L'origen del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la llei de vegueries són les sol·licituds presentades a principis de juny pels grups parlamentaris de CiU i del PP. El termini per emetre el dictamen s'esgotava aquesta setmana, segons va explicar el director dels serveis territorials de Governació a l'Ebre, Carles Pasqual, i el dubte era saber fins a quin punt la filtració de la sentència de l'Estatut podia influir en la resolució del Consell de Garanties Estatutàries. En aquest sentit, s'especulava que el text íntegre de la sentència de l'Estatut podria retardar, congelar o bé afectar molt negativament aquest dictamen. Però la impressió que tenien ahir a la Delegació de la Generalitat a les Terres de l'Ebre era que els magistrats del Tribunal Constitucional i els membres del Consell de Garanties Estatutàries havien arribat, per camins paral·lels, a conclusions semblants sobre la divisió de Catalunya en vegueries.

En aquest sentit, la primera lectura és que el dictamen també sentencia la vegueria de les Terres de l'Ebre. D'una banda, en el dictamen es qüestiona l'articulat de la llei de vegueries que tracta de les reformes legals necessàries per modificar els límits provincials, que són competència de l'Estat. D'altra banda, en el dictamen es recomana que no es comencin a constituir les vegueries fins que les Corts Generals de l'Estat espanyol modifiquin les actuals províncies. Així, estableix que en una primera fase haurien de constituir-se només els consells de vegueria de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, i deixar per més endavant la creació de les vegueries a les Terres de l'Ebre, a l'Alt Pirineu i a la Catalunya Central.

Amb tot, el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, va destacar que el més important és el que finalment puga dir la sentència de l'Estatut, sobre la creació de les vegueries. Al migdia, Salvadó va precisar que l'equip jurídic de la Generalitat encara estava estudiant el contingut del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. «Encara que el dictamen hagués estat del tot favorable a la llei de vegueries, qui té l'última paraula és el Tribunal Constitucional», va advertir. Un tribunal que ja va deixar aguantant-se per un fil la divisió de Catalunya en vegueries, tot i que la reordenació territorial no és entre els articles suprimits, sinó entre els reinterpretats. Però cada cop sembla més segur que el Tribunal Constitucional no permetrà la creació de vegueries si això implica l'alteració de l'actual mapa provincial, i que només deixaria fer un canvi de nom de les quatre diputacions actuals, les quals no es podrien dividir. Per això, la intenció de la Generalitat és buscar una alternativa a l'Estatut, tot pactant amb el govern de l'Estat una homologació de les vegueries i les reformes necessàries, com els canvis en els partits judicials i en la llei orgànica del règim electoral general (Loreg). De fet, la pancarta pròpia amb el lema «Les Terres de l'Ebre som vegueria», amb què els partits i agents socioeconòmics del territori acudiran dissabte a la manifestació de Barcelona, pretén ser una reacció unitària per propiciar l'acord amb l'Estat.