Roger Albinyana ha visitat la Xina i els països veïns moltes vegades, i s'ha entrevistat amb líders polítics del govern i opositors. De les seves experiències i reflexions, ha sortit el llibre Un liberal a la Xina, que presentarà aquest dilluns Artur Mas a la Casa Àsia.
Política
ROGER ALBINYANA DIRECTOR DEL CERCLE D'ESTUDIS SOBIRANISTES
És un liberal i un europeista convençut, però ha decidit explicar d'una manera planera i entenedora com és la Xina, un estat que combina un sistema polític totalitari amb una economia de mercat.
«De la Xina, no en sabem gairebé res»
Canals relacionats
Un europeista liberal hauria d'emmirallar-se en les democràcies occidentals. Què és el que el va atraure de la Xina?
–«En els darrers cinc anys he visitat molts cops la Xina i els seus veïns, com ara Singapur o el Japó. De fet, vaig començar la meva vinculació amb la Xina a partir de l'any 2000, com a president de la joventut del Partit Demòcrata Europeu. De seguida em va seduir el dinamisme de la regió Àsia-Pacífic, en contrast amb una Europa estancada, en certa decadència.»
–A un liberal, però, li deu xocar la manca de llibertats que hi ha, oi?
–«Indubtablement. Jo vaig tenir el primer contacte amb Singapur. És una de les economies més pròsperes del planeta, però amb un sistema polític que xoca: una economia de mercat, una justícia independent i una dictadura política continuada des de la independència del país.»
–Com s'explica?
–«Ells han bastit un argumentari polític per justificar-ho, que en gran mesura ha seduït els xinesos. Expliquen que la democràcia liberal occidental no es pot aplicar a l'Àsia, perquè comporta ineficàcia, inestabilitat, corrupció i caos.»
–D'acord, però una cosa és una ciutat estat com Singapur i una altra un estat de 1.300 milions d'habitants com la Xina.
–«La Xina és quelcom fascinant. Ha evolucionat d'una economia planificada a una de mercat en unes quantes dècades, i ha tret de la pobresa milions de persones en un temps rècord. Tanmateix, no hem de confondre la llibertat dels consumidors amb la llibertat cívica. El control polític segueix a les mans del Partit Comunista Xinès. Fins i tot l'economia encara és en gran part controlada per l'Estat, més d'un terç de les empreses són encara de l'Estat.»
–No és senzill entendre com funciona tot plegat.
–«Gens. Per això vaig sentir la necessitat d'escriure el llibre, perquè parlem d'un estat que ha esdevingut la segona o la tercera potència mundial, de la qual no sabem gairebé res. Aquest desconeixement ens anirà en contra, perquè els líders xinesos sí que saben què passa aquí.»
–Vol dir que saben més ells sobre nosaltres del que nosaltres sabem d'ells?
–«Exacte. En una ocasió vaig reunir-me amb un dels principals líders del govern xinès i vam estar una llarga estona discutint sobre el Tractat de Lisboa. En coneixia fins els aspectes més concrets! Quants dirigents europeus coneixen amb detall el Tractat de Lisboa? I la realitat asiàtica? A més a més, els dirigents xinesos estan altament preparats. Dels 100 màxims responsables del PCX, 99 són llicenciats, doctors o acadèmics, amb domini d'idiomes i coneixements de política internacional.»
–Ens mirem massa el melic?
–«Jo sóc un europeista convençut, però haig d'admetre que Europa s'ha estancat i tancat en si mateixa. Li manca perspectiva global. No admet que el pols de poder econòmic i polític mundial ha canviat, i ara pivoten entre Àsia i Amèrica, ens agradi o no. La zona de lliure comerç del Pacífic, l'ASEAN, té una dimensió que triplica la de la Unió Europea.»
–És a dir que el sistema de combinar una dictadura política amb una economia de mercat funciona. No hi ha risc de creure'ns que és aplicable a Occident?
–«De cap manera. Són models culturals incompatibles. A Occident la llibertat individual és part del seu ADN. A l'Àsia, per contra, l'individu cedeix en favor de la col·lectivitat, de l'harmonia i el control del poder per una meritocràcia.»
–De totes maneres, la premissa liberal que diu que l'obertura econòmica porta inexorablement la democràcia és falsa?
–«No, jo crec que és certa. En el cas xinès, les reformes han generat un creixement inèdit, però també moltes desigualtats, amb xocs d'interessos que acceleraran un procés inexorable de democràcia interna en el si del PCX.»
–Quina lliçó creu que es pot aplicar a Europa i a Catalunya?
–«La qualitat de la formació dels quadres dirigents. Hi ha una autèntica meritocràcia que s'hauria d'aplicar als partits de casa nostra.»
Publicat a
- El Punt Barcelona 26-06-2010 Pàgina 16
- El Punt Barcelonès Nord 26-06-2010 Pàgina 16
- El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 26-06-2010 Pàgina 16
- El Punt Comarques Gironines 26-06-2010 Pàgina 19
- El Punt Maresme 26-06-2010 Pàgina 16
- El Punt Penedès 26-06-2010 Pàgina 16
- El Punt Vallès 26-06-2010 Pàgina 16

































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.