Totalment d'acord.  Hem provat durant més de trenta anys, i de totes maneres, que Espanya ens accepti com a germans, i no ho volen.  Ens volen sotmesos,  robant-nos a pleret i arruïnats, just per continuar treballant per a ells.  Un mínim de dignitat, obliga al divorci. Separats segur que ens entendrem millor. Cal votar partits independenistes per assolir una majoria al parlament català. Exercir el dret a l'autodetermina ció d'una manera pacífica i sota control internacional. Amb Espanya no hi ha res a fer.

Malauradament, España no ha dit 'Adiós Catalunya'. En realitat el que ha dit és 'Calla Cataluña' i ho ha dit molt clar. Amb la resta de l'escrit del Sr. Canadell, totalment d'acord. No més hi ha un camí, un camí digne, una resposta: 'Adeu Espanya'.

Altimires: d'acord en que hem de votar partits independentiste s, però de moment l'únic amb cara i ulls és ERC i hi ha el perill de que es torni a sumar al tripartit, és a dir, posar-se sota les ordres del PSOE. L'altra possible, CiU, tot i que no descarta la independència tampoc es defineix com a partidari. Aleshores, a  quí votar?

Totalment d'acord. Ens hem passat 30 anys fen pedagogia als governants espanols i no ha servit de res, no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar.

Ara toca seguir fent pedagogia, però aquest cop als catalans, la gent del carrer, dels sindicats, de les empreses, els estudiants, les iaies i els avis, els nous catalans, als que van venir fa anys, als que tenen parents fora de Catalunya, a l'àrea metropolitana, als cims dels pirineus, a Morella i a Portbou, a absolutament tothom.

Perquè tots patim l'espoli fiscal, la manca d'infraestructu res, la justícia lenta i dolenta, el boicot als nostres productes, el menyspreu a la nostra manera de ser i a la nostra manera de fer.

El Cercle català de negocis, Pimec, Sefes, el Govern, la societat civil i milers de voluntaris a títol individual hem d'invertir en aquest esforç, uns serà amb hores de feina, altres amb quilòmetres de visites, altres amb litres de saliva, i altres amb diners.

Invertim be i recollirem la independència.

Be, esperem que l ´ínmensa majoria del poble de Catalunya se n´adoni que no ens hi volen a Espanya. No més d´aquesta manera podrem esdevenir la nació ( però aquesta vegada, amb estat ) que volem i una part hem volgut sempre.

 Otger Cathaló //*// (Sant Celoni) molt encertat el teu comentari. aquest es el cami. jo afegiria i votar a les eleccions de la tardor opcions netament independentiste s. som-hi!

cYo también creía que nos iría bien una sentencia que nos apartaría de toda duda, pero, oyendo, leyendo opiniones de tertulianos y políticos catalanes, ya no estoy tan seguro. Creía que los indecisos no lo serían, pero veo que me he equivocado. La verdad es que estoy pasando unos momentos muy tristes sin saber si lo superaré o llegaré al pasotismo, total para lo que me queda.

Yo creo que la misma gente catalana no cree en sus posibilidades y yo les diría que observen que tipo de gente nos está mandando: con cultura básica, sin idiomas, sin criterio propio, etc. etc. etc. Estando Catalunya, todo, a AÑOS LUZ PARA BIEN, del resto; sólo hay que ver las televisiones en los que los VIPS, son lo más inculto que existe. En muchas regiones no se les entiende cuando hablan su idioma y encima nos dicen que jodemos al español.

No entiendo a nuestra gente, es más, supongo que el que quisiera ser español podría seguir siéndolo.

Como tampoco entiendo como han podido hacerse con el PSC.

Perdonad, no son sólo 30 años. Desde que se perdió la guerra, han sido constantes las humillaciones, solicitando nosotros como colonizados, nunca exigiendo, y ellos no dando como colonizadores.

