La manifestació, la voluntat de sobirania i l'estat d'ànim efervescent de la societat catalana pot donar a entendre que l'accés a l'estatalitat serà cosa de dies. Hi ajuda l'alegria i la frivolitat amb què alguns s'hi refereixen, sense rigor ni realisme, com si un dia, de cop i volta, ens alcéssim del llit independents. Res més lluny de la realitat i, si no volem dur el país a una nova frustració col·lectiva, hem de pensar en el procediment, el ritme i les dificultats. I tenir, ja ara, especialistes treballant discretament en cada àmbit perquè tot estigui previst per al moment de la veritat.
1.Catalunya només arribarà a la independència si ho vol la majoria, democràticament i pacíficament. Creure en el poble català com a font bàsica de legitimitat democràtica vol dir acceptar la seva voluntat i la nova legalitat que se'n desprendrà. La discrepància institucional amb la legalitat d'Espanya obligarà a negociar els termes i ritme de la secessió, amb supervisió internacional en cas de desacord.
2.L'objectiu de la independència no ha de ser contra Espanya, sinó atractiu per a aquells que se senten també espanyols i hi tenen vincles familiars, d'origen, econòmics o culturals. Tot allò que ens allunya de la majoria ens allunya de la sobirania. Sense Barcelona, el Baix Llobregat i l'àrea metropolitana, no hi haurà independència.
3.La independència no ha d'espantar sinó interessar, per motius democràtics, de benestar material i culturals. Volem ser independents per viure millor en tots els àmbits i això afecta empresaris i treballadors, la capital, les ciutats i els pobles, totes les classes socials. L'empresariat ha de veure que li surten els números, que no pot perdre el mercat espanyol, però que no té sentit dependre d'un sol mercat, perquè el nostre mercat ja és tot el món.
4.La creació d'un nou estat s'ha de preparar internacionalment, ha d'anar precedida d'una xarxa de complicitats treballada al llarg d'anys, amb una política exterior i de cooperació adient: comunitats catalanes, catalans influents a l'exterior, diplomàcia pública, amics de Catalunya, món de la cultura i dels drets humans i estats sobirans interessats, per motius ben diversos, en l'aparició d'un nou estat democràtic al Mediterrani. No ens reconeixeran mai com a nou estat si abans no ens coneixen com a vell país. Ens cal, doncs, simpatia, interès i prestigi a l'exterior.
5. Actuar amb decisió el primer moment no vol dir amb precipitació. La incorporació als organismes internacionals (ONU, OCDE, etc.), així com a la UE, amb la lògica alteració de fronteres, requerirà una estratègia de complicitat exterior. Que el nou estat accepti el gruix dels compromisos legals signats per Espanya generarà confiança i estabilitat en l'opinió internacional.
6.La Generalitat, les seves institucions i competències són l'embrió de l'estat futur. No podem menysprear-ho. Sobre aquesta legalitat, identificat el nom del territori i dels seus ciutadans, es construirà el nou estat, que haurà de regir-se pel corpus legislatiu català vigent fins aquell moment, mentre no s'aprovi la Constitució catalana.
7.El reconeixement internacional serà més fàcil si hi ha garanties jurídiques i polítiques de protecció i reconeixement dels drets de les minories. El naixement d'una nacionalitat catalana jurídica, d'una ciutadania estatal nova, haurà de garantir l'absència de qualsevol dèficit democràtic, pel que fa a drets i llibertats, inclòs l'apartat lingüístic.
8.La separació legal entre Catalunya i Espanya haurà de comportar, com en tota separació, un repartiment de béns, actius, propietats, patrimoni i tresor acumulats al llarg del temps (edificis públics, delegacions ministerials, paradors nacionals, correus i telègrafs, xarxa ferroviària, ports, aeroports, instal·lacions de RTVE, parcs nacionals, empreses estatals, etc.).
9.Caldrà arribar a un acord en el repartiment dels béns i propietats a l'exterior, com ara seus diplomàtiques, ambaixades, consolats, residències d'ambaixadors, seus del Cervantes, escoles, centres culturals, etc.
10.Finalment, serà imprescindible preveure una mínima estructura professional de defensa nacional proveïda, en part, pel que li hagi correspost en el repartiment a causa de la separació, tant en equipaments militars com en material, ja sigui procedent dels diferents exèrcits, com del serveis d'intel·ligència, la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, per garantir la defensa i la seguretat del nou estat, d'acord amb els paràmetres dels països democràtics.
Comentaris
Total, cap al 2140 que el 2014 sembla aviat. Heheheheheh...mentres si no molesta el Sr. Carod anirà de vicepresident de no és sap qué.
Fantàstic. Hi estic al 99% d'acord.
L'únic que passa és que se m'acudeixen algunes preguntes.
1.- ¿Heu tingut que esperar que vinguin uns altres adelantant-vos per la dreta per explicar aquest discurs?
2.- ¿Perquè a més d'omplir-vos la boca amb la paraula "independència" i posar un president espanyolista a la Generalitat no n'heu parlat abans de tot això? ¿potser la ciutadania no s'hauria deixat enganyar tan fàcilment? ¿potser us podrien haver confós amb els de Convergencia? ¡Ah no! que vosaltres sou d'esquerres.
