Les dretes poloneses pugnen avui per la presidència
Komorowski, el favorit, s'enfronta a Jaroslaw Kaczynski, germà bessó del difunt president i líder dels conservadors euroescèptics La dreta radical mobilitza la Polònia profunda i els liberals, les classes mitjanes
Dos mesos i mig després de la tragèdia aèria de Smolensk (Rússia), en la qual van morir el president de Polònia, Lech Kaczynski, i 95 persones més, els polonesos acudeixen avui a les urnes per elegir el nou cap d'Estat.
Els dos protagonistes de la jornada electoral i únics candidats amb possibilitats d'accedir a la presidència són Bronislaw Komorowski, de la Plataforma Cívica (PO), la formació de centredreta liberal i europeista que governa el país, i Jaroslaw Kaczynski, germà bessó del difunt president i líder de l'ultraconservador i euroescèptic partit Llei i Justícia (PiS).
Controlat per Tusk
La PO recull el vot majoritari de les classes mitjanes urbanes, l'elit cultural i intel·lectual i una part del vot juvenil. El seu candidat, Komorowski, que és el cap d'Estat interí i president del Sejm (Parlament) i té el suport del Partit Popular Europeu (PPE), és un polític gris i controlat pel primer ministre, Donald Tusk, que no desperta entusiasme entre els votants liberals.
Jaroslaw Kaczynski es caracteritza per una ideologia profundament conservadora i ancorada en el victimisme i el catolicisme integrista. És anticomunista, però la seva crítica al capitalisme liberal genera sòlids suports entre els treballadors modestos, els aturats, els jubilats i els camperols.
L'accident aeri de Smolensk va causar un gran impacte en la societat polonesa i ha modificat parcialment el panorama electoral. Segons diversos analistes, una part dels ciutadans hostils al PiS, commocionats per la mort de Lech Kaczynski, podria votar el seu germà bessó. La dreta ultraconservadora sap manipular amb habilitat els sentiments patriòtics i religiosos del poble senzill i té a favor seu un electorat disciplinat.
El partit de Tusk té en contra el desgast de dos anys i mig de govern en què no ha sabut dur a terme les grans reformes que Polònia necessita i els seus votants es caracteritzen per una menor fermesa ideològica i electoral.
Record
Durant la campanya electoral, Komorowski ha liderat les enquestes amb una mitjana de 12 punts de distància sobre Kaczynski. Però aquesta distància no és cap garantia perquè guanyi les presidencials en la primera volta, sobretot si la participació no supera el 50 %, com apunten els analistes polítics.
Els dirigents de la PO no oculten el seu malestar perquè recorden que en les presidencials del 2005 totes les enquestes donaven la victòria a Tusk, però Lech Kaczynski va saber recuperar-se en la recta final i guanyar els comicis. El PiS no descarta un efecte semblant en aquestes presidencials i poder recuperar el poder per impulsar la seva política conservadora i euroescèptica.
LES XIFRES
Dues Polònies, cara a cara
p. s
Una victòria de Bronislaw Komorowski facilitaria la tasca al primer ministre, Donald Tusk per impulsar les mesures de modernització que el país necessita. Els cercles polítics i mediàtics propers al PiS donen la victòria a Jaroslaw Kaczynski. Si es confirmés aquesta predicció, Polònia podria entrar de nou en una etapa de crispació política, divisió social, incertesa econòmica i enfrontaments amb la UE, com entre el 2006 i el 2007, quan el germà bessó del desaparegut president va governar el país amb l'extrema dreta antisemita i els populistes postcomunistes.
Xocs amb la UE
La seva actuació al capdavant de l'executiu va ser considerada com un atemptat als fonaments democràtics de la UE. Brussel·les va recordar a Varsòvia que la persecució dels homosexuals, la defensa del clericalisme retrògrad i la criminalització del pensament d'esquerres o liberal no és compatible amb la democràcia. Dues Polònies s'enfronten en els comicis d'avui, la liberal i europeista i la conservadora que mira al passat, recela del present i odia el futur.