló d'Empúries i Salt, on el 47% i el 40% de la població és immigrada. Les consultes precedents han assolit un 25% de participació, amb un 94% per al «sí» i un 3% per al «no». El que caracteritza aquesta tanda és la participació de ciutats grans, amb Lleida i Reus al capdavant en nombre d'habitants, i Girona, Manresa i Granollers com a altres pesos pesants.
S'hi estrenen els Pallars, la Segarra, l'Alt Camp, l'Alt Urgell i el Montsià, de manera que només quatre comarques encara no s'hi han iniciat: el Barcelonès, la Val d'Aran, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Un dels membres de la coordinadora, Uriel Bertran, atribueix la falta de quòrum als municipis de les Terres de l'Ebre a la llunyania de l'epicentre de les consultes: Arenys de Munt. Però destaca que Móra la Nova, a la Ribera d'Ebre, ja ha anunciat que s'hi afegirà el 20 de juny.
Les comarques líders
Les comarques amb més municipis participants en el 25-A són l'Alt Empordà (amb 17), el Bages (15) i el Vallès Oriental (14). En nombre d'habitants, també és líder el Vallès Oriental (173.000 catalans cridats a votar), seguit del Segrià (130.000) i el Baix Camp (128.000). En aquesta tanda, la Garrotxa completa el cicle de consultes amb la d'Olot. Al Ripollès només queden dos municipis per fer la consulta, i al Solsonès, dos. Però encara queden interrogants per respondre: quan s'hi afegiran ciutats com ara Tarragona, l'Hospitalet, Badalona i Terrassa. I quant costa organitzar tot plegat? 400 euros per cada 1.000 habitants. Segons càlculs de la coordinadora, el pressupost de l'onada d'avui podria pujar a 600.000 euros (els partits polítics i les institucions es gasten 15 milions per fomentar la participació en unes eleccions al Parlament). En altres termes: el cost de les consultes no arriba ni a una quarta part del pressupost d'un partit polític mitjà ni a una desena part d'una de les grans formacions. «Amb pocs recursos es poden fer grans gestes», diu Bertran.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.