La crisi provoca que les administracions hagin de ser més eficients, ja que tenen menys recursos que abans. Per això, l'alcalde de Terrassa considera que els consells comarcals es podrien dissoldre. A canvi, proposa que es converteixin en «reunions d'alcaldes» per impulsar línies estratègiques de polítiques sense necessitat d'una estructura administrativa. Si més no, Terrassa ja forma part de grups amb aquest sistema de treball, com el de l'eix de l'E-9. Navarro va deixar clar que Terrassa lidera la seva comarca, de 400.000 habitants. Però, «això no vol dir que no vulguem anar amb Sabadell», va aclarir. En tot cas, va afegir-hi que fins ara la ciutat ha exercit el lideratge «de manera generosa, sense sortir més a la foto».

Agafant com a referència la dimensió «adequada» de la comarca de Terrassa, Navarro va explicar de quina manera la ciutat pot superar la crisi. Si més no, l'alcalde va recordar que Terrassa «excel·leix» en molts camps com ara la universitat, la cultura, els esports, el teixit econòmic, en què «som els millors». Per això, rebutja la idea que proposen altres partits que la ciutat s'ha d'especialitzar en un camp. En aquest sentit, l'alcalde va posar com a exemple el sector del tèxtil. «La ciutat va anar molt malament quan el tèxtil va entrar en crisi», va recordar. La reacció de Terrassa ha d'anar lligada als eixos del Parc Científic i Tecnològic; a les infraestructures, com ara la ronda del Vallès, el metro, la ronda orbital ferroviària i l'eix de l'E-9; la projecció del patrimoni industrial i modernista, amb la Fira Modernista, la Seu d'Ègara i el Teatre Principal; l'activitat aeronàutica, l'òptica i la fotònica, i l'impuls energies renovables.

Pel que fa a l'urbanisme, Navarro va indicar que les carreteres que travessen la ciutat, com la de Rellinars, la de Castellar, la de Martorell i Olesa, la de Rubí, la de Matadepera i la de Montcada s'han de convertir en vies cíviques. L'objectiu és que donin lloc a eixos comercials, que facin que aquestes carreteres siguin «amables» per a la gent.