Jo, que hi resideixo a la capital espanyola, hi veig tot això que tenim que patir: aires de superioritat, enveges, vanitat, supèrbia, menyspreu, veure'ns com a degenerats. Em recorda a la cultura francesa menyspreada pels EUA fins al punt de dir que és morta, ara. Als francesos els menypreen per no voler "americanitzar-s e", i a nosaltres per no voler "espanyolitzar-n os" del tot. Com amb les curses de toros, que espero que siguin ja prohibides. D'aquestes, nomès me les penso amb la música d'"El Padrí", que els queda millor.

Espanya no ha dit, Adios Catalunya, ens ha posat l'espasa al pit i el peu all coll! I si no reaccionem amb la independència serà l'estocada mortal, i ... Adeu Catalunya.

Recordeu les giragonses fins arribar al redactat d'un nou Estatut? Recordeu les retallades d'abans i després del referendum? Recordeu la manca d'empenta del tripartit per tirar endavnt el carro? El resultat de tot plegat i la resposta de Madriz no és:  Adios Cataluña. No. Ens han posat l'espasa al pit i el peu all coll! I si no reaccionem amb la independència serà l'estocada mortal, i ... Adeu Catalunya.

Julián: ¿verdad que tu que vives en Madrid, no dices que eres madrileño o castellano?.

¿Por qué español que viene a Catalunya tiene que decir que es catalán?

Hace tiempo que insisto. Es una falacia y no nos tenemos que dejar engañar.

La pedagogia l'hem de fer a casa. Hi ha massa gent a Catalunya que passa de tot i no se n'assabenta de res. A banda d'això, hi estic molt d'acord, amb l'article Per cert, em semblen molt encertada la publicitat que he sentit per la ràdio en el sentit de denunciar tots els calers que ejpanya ens roba (a canvi d'insults, a més a més).

Otger, fantàstic el teu comentari. Secundo el que diu en Jordi Riera, a votar opcions totalment independentiste s.

Espanya ens vol per quedar-se amb els nostres impostos.  Un cop independent a INTERECONOMÍA hi haurà un programa que dirà: Más se perdió en Catalunya.  Els tertulians convidats seran Artur Mas, José Montilla, Durán Lleida etc...

Exacte, a qui votem ? fins que algun partit no es mulli de debó i inclogui al seu progama lectoral que l`unic cami es l`independencia, a qui votem ?

Compta amb les confusions. L'Estatut despres de seguir els passos legals,  es va sotmetre, en un sol bloc,  a REFERENDUM i el poble sobira afectat, es a dir nosaltres el varem VOTAR. El que el TC ha vet, es carregar-se el nostre vot. El sebjecte passiu afectat  es el votant, no el Parlament ni la Generalitat -son els nostres representants, amb obligacio de defensar el valor del nostre vot-. Entenc que, el TC ha menystingut un DRET FONAMENTAL, el dret a vot, el resultat del vot permetent-se valorar-lo i esquarterar-lo. Com a perjudicat crec que el que pertoca (independentment del que faci la Generalitat, Parlament...) es presentar, cada ciutada individualment  davant el Tribunal Esuropeu de Drets Humans a Estrasbourg, una DEMANDA CONTRA el TC del L'ESTAT ESPANYOL  per vulnerar el meu, el nostre vot legalment emés. Jo estudio  presetanr-lo. Qui s'afegeix?. Sebasti¡à Sardiné Torrentalle. advocat.

