ACATAR, PREGUNTAR L'ELECTORAT I, SI AQUEST HO DEMANA, LEGISLAR EL NOU ESTATUS DE CATALUNYA \ Fins i tot quan tinguem accés al text íntegre de la sentència sobre l'Estatut --segons diuen, cap al final de la setmana que ve--, procurarem evitar comentar-la. Opinem que aquesta resolució del TC, lluny de distreure'ns de la qüestió que avui ocupa la centralitat de la política catalana --el referèndum, amb el rerefons dels procediments judicials que ens indiquen, presumptament, de què han servit i amb quins objectius s'han utilitzat, masses vegades, les administracions locals i les institucions del migrat autogovern de Catalunya--, ens hauria d'esperonar, si això és possible, a posar-hi encara més tots cinc sentits. Tenint en compte que, mesos enrere, articulistes de l'òrbita favorable a l'Estatut vigent presentenciat --gens sospitosos, per tant, d'independentis me ni de proconsultisme tampoc-- ja reconeixien que el text referendat el 2006 era "incapaç de suscitar cap il·lusió",

menys interès ha de generar encara el dictamen de l'alt tribunal que, acabant-lo de desdibuixar, dificulta encara més que l'actual norma estatutària pugui entusiasmar ningú. \ No sabem si entenem adequadament les declaracions d'avui de Joan Puigcercós, president d'Esquerra, En un Estat de dret les sentències s'acaten totes. Una altra cosa és que s'hi estigui d'acord. I si hi estem en desacord, hi ha moltes maneres --totes ben legals i constitucionals (democràtiques, no cal dir)-- de combatre una resolució judicial. Ens fa l'efecte que, en aquest cas, no val la pena acudir a l'arbitratge de la Corona, ni recórrer als tribunals d'Estrasburg i Luxemburg, quan tenim unes eleccions a tocar i, a més, mig país --emès el veredicte del TC, a hores d'ara ja podem parlar de, com a mínim, mig país-- demanant un referèndum d'autodetermina ció. \ Si les eleccions fossin demà, votaríem Esquerra Republicana. I ho faríem pel seu modèlic compromís a favor de la consulta oficial,

que trobem que va més enllà dels tradicionals postulats independentiste s d'ERC i situa els republicans, ara com ara, com l'única opció política de prou relleu cívic i democràtic pel fet d'assumir que el futur del nostre país ha de ser, sigui quin sigui, el que determini el conjunt de l'electorat pronunciant-se directament en referèndum. Més democràcia i més participació ciutadana no la podem concebre. O no és possible o, si ho és, encara s'ha d'inventar. \ I, un cop obtinguda la independència, sens dubte votaríem la candidatura més verda i ecologista que es presentés, perquè entenem que l'autèntica riquesa --no aquest fals creixement de la bombolla, que destrueix innecessàriament el territori i per postres ens deixa sense butxaques quan d'un dia per l'altre ens esclata als morros-- consisteix en la potenciació d'un sector primari de qualitat, de l'economia productiva de valor afegit i del sector serveis, basats tots tres en la preservació dels recursos naturals, que constitueixen el capital bàsic, l'atractiu fonamental, de qualsevol país dels del nostre entorn.

(Publicat no fa gaire el rànquing de PIB per habitant de l'espai comunitari europeu, en segon lloc, i després del capdavanter Luxemburg, se situava la verda, rural i poc poblada República d'Irlanda.) \ Entre totes les reaccions d'avui al dictamen sobre l'Estatut, amb la que més sintonitzem és la d'ICV-EUiA. Impecable: sotmetre a consulta ciutadana el text estatutari tal com el deixi, sense tocar ni una coma (naturalment), el Tribunal Constitucional. El Parlament, com no pot ser de cap més manera, acata la sentència. Alhora, però, i també com no podria ser altrament, els nostres representants electes s'interessen per sondejar quin grau d'acceptació obté entre l'electorat el text resultant de l'Estatut vigent. Trobem que aquest referèndum que proposen els ecosocialistes és la resposta més democràtica, participativa, constitucional i respectuosa amb totes les institucions sense excepció --Corts centrals i TC inclosos-- i alhora amb els electors, i en tot cas aquesta consulta ciutadana hauria de ser un pas previ a les mobilitzacions que proposen els uns --que sempre cal reservar com a últim recurs, exclusivament en els supòsits de passivitat institucional-- i a la gesticulació que escenifiquen uns altres. \

Si hi ha hagut qui s'ha mostrat convençut que Catalunya no està preparada per un referèndum d'autodetermina ció, esperem que ningú defensi que no som tampoc prou madurs per manifestar la nostra opinió sobre l'Estatut en vigor de la manera que quedi definitivament. Si també hi ha hagut qui ha afirmat que el referèndum que reclama el moviment de les consultes no s'ha de convocar perquè la majoria de les catalanes i els catalans no ho volem --com si es tractés d'una mena d'obsessió que últimament s'hagués apoderat d'una pertinaç minoria--, esperarem igualment que no diran el mateix de preguntar el cens electoral sobre l'Estatut vigent, que si aconsegueix un ampli i majoritari suport ens ensenyarà que no cal que ens entestem a voler-hi introduir modificacions i, aleshores, que el definitiu Estatut del 2006 duri per molts anys i, sobretot, que tingui una vida molt més llarga que el seu antecessor del 1979. \

I vet aquí que, sense adonar'ns-en, haurem matat dos pardals d'un tret. \ Proposem a tota la societat de Catalunya i a tots el partits polítics catalans, parlamentaris i extraparlamenta ris, que concentrin tots els esforços a convocar un referèndum, com més aviat millor, on tota la ciutadania ens puguem pronunciar sobre quina de les dues opcions preferim: si ens decantem per l'Estatut en vigor tal com quedi o si, contràriament, ens estimem més dir sí a la pregunta que formula la iniciativa popular que, el dia 8 d'aquest mes de juny que demà s'acaba, la mesa del nostre Parlament va admetre a tramitació. \ Jaumetria