Molt facil. Que els d'E.R.C. del Govern, que dimiteixin dema i llavors es convocaran el.leccions al mateix dia. Sr Puigcercos voste parla per no callar i fe veure el que no fara. Provocar el.leccions. Voste i ningu mes te la clau per que siguin convocades.

Ara ERC no trenca el Govern per responsabilitat. La responsabilitat d'un independentista rau a aplicar les accions polítiques encaminades, sempre i en tot moment, a afavorir l'assoliment de l'objectiu de la plena sobirania. És això el que ERC ha fet durant aquests 7 anys de Govern? (vegeu el bloc http://perabonspatrici s.blogspot.com)

És patétic veure dia sí, dia també a J. Puigcercós fent l' impossible per intentar sortir ben parat del atzucac en que ens trovem els catalans i que en bona part l'hi debém a n'ell. És ell el que ha de dimitir i deixar que gent més competent torni a generar il·lussions dintre ERC.

El Sr. Portabella va passar a la oposició a l'Ajuntament de Barcelona, per no estar d'acord amb el model de ciutat dels socis del tripartit. Em sembla una actitud coherent. La seva, Sr. Puigcercós, no l'entenc. És o no és el seu partit part del govern de la Generalitat? Si ho és, deu ser per que hi està d'acord amb el model de país dels seus socis, no? Si no és així, ja fa temps que haurien d'haver abandonat el govern. Just en el moment en que el PSOE va imposar el seu candidat i va fer fóra el candidat del PSC.

O blanc, o negre. O recolceu el govern, i l'aguanteu, o el deixeu i provoqueu eleccions. Quina barra teniu.

Ja deia jo, que tardaven molt a començar amb el discurs de l´equidistància. Be i a sobres algú s´ho creurà... Una vergonya el tacticisme d´aquesta gent. Si volen eleccions anticipades que surtin del govern i obliguin a convocar-les!

Ara tanta pressa ?  Fa quatre anys que aguantem estoicament la teva miopia.  Calmat noi, les presses son males conselleres i vista la trajectòria tintinejant i errònia d'Esquerra, no crec que siguis tú el conseller pel que hem de fer. El millor que podries fer és callar.

amb tots els respectes, el sr Puigcercos s'ha de deixar ja de gesticulacions innecessaries i buides de contingut i si realment vol la independencia pel seu pais, s'ha de posar al capdavant de la solidaritat catalana, mou-re el projecte, lidear-lo i juntament amb els altres grups que volen la independencia crear una opcio forta per les proximes eleccions, que obligui, ara si, a CiU a posicionar-se. Si es crear un front fort sota el nom de soildaritat, ciu es veura obligada a triar entre catalunya o veure's arraconada al costat de pp i psoe. No creu sr Puigcercos que aixo si que faria desequilibrar la balança a favor de catalunya? porta 7 anys perduts intentan mou-re el psoe, sense adonar-se que qui ha de mou-re es Ciu!!! DEMOSTRI QUE VOL UN ESTAT PROPI PER CATALUNYA, LIDERI LA SOLIDARITAT. FACI UN PAS I VEURA COM EL SEGUEIXEN, ciu tb.

Els polítics del règim (Puigcercós, Montilla, etc.), com si es tractés d'un parc d'atraccions, s'estimen més l'aventura de llençar Catalunya pels incerts i constitucionals viaranys de la davallada econòmica, nacional, social i moral, i veure què passa, que no la solució més assenyada, pràctica, engrescadora i fàcil d'obtenir: la independència. Per què ho fan? No es tracta solament de conservar càrrecs i sous; amb la independència, també hi haurà càrrecs i sous per als polítics, com a totes les nacions civilitzades del món. Ha de tractar-se d'alguna cosa més.

En tot el que fa ERC no estic d'acord però per desgràcia és l'únic partit que es posiciona sobre la independència. Els continuaré votant malgrat els errors del últims anys, només canviaria el meu vot si hagués una candidatura unitària per l'indepedentism e, dividir el vot és regalar la victòria a l'enemic.

La clau de la independència la tenim les persones, i passa per l' autoestima i defensa de valors. Jo mateix he decidit sols parlar en català, és un punt de partida.

Ara treus pit?... Va casi vuit anys, que vas fer President a qui no tocava, perque "era d'esquerres" (aquesta era la excusa)... Doncs bé, ja fa casi vuit anys que patím president i Governs d'esquerres... ¿i que?... Catalunya, ha millorat en alguna cosa del que teníam?... ¡¡¡NO!!!, no ha millorat, sinó en mols casos, tot lo contrari i pel que fa a la situació política i sensació de desgavell polític, i confiança en els politics, no sols no ha millorat, sinó que no pot empitxorar mes... Tu ets el responsable, de que Catalunya hagi retrocedit al mon i de que tots els cataláns estém emprenyats i defraudats. ¡¡ves a la merda!!

