Bulgària, juntament amb Romania, va entrar a formar part de la Unió Europea l'1 de gener del 2007, en la que ha estat fins ara l'última ampliació comunitària. Durant la transició per poder entrar al club europeu, Bulgària va haver de fer un esforç important per adaptar el sistema estatal postcomunista i la seva economia a les exigències occidentals. Això va significar un esforç enorme, però al final va complir les expectatives i va poder entrar al club sense gaires dificultats. Ja integrats, encara que molt distanciats dels paràmetres mitjans comunitaris, els búlgars continuen fent els deures a bon ritme. El vicepresident de la Comissió Europea, Günter Verheugen, l'estiu passat va lloar l'esforç dels búlgars per caminar al ritme europeu. El potencial del país és enorme i moltes empreses europees fa temps que se n'han adonat. Queden per resoldre aspectes que, quan Bulgària ja era candidata, van dificultar-ne l'entrada a la UE, com ara la corrupció i la criminalitat. Des de Brussel·les s'ha exigit sempre més esforç en aquest sentit, i Bulgària n'és conscient. Per això recentment va crear l'Agència Estatal de Seguretat Nacional i va reformar el Ministeri de l'Interior. Per això la Comissió Europea controla molt els diners que s'entreguen a Bulgària, perquè acabin complint els objectius proposats i no es desviïn. L'any passat es van detectar irregularitats en la gestió dels fons europeus, i la CE vol garanties que això no es repeteixi, amb l'amenaça de congelar-los. La CE vigilarà també si aquestes reformes donen resultats concrets per investigar, perseguir i posar davant la justícia casos de corrupció en els alts nivells del poder i la delinqüència organitzada.

Falta també un esforç més gran per incrementar la innovació i la competitivitat en l'àmbit econòmic, incentivar el desenvolupament de la petita i mitjana empresa i disminuir la burocràcia. La crisi econòmica ha frenat un creixement que ha canviat el país en pocs anys. De moment, però, de mica en mica, la resta d'estats de la UE van obrint les portes als treballadors búlgars, que, per diferència de sou, prefereixen anar a l'estranger. Tot per sortir del furgó de cua dels països més pobres de la UE.