3.- En tot el temps que porteu parlant d'independència des de dins i des de fora del govern ¿quines són les actuacions per anar preparant la resposta a tots els problemes que heu explicat que ha dut a terme ERC? si és que n'ha fet alguna, és clar.
4.- ¿que hi diu en Puigcercós sobre tot això? ¿ho incorporarà al programa electoral? ¿o potser es que en Carod s'ha canviat de partit i no ens n'haviem enterat?
Exacte, la independència no s'improvisa i hi ha molta feina per fer ja que vosaltres no l'heu feta. Ara que ve la Solidaritat Catalana us entra pressa? No podieu haver dit (i fet) quelcom al respecte quan heu tingut la oportunitat durant 7 anys? Ah no que us agradava massa això d'estar al govern.
Sou un partit independentista i heu fet president un espanyolista. Us heu cobert de glòria.
Almenys algu es conscient de que "la creació d'un nou estat s'ha de preparar internacionalme nt" i "requerirà una estratègia de complicitat exterior". D'altres creuen que pujant al faristol del Parlament hi haura cua d'embaixadors a la porta.
Quines mentires més patètic i creus que he llegit! Frustració col·lectiu existeix només entre els catalans perquè polítics no els escolta. Catalans no vol radicalitat sinó centralitat i Catalunya ha de tenir grups independentiste s més patètic del món perquè no són capaços a explicar que a negar democràcia es una cosa ultra radical i no pas a demanar-lo! Independència es 100% decisió polític i no depen pas del poble perquè cada dia polítics fan decisions que no importa la gent o que majoria la gent esta desacord o indiferent. Catalunya no té més que prou patriots a defensar un país independent, ningú te cap dubta que no es pot trobar més que 1 millions de persones per lluitar per dignitat del país ( com funcionaris, mossos etc. ). Si Catalunya no es un país independent es perquè els polítics no ho volen i no pas perquè la gent no ho vol! Però estic segur que majoria absoluta no vol un país que crida 'mori al borbó o visca la terra lliure' ... es una cosa molt més seriosa.
Semble que el Sr. Carod Rovira ha estat llegint els estatuts de les CUP i li han agradat.
En quant interesar-nos la independència per motius de benestar material, suposso que és refereix a motius econòmics.
A aquest respecte els empresaris del CCN, ja fa temps tenen presentat un programa econòmic on és descriu amb péls i senyals el que ara perdem i el que guanyarem en disposar d'Estat propi.
El que no entenc és que fa el Sr. Carod Rovira, si realment pensa així, encara dins d'Esquerra.
Ai Sr Carod, que ara que es saben fora del govern i vénen eleccions es deperten. Potser l'entrada d'en Jan Laporta al panorama polític i la presència d'en Carretero els posen nerviosos? Fins ara ERC tenia el monopoli de l'independentis me a Catalunya (o gairebé) i de cop i volta es troben que ténen competència. Les lleis de mercat sempre diuen que tenir competència és molt positiu per als consumidors, obliga a les empreses (o partits) a donar el millor de sí.
Han fet molt poca feina des del govern pel que fa a independentisme i ha sortit gent més valenta a exposar noves opcions. Si bé és cert que des de fora del govern tot és més fàcil, sinó que els ho diguin a vostès, també ho és que les coses es canvien des de dins.
Els tocarà encaixar la batacada a les eleccions, és llei de vida, i potser amb el temps s'exclamin del temps perdut mentre han format part del tripartit.
Dit això, efectivament, la independència no s'improvitza, però tampoc hem de tenir por d'agafar-la.
Llàstima, Sr. Carod, que el seu paper en tot això sigui el d'intentar refredar aquesta "alegria i frivolitat" que sentim molts. Ha escrit vostè un munt de coses òbvies per a tothom, però s'ha deixat al tinter el més important de tot: Si no comencem, no hi arribarem mai. I com es comença? Amb la alegria i la frivolitat que molts tenim, i que vostè vol refredar. Mentre no ens declarem independents, els unionistes guanyen. Cada dia que passa guanyen. I cada dia que passa, nosaltres perdem.
En Montilla com a gran punt d'unió de tota la defensa de l'Estatut, només sap llegir el preàmbul al Parlament, i votar-hi en contra al Congrés. En Saura s'omple la boca elogiant els bombers herois i no és capaç de cessar cap càrrec polític per la mala gestió de l'incendi d'Horta. I en Carod que va prometre la independència per al 2014, llibre inclòs, fa President un anticatalanista durant set anys, i quan li queden quatre dies perquè el seu partit ja ha demanat que es convoquin eleccions, ara que ja l'han apartat de la direcció del partit i no serà candidat, ara que no ha fet ni una passa per l'independentis me, ara descobreix que s'ha de treballar per assolir l'objectiu. Molt be noi, t'has cobert de glòria i el país t'agraeix els serveis prestats, baixa del cotxe o de l'avió oficial i comença a moure el cul, que ja toca.