LA MANIFESTACIÓ QUE PROPOSEM \ Llegim a l'AVUI / EL PUNT la informació 'Joc d'equilibris' i l'anàlisi 'Espanya ha dit: Adiós, Cataluña', que comença així: "La sentència del Tribunal Constitucional espanyol és clara, i això s'ha d'agrair." Ens estimem més, de moment, no agrair-li res al TC perquè la seva resolució és tan i tan "clara" que qui vulgui saber-ne el què s'haurà d'esperar --com a mínim i anant bé-- al dilluns dia 12. \ No veiem enlloc que la Constitució impedeixi que la Corona es pugui desenvolupar com una confederació d'Estats independents. I si ens equivoquéssim, que pensem que no, això no aniria gens a favor del caràcter democràtic d'una Carta Magna que es va formular precisament per instaurar la democràcia a l'Estat. Que Catalunya no sigui Estat es deu exclusivament a la nostra voluntat expressada lliurement a les urnes constitucionals. Encara no hem elegit cap Parlament independentista. D'aquí a les eleccions aquest col·lectiu ens dedicarem a defensar, entre altres causes, l'independentis me constitucionali sta. \ De manera que, si Catalunya no es governa a Barcelona, sinó des de Madrid i, en conseqüència, hem de patir les "limitacions" de què s'exclama Joan Canadell, i "la part que ens afecta, és a dir l'econòmica", i "el sistema de finançament basat en el nou Estatut" que no arregla "en absolut el dèficit fiscal que estem patint des de fa dècades", i l'endeutament progressiu de la Generalitat "per poder seguir sent solidaris amb la resta de comunitats autònomes espanyoles, fins a arribar a ser la comunitat més endeutada", i tota la resta de greuges, com ara la reivindicació "que el nostre aeroport competeixi amb igualtat de condicions amb la resta", tot això és perquè elegim uns parlamentaris a qui no ve de gust capgirar la situació. I, si els votem, bé deu voler dir que, almenys fins avui, els que no hem volgut canviar les coses som nosaltres --electors-- mateixos. Només cal recordar com el Parlament no va ser capaç ni de defensar, amb compromisos públics i tot, l'Estatut que ell mateix va acordar i, en canvi, va guanyar el sí a la ribotada i per postres les urnes de Tots Sants van reproduir la mateixa correlació de forces. \ Pel que fa a 'Joc d'equilibris', que molt casualment ens fa memòria que "les enquestes situen CiU com a vencedora", esperem que "la sentència" no "marcarà la precampanya de les eleccions al Parlament", ni la campanya tampoc, per molt que més d'un ho vulgui. L'horitzó polític català passa per la consulta que l'electorat demana, amb l'objectiu de tapar l'esquerda amb què se n'ha desmarcat l'anomenada classe política i dotar el país d'un nivell d'autogovern definit i efectiu, requisit indispensable per vèncer una crisi política i econòmica que fins i tot ja deixa entreveure indicis d'interessades fissures socials. \ Si el "full de ruta" ha de consistir a menjar sentència a tots els àpats --i a ensumar ja avui l'aroma que desprèn quan encara ha de sortir de la cuina--, Esquerra Republicana fa molt ben fet de distanciar-se'n. No sabem quin benefici ens pot comportar la visibilització d'una unitat precipitada i sense més finalitat que aplegar tanta gent com sigui possible (anirem, doncs, a trucar a la porta de PP i C's). El que al país li cal avui no és destruir el de fora sinó construir el de dintre, que és l'única manera de començar a dependre d'un mateix. Per això ens hauríem guardat el recurs a la mobilització per si més endavant ens podia fer més bon servei. Els caps de setmana de juliol i agost no són els més indicats per cridar la gent a manifestar-se. \ Si "la fotografia entre el president de la Generalitat i el cap de l'oposició, dimecres" constitueix "la primera instantània del front comú català", i "la resposta institucional s'ha ajornat fins a conèixer la sentència sencera del Constitucional, que no es preveu abans de dilluns 12 de juliol", i "José Montilla també ha deixat en suspens la cimera de líders fins que no hagi estudiat el dictamen, en especial l'acotació dels 27 articles que el Constitucional reinterpreta", per celebrar després "el ple extraordinari, del qual sortirà una resolució en contra del pronunciament, malgrat que no es preveu que vagi més enllà", si tot això és efectivament així, no s'entén que la mobilització hagi de ser diferent i no vulgui esperar el dictamen ni --més important-- com hi reaccionen les institucions i els partits catalans. \ I si de debò "els socialistes catalans", "centrats fins ara en la lluita contra la crisi" (lluita que no sembla extrapolable a la màxima dotació d'autogovern possible), juguen "la carta de la defensa estatutària" traduïda en la recuperació dels "articles als quals el TC ha passat la tisora", i és igualment veritat que els convergents, "amb les mans lliures a Madrid [...] --menys en les mesures anticrisi–", apel·lant a "responsabilitat" i "transcendència històrica del moment, ja han ofert la seva col·laboració al president i al Parlament per fer front comú contra la sentència" --i és igual si no sabem endevinar quina relació pot tenir això amb la "petició a Montilla" perquè "passat l'estiu, convoqui els comicis el més aviat possible" (avançar les urnes pot convenir a qui va de baixa, i no a qui puja més a cada enquesta)--, a aquesta "pinya entre les dues principals formacions del govern i l'oposició entorn de la retallada" se li presenta un camí, més que planer, aplanadíssim. Només han de fer que esperar a llegir la sentència el dia 12 (suposant que sigui veritat que finalment ens arribi dilluns de la setmana que ve) i, si volen, l'endemà mateix --i no hi farà res que a Madrid sigui dia 13 i dimarts--, reclamar al govern central a través del Congrés de Diputats que transfereixi immediatament a la Generalitat per la via de l'article 150.2 constitucional tots i cadascun dels punts que el TC hagi considerat convenient esporgar, fins a deixar l'Estatut exactament igual de net i polit que quan va ser presentat en societat a les electores i electors aquell dia --ja llunyà, certament-- del referèndum de l'any 2006. \ Amb l'Estatut altre cop immaculat, la legislatura que ve podrem preguntar a la ciutadania --que ja té la IP en tramitació al Parlament-- si el prefereix a la independència. Si CiU i PSC, per més que s'hi escarrassin a partir del dimarts i 13, es fan un embolic dels seus i no se n'acaben de sortir i, així, no podem veure restituïda la integritat de l'Estatut que, vigent des del juny del 2006, s'ha anat aplicant amb tota normalitat durant quatre anys clavats, aleshores sí que no tindrem més sortida que fer el mateix referèndum però amb l'Estatut que ens hagi deixat el Constitucional, recollint el bon sentit democràtic que ha demostrat ICV-EUiA plantejant aquesta proposta. \ La manifestació que més ens convé, ens fa l'efecte que és aquesta. I aquest segon dissabte de juliol, tothom a la platja o a la muntanya o a disfrutar de les comptades hores que ens podem estar a casa nostra. Als països civilitzats, anant a votar quan toca, la gent ja ha fet el fet i de tota la resta se'n cuiden els seus representants. \ Jaumetria

