La sentència contra l'Estatut va declarar ahir inconstitucionals 14 articles, deixa sense validesa jurídica la definició com a nació i en reinterpreta 27 més.
Preàmbul
(No té eficàcia jurídica.) El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària.
Llengua
(Article 6.1, l'expressió “preferent”.) La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
Consell de Garanties
(Article 76.4.) Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.
Síndic de Greuges
(Article 78.1, l'expressió “amb caràcter exclusiu”.) El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l'activitat de l'Administració de la Generalitat.
Poder judicial
(Articles 97, 98, 99, 100, 101.) El Consell de Justícia de Catalunya és l'òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sense perjudici de les competències d'aquesta.
Funció compartida
(Article 111.) En les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l'Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord amb la Constitució i el present Estatut.
Caixes d'estalvi
(Article 120.) Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l'activitat financera, d'acord amb els principis, regles i estàndards mínims que estableixin les bases estatals, que inclouen, en tot cas, la regulació de la distribució dels excedents i de l'obra social de les caixes.
Crèdit i banca
(Article 126.) Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l'estructura, l'organització i el funcionament de les entitats d'estalvi que no siguin caixes d'estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador a les quals no fa referència l'apartat 1, d'acord amb els principis, regles i estàndards mínims fixats en les bases estatals.
Dret civil
(Article 129.) Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l'article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l'Estat.
Finançament
(Article 206.3.) Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l'anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'Estat de benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l'Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar.
Competència financera
La Generalitat té competència en matèria de finançament local. Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per establir i regular els tributs propis dels governs locals i inclou la capacitat per fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat.

































Comentaris
Segundo: dicho lo primero, cabe recordar que el acato de lo que haya dictado el TC (el presidente Montilla ha anunciado que se acatará la resolución) en realidad se hace por sumisión, ya que existen recursos legales para no acatar la resolución. Para ello baste decir que la Constitución española no cumple con la legalidad internacional y derechos humanos al no reconocer el derecho a la autodeterminación:
http://www.iwgia.org/sw228.asp
http://www.unhchr.ch/tbs/doc.nsf/0/dc598941c9e68a1a8025651e004d31d0?Opendocument
No la volen, aquesta solidaritat. Volen seguir espoliant, i empobrint Catalunya per a fer trens d'alta velocitat a Quintanilla de Onésimo. Estem d'acord doncs. Nosaltres tampoc el volem, aquest Estatut, aquesta Constitució ni aquestes lleis que perpetuen la destrucció econòmica i cultural del nostre país. Declarem-nos independents i negociarem de tu a tu la solidaritat amb Espanya, com fan avui els bascos (El concert econòmic basc-navarrès va ser blindat amb els vots de PP i PSE-PSOE). Ha mort l'Autonomia. Celebrem-ho.
Al Novembre hi ha eleccions al Parlament... A veure si tots aquells que avui es mostren tan indignats demostren també a les urnes les seves opinions...
Segons la meva humil opinió, TOTS els partits polítics catalans són còmplices del desgavell que tenim. CAP dels partits polítics actuals satisfà les meves necessitas i anhels nacionals: per justícia històrica! Si nosaltres ho volem, les Nacions Unides i la UE no podrà acceptar que no es respecti la voluntat del poble. Nosaltres hem d'escollir els polítics que facin possible aquest canvi.
I si cal fundar un nou partit que tingui la intenció clara, inequívoca, decidida i imminent de fer una declaració unilateral, doncs fundem-lo!
Depèn dels catalans amb dret a vot, de ningú més! De ningú més!
Visca Catalunya Lliure!
A Jesús Lorenzo. A vosaltres només us arriben les notícies com el cas palau, no coneixeu el potencial d'aquest país. Falten infraestructure s? No. el que cal és millorar-les. Falten recursos? Si tot el que donem a la resta de l'estat ens ho quedem, ens en sobren. Si no, com t'expliques el dèficit fiscal? Falta de serveis socials? No fotis!
La vostra ignorància sobre Catalunya és tant gran que fins i tot negueu la seva existència. Com pots dir que la nació catalana no ha existit mai? Si us plau. Qui va tenir les primeres Corts d'Europa? Qui va posar les bases del dret marítim? Una nació es forja per història, no per llei.
Seguiu amb aqeusta ceguesa, que nosaltres tirerem pel dret. el teu escrit és una mostra més que el futur no és a Espanya.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.