Com sempre, havia de venir en Carod per aportar una mica d'intel·ligència al debat. Un cop més, gràcies.
I ara, tothom a treballar! Que això no és broma!
Quins pebrots, Carod. Quins pebrots!!!
Les independències no s'improvisen. Evidentment que no. Tant sols s'improvisen els tripartits, per endollar la família amics, coneguts i viure de la sopa boba. Cal tenir un mínim de dignitat, i el millor que podrieu fer els d'Esquerra és callar.
Sr. Carord que vostès, els d'ERC s'hagin ocupat només d'escafar cadira durant 7 anys no vol dir que altres no hagin preocupat de treballar per anar anvançant en el procés cap a la independència. Solidaritat Catalana va convidar una bona llista d'institucions i partits que han estat fent una molt bona feina en aquesta direcció. Reagrupament hi ha estat treballant durant els darrers anys igual que el tres representants que hi havia a la conferencia de premsa de Solidaritat Catalana. Ara el que toca és que ERC deixi de mirar què farà CiU i es posi a treballar amb tots ells per a aconseguir una majoria independentista al Parlament, no el 2140, sinó aquest Novembre. Ah, que no tenim coll... de fer-ho. Doncs deixi als altres que ho fem i intenti desanimar-nos com també fan el Sr. Montilla i el Sr. Mas. Fins i tot el Sr. Pujol ja veu que la independència és la única sortida que ens queda. Ahir va acceptar el seu fracàs en l'intent d'integrar Catalunya a Espanya. Anim Sr. Carod. L'esperem!
Volia expresar el meu malestar al veure que, ara que el Sr. Carod ja no té veu ni vot a la Casa Gran ni a la seu del Partit, ens descobreixi de foma molt aclaridora allò que "hauríem de fer" (!?).
Sortosament, MAURICI RODRIGUEZ i ALBERT MARTÍ (en sengles comentaris anteriors) han fet un extracte molt acurat i que coincideix bàsicament en el que jo volia dir.
Els polítics del règim, com si es tractés d'un parc d'atraccions, s'estimen més l'aventura de llençar Catalunya (Països Catalans) pels incerts i constitucionals viaranys de la davallada econòmica, nacional, social i moral, i veure què passa, que no la solució més assenyada, pràctica, engrescadora i fàcil d'obtenir: la independència. Per què ho fan? No es tracta solament de conservar càrrecs i sous; amb la independència, també hi haurà càrrecs i sous per als polítics, com a totes les nacions civilitzades del món. Ha de tractar-se d'alguna cosa més.
amb tots els respectes, sr Carod, vol feina¿? vol treballar? si realment vol la independencia pel seu pais, ERC s'ha de posar al capdavant de la solidaritat catalana, mou-re el projecte, lidear-lo i juntament amb els altres grups que volen la independencia crear una opcio forta per les proximes eleccions, que obligui, ara si, a CiU a posicionar-se. Si es crear un front fort sota el nom de soildaritat, ciu es veura obligada a triar entre catalunya o veure's arraconada al costat de pp i psoe. No creu sr Carod que aixo si que faria desequilibrar la balança a favor de catalunya? porta 7 anys perduts intentan mou-re el psoe, sense adonar-se que qui ha de mou-re es Ciu!!! DEMOSTRI QUE VOL UN ESTAT PROPI PER CATALUNYA, LIDERI LA SOLIDARITAT. FACI UN PAS I VEURA COM EL SEGUEIXEN, ciu tb.
Mentres no existisca una gran majoria per la independencia , aneu-vos oblidant , no es pot forçar a la gent a trencar amb Espanya i si no ho admitiu aço acabarà amb el temps en una balcanització que no desitja ningú.
sr vicent, la ruptura ja i es ara, o no va veure la manifestacio de 1.500.000 milions de catalans? es mes, la independencia es la solucio a la ruptura! no hi ha un altre moviment que aglutini tanta gent.
El Sr. Carod fa com aquell gos de l'hortolà, que ni menja ni deixa menjar. Davant l'avenç incontestable de l'independentis me, el Sr. Carod ens explica com és de difícil la independència, tota la ingent feina que està per fer a nivell internacional, etc. Desencoratjador. Desencoratjar els altres, que no facin allò que un hom no té ganes de fer. I des de quina òptica ens parla? Fixem-nos que, en el repartiment de béns després del divorci, ens parla de les nombroses coses que l'estat té a Catalunya (Països Catalans), que hom suposa que haurem de pagar (una dificultat descoratjadora més), però no ens parla de la immensa quantitat de béns estatals repartits per Espanya i pel món que han estat pagats, en gran part, amb els diners espoliats als catalans. Oi que aquests béns també han de comptar en el divorci? Per què el Sr. Carod no ens en parla? Per què es fixa només en dificultats que desanimen i no en els molts aspectes positius i en la relativa facilitat de la independència?
si us plau. Un cop mes i amb tots els respectes cap a la seva persona. MARXI. NO VOLEM MES ESPANYOLS com voste.
1 2 ...... 4
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.