Lectors, us regalo un text que he pescat per la xarxa: «Un lema per a la mani: "Som una nació. I qui no ho vulgui, que no hi vingui". Com que és un lema transparent, explícit i políticament incorrecte, si algú se sent enlluernat per tanta claredat, si us plau, no us molesteu a demanar que canviem el lema. Senzillament, abstingueu-vos de venir a la manifestació. Així anirem deixant llast pel camí i les coses començaran a ser claretes, i a estar endreçades, que és com ens agraden a la gent de casa.

»I per als erudits, una cita de D. Estanislau Figueras, president del Poder Executiu de la República Espanyola (1873), mentre presidia un Consejo de Ministros a Madrid. Això va ser poc abans de dimitir discretament i de marxar a París amb la mateixa discreció. Cansat de puteries i ramoneteries els va etzibar, en catalanesca llengua: «Senyors, ja no aguanto més. Vaig a ser-los franc: estic fins als collons de tots nosaltres!»

Jo MANIFESTO que votaré només a aquell partit que duigui en el seu programa electoral la declaració unilateral de la independència de Catalunya al Parlament, o en tot cas, la convocatòria d'un referèndum vinculant en la propera legislatura, que comença a la tardor d'enguany.

I en cas de que hi hagi més d'una força política que dugui aquestes premises en el seu programa, si no són capaços de posar-se d'acord i anar units, MANIFESTO que votaré a aquella, d'entre aquestes forces independentiste s, que en les darreres enquestes abans de les eleccions, vagi per davant en intenció de vot, de manera que el meu vot sumi en el partit que tingui més força i no es dilueixi entre la resta de forces.