“El nostre país no està madur”. El líder de CiU, Artur Mas, va deixar clar ahir que no té cap intenció de convocar un referèndum sobre la independència si és president de la Generalitat després de les eleccions. Mas va defensar que el país ha de fer una transició de l'autonomia cap al dret a decidir “sense límits” en els pròxims anys. Però aquest trànsit ha d'anar de bracet del que reclami una “majoria social sòlida”.

En l'última de les DocSessions, dedicada a la nació, el candidat de CiU va intentar frenar les crítiques sobre un suposat gir sobiranista amb què el PSC atia la federació, amb més força d'ençà que els nacionalistes van donar suport a la tramitació al Parlament d'una iniciativa popular per a un referèndum nacional. En aquest context, i en plena efervescència de les consultes sobiranistes als municipis, Mas va reiterar la seva tesi que el “transatlàntic” català s'ha de moure sense cops de timó sobtats. Perquè es manté el perill històric, va avisar, d'“embarrancar-lo”.

Tot sol sobre l'escenari, sense convidats aquest cop, Mas va dibuixar el seu horitzó nacional per als pròxims anys com a “colofó” dels anomenats “diàlegs orientats al canvi” amb què ha desgranat els pilars del seu programa electoral. Per primera vegada, va situar l'exercici del dret a decidir sobre el concert econòmic com un “objectiu prioritari” en la pròxima legislatura. “Tenim el dret i la necessitat de resoldre aquest tema”. Per Mas, un govern no ho és “amb tots els ets i uts” si no pot recaptar i gestionar els impostos del seu territori. És per això que es va comprometre a reivindicar davant de Madrid el mateix sistema fiscal d'Euskadi i Navarra. Catalunya, va dir, no té “menys drets històrics” i sí un dèficit fiscal que supera el de Flandes: un 8,7% del PIB segons la balança fiscal del 2005 feta pública pel govern espanyol. També va insistir que un altre dels àmbits de consens en què exercir el dret a decidir és el de les infraestructures.