UNA DE CADA \ A l'AVUI / EL PUNT d'aquest dijous n'hi trobem una de freda i una de calenta. L'enquesta i la peça que obre la portada ens presenten com una realitat la ficció que Esquerra vol eleccions ara mateix. No ho veiem igual. Si fos així, ERC sortiria del govern, i no ho farà. Entenem que la repassada d'ahir de Puigcercós als socialistes només fa que explicitar el que ja era implícit: que l'actual posicionament dels socialistes és inassumible pels republicans, i per això a l'hemicicle ja es va parlar de trajectes i d'estacions i de qui baixa i qui continua. De fonts independentiste s hem sentit que, si depèn d'Esquerra, s'esgotarà la legislatura, i diríem que així ho va especificar ahir el mateix Puigcercós, venint a dir que marxarien del govern si no fos perquè el mandat està ja tan a les acaballes. I som conscients --no cal que aquest simpàtic digital ens ho recordi-- que n'hi ha que saben que baixen cada dia i per això fa mesos que demanen al president Montilla que dissolgui la Cambra i convoqui les eleccions. \ La part positiva la trobem en l'article de Carod-Rovira que publiquen avui. Fa goig trobar encara alguna anàlisi constructiva en aquesta època de tanta prestidigitació per totes bandes: Estatuts que ja es precipiten en l'autotransform ació des de Catalunya mateix i abans que siguin consensuats a l'hemicicle; Estatuts que, tot i la rara metamorfosi que acabem de descriure --per bé que referendada, ni que sigui modestament--, al cap de quatre anys (coincidint amb legislatura i, doncs, eleccions) ens arriben via BOE després d'experimentar una altra mena de transmutació que els experts anomenen desconstitucion alització constitucionali tzada (un fenomen d'una complexitat tan agusada que afecta fins i tot la capacitat de llegir sense entrebancar-se); independències tan resoludes i expeditives que són proclamades sempre (això sí que no pot faltar mai) "unilateralment", tant que ni tan sols val la pena consultar prèviament la població... En fi: que treballen molt bé (perquè en efecte se'n surten bastant) tots aquells que tenen per missió procurar que frisem perquè arribin els comicis i, un cop utilitzada l'urna, novament al carrer, ja rumiem quina una en podem tramar per despistar la mesa i tornar a votar una segona vegada. \ Seguirem la numeració que fa servir el vicepresident per fer el comentari. Ell aporta unes idees, nosaltres mirarem de complementar-le s, i a veure si, entre tots plegats, cadascú el seu gra de sorra, fem poc o molt una mica de llum que ens orienti cap a la sortida. \ 1. Opinem que la consulta és indiscutiblemen t el primer pas. Com va passar en el referèndum del 1976 per passar de la monarquia hereva del franquisme a la Corona constitucional. Si guanyava el no, no calia canviar res. També aquí, si la majoria electoral és partidària de l'Estatut de la sentència, la feina del Parlament queda simplificada al màxim desplegament de la norma bàsica que tenim avui. \ Entenem que, la "legalitat d'Espanya", en la seva expressió màxima la representa la Constitució, que Catalunya no ha abandonat en aquest procés i, en canvi, els poders centrals sí. No és admissible que l'Estatut que deixa vigent la sentència no sigui sotmès al referèndum preceptiu. En la situació actual, ja no manen les urnes. El TC passa pel mig del plebiscit del 2006 i a més desautoritza les Corts centrals, que amb la seva inactivitat per reconduir el procés queden completament desacreditades i deslegitimades per representar Catalunya. \ Actualment, amb la Constitució a la mà, al Principat només ens queda el Parlament i el mateix poble de Catalunya, que la CE reconeix com l'únic subjecte polític que pot ratificar l'estatus català en el marc de la Corona. Per això defensem que, a hores d'ara, som virtualment independents. Perquè tot depèn exclusivament de si a les urnes ens dotem d'un Parlament favorable o contrari a l'Estatut del BOE. Si hi és favorable, continuarem com ara perquè així ho haurem volgut. Si hi és contrari, i escrupolosament respectuós amb la Constitució, haurà de consultar l'electorat. Només si del referèndum en surt una majoria contrària a l'Estatut anticonstitucio nal, passarem a l'etapa següent: el Parlament haurà d'elaborar un nou Estatut que satisfaci les aspiracions electorals expressades a la consulta. \ Ve a ser com una cursa ciclista. Si aconseguim completar l'etapa, l'endemà comença la següent. I no apreciem en les fases que acabem de plantejar cap trencament amb la constitucionali tat espanyola, ja que és en virtut d'aquesta que tenim Generalitat, Parlament i aviat serem convocats a unes eleccions. Si no ens en expulsen (i no veiem la manera com podrien fer-ho), no ens convé baixar d'aquest carro, que en tota la carretera no en veiem cap més. \ L'elaboració i reforma de l'Estatut és prerrogativa del Parlament (que no és el mateix que una Diputació) i l'Estatut només pot ser ratificat per un subjecte polític (i per ningú més), que és el cos electoral de Catalunya, el mateix que elegeix la Cambra. Són les eines de la sobirania. La CE no podia explicitar el reconeixement de la sobirania catalana perquè almenys 4 del 7 ponents no ho haurien acceptat. Però no podia tampoc --i la tesi que sostingui el contrari està abocada a fracassar-- incórrer en un frau constitucional de proclamar una carta magna democràtica que no instaurés efectivament una democràcia plena. Perquè és universalment admès i reconegut que no hi ha res --res absolutament-- que pugui desvirtuar la voluntat ciutadana expressada lliurement a les urnes. \ La nostra conclusió és, per tant, que --si la realitat no demostra el contrari (però ha de ser la realitat i no pas les paraules)-- el camí constitucional ens serveix per arribar fins on vulguem. Entenem que si no hem avançat més --si no tenim, posem per cas, l'Estatut del consens del 2005 per comptes de l'actual-- no és perquè el marc legal no ho permeti (tot i que hi hagi qui té