En els darrers mesos i en paral·lel a les meves responsabilitats com a president del FC Barcelona he tingut un seguit de reflexions, compartides amb moltes altres persones, sobre el futur de Catalunya. Com a ciutadà preocupat per l'esdevenidor del seu país penso, honestament, que l'aposta per l'Estat propi és la millor de totes les solucions per a la resolució dels problemes que pateix Catalunya. Al llarg de la història, sobretot en els darrers cent anys, Catalunya ha buscat el millor encaix amb l'Estat espanyol i és una evidència que no ens n'hem sortit. Els diversos partits catalanistes han defensat, amb legitimitat, propostes polítiques per optimitzar la plenitud nacional del país, però tot plegat ha conduït, el dia d'avui, a un atzucac que no ens ha permès avançar.

És l'hora de fer un pas endavant. Penso que a les properes eleccions al Parlament el vot independentista és el vot útil per a la millora social i econòmica de totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, tant de les que hi han nascut com les que han triat aquesta terra per construir una nova vida. És l'hora d'abandonar el debat victimista i de buscar enemics on no hi són.

L'Estat espanyol juga el seu paper perquè té el poder per fer-ho i la solució no passa per debilitar i menystenir sinó per enfortir i excel·lir. Cal que Catalunya hi digui la seva pensant en un marc, l'europeu, que ha de ser l'horitzó del nostre encaix econòmic, social i polític. És l'hora que ens marquem com a objectiu tenir un Estat propi, que és l'única fórmula possible per fer-nos sentir al món. I aquest objectiu només es podrà assolir si disposem d'una majoria al Parlament de Catalunya.

Els moviments socials, les conferències i assemblees nacionals han posat una llavor que cal recollir des de l'acció política. Ha arribat el moment de cercar la unitat política entre totes les forces i moviments que creuen en l'Estat propi. Ha arribat el moment d'arraconar un espoli fiscal que supera els 60 milions d'euros diaris, els 365 dies de l'any, i que no ens permet avançar cap a una situació capdavantera a Europa. Catalunya té el dret a buscar el seu espai al món, l'espai que es mereix pel treball i l'honestedat de les més de set milions de persones que la integren. Disposar dels nostres recursos vol dir pensions més dignes, tenir empreses més competitives o estar més ben connectats al món.

Cal un Estat propi per defensar els nostres interessos, per tenir veu i vot de veritat, per parlar en igualtat de condicions i respecte amb els altres Estats, per superar greuges i tibantors que no han beneficiat a ningú. Un Estat català és bo per a Catalunya, per a Espanya i per a Europa. La generació de competència sempre és saludable, però cal que emergeixi en igualtat de condicions. Per buscar un símil esportiu, en el darrer campionat de Lliga de futbol el Reial Madrid ha hagut d'esforçar-se fins a aconseguir fer 96 punts perquè el seu rival, el Barça, n'ha fet 99. En aquesta lluita perigual, ambdós n'han sortit reforçats.

Assolir les màximes cotes de benestar és un dret irrenunciable per a tothom i ofereix beneficis morals i econòmics a tota la ciutadania. Aquest objectiu és materialitzable si a les properes eleccions al Parlament exercim, amb responsabilitat, el dret a decidir el nostre futur i dels nostres fills. És l'hora de treballar des de l'acció política, de vehicular els nostres debats en un nou partit polític que garanteixi, amb fermesa, el compromís de treballar per l'Estat propi.

És l'hora de prendre decisions. Som moltes les persones de diversos àmbits que creiem que és ben possible que Catalunya esdevingui un Estat. Hem debatut l'encaix polític de les nostres reflexions i la conclusió és que cal traçar un full de ruta que passa per la unitat per anar cap al Parlament, des d'on fer sentir la veu de centenars de milers de persones que volen i desitgen el millor benestar per a les persones que viuen i treballen a Catalunya. Com he dit, és l'hora de prendre decisions.