Faltaven pocs minuts per les onze de la nit del diumenge 25 d'abril de 2010 quan la Junta Electoral de Girona Decideix, conformada per Carles Mascort, Benet Salellas, Manel Mir, Marian Ribas i Carles Monguilod, llegien els resultats definitius de la Consulta sobre la independència de Catalunya que s'havia celebrat a Girona durant tota la jornada. Pràcticament, 17.000 gironins havien exercit el seu dret a vot, el 21,4% del cens de la Consulta, i d'aquests el 95,81% ho havia fet a favor de la llibertat del seu poble.

L'Auditori Josep Viader ple de gom a gom de periodistes, voluntaris i curiosos explotava d'alegria. Era el punt i final a un procés iniciat fa més de mig any per tres entitats de la nostra ciutat compromeses amb l'alliberament nacional del seu país –l'ADAC, l'Òmnium i el Casal Independentista el Forn– i recolzat en tot moment per tres organitzacions polítiques –CDC, Esquerra i la CUP– que han treballat amb elles colze a colze durant tots aquests mesos.

El camí fins el 25A no ha sigut senzill. Les diferents cultures organitzatives de les entitats i els partits, així com els pocs recursos amb què comptava l'organització, no han sigut excusa per aconseguir la més àmplia mobilització de la societat civil gironina de tota la democràcia. Superant amb més de tres punts la mitjana nacional de participació a la Consulta, i en pràcticament tretze punts l'altra capital de demarcació que havia organitzat la consulta la mateixa jornada.

Segurament, algú afirmarà que tot plegat no significa res, que és pura ficció, o fins i tot teatre –com afirmava un col·lega fa uns dies en un intens debat celebrat a St. Narcís–. S'equivoquen. Al llarg dels darrers mesos, els que hem seguit de prop l'evolució de la Consulta –amb els seus alts i baixos– hem pogut constatar que alguna cosa s'està movent a Girona i al país.

La gent farta d'estatuts retallats, tribunals caducats i polítics que no entenen que el futur de Catalunya ja no passa per l'encaix amb Espanya sinó amb Europa, ha sortit al carrer per pronunciar-se amb l'arma més potent de totes: les urnes.

Els 16.055 vots a favor de la independència del país demostren que hem fet història. Sobretot si ho comparem amb els resultats de les darreres eleccions municipals a la ciutat de Girona on el PSC va obtenir 11.279; CiU 7.111; ERC 4.167; ICV 3.511; PP 2.892; i la CUP 916. La independència no només és la primera opció política de la ciutat, sinó que junts hem convertit Girona en la capital del Dret a Decidir, en la primera capital independentista del país!

Girona Decideix i els més de 400 voluntaris que en el seu temps lliure han col·laborat en l'organització de la Consulta ens han donat a tots un exemple impecable de civisme i compromís amb la seva ciutat i el seu país.

Ara toca als partits polítics agafar el testimoni d'aquest procés. Aquests setmanes, els companys de Convergència, Esquerra i la CUP hem après que quan treballem units per una causa comuna podem aconseguir les fites que ens proposem. Però la història, en breu, ens tornarà a posar a prova amb l'esperada sentència involucionista del Tribunal Constitucional.

És per això que ara més que mai és necessari que treballem per articular una resposta conjunta que ens permeti superar l'actual marc juridicopolític en què ens volen encabir i els demostrem un cop més, com deia Martí i Pol, que tot està per fer i tot és possible.