Vuit homes i dues dones han esmenat la decisió que va prendre el poble de Catalunya, en un referèndum, que va ratificar el que havien decidit els diputats i senadors del Parlament català i de les Corts espanyoles. Quatre anys després de rebre el recurs del PP, el Tribunal Constitucional ha emès sentència sobre l'Estatut.

Per posar-se d'acord, han hagut de votar per blocs la ponència de la presidenta del tribunal, María Emilia Casas. La votació s'ha produït en quatre blocs.

El preàmbul, on es feia constar que Catalunya havia estat declarada una nació pel Parlament, s'ha aprovat per 6 vots a 4, però amb l'advertiment que "estan mancades d'eficàcia jurídica interpretativa les referències del preàmbul de l'Estatut de Catalunya a «Catalunya com a nació»i a «la realitat nacional de Catalunya».

Segons es desprèn la part dispositiva de la sentència, de dues pàgines, el tribunal ha declarat inconstitucionals 14 dels 223 articles de l'Estatut i sotmet a interpretació 23 articles més i quatre disposicions addicionals.

La sentència manté el català com a llengua vehicular a l'ensenyament però elimina el seu caràcter "preferent" a les administracions.

La majoria dels articles que són declarats inconstitucionals afecten al model judicial català. També elimina el caràcter exclusiu del Síndic de Greuges i algunes competències en matèria de caixes, i retoca un dels preceptes del finançament.

En la votació del bloc que ha declarat inconstitucionals aquests 14 articles, la votació s'ha produït per 8 a 2, una majoria àmplia i fins i tot inesperada dins del TC, molt dividit fins ara.

El bloc dels articles que es declaren constitucionals i el dels articles interpretats s'han aprovat per 6 a 4, però amb combinacions variables.

Els quatre magistrats més conservadors, Vicente Conde, Javier Delgado, Ramon R. Arribas i Jorge Rodríguez Zapata han anunciat un vot particular, ja que no estan d'acord amb la majoria de la sentència, el text íntegre de la qual encara no s'ha donat a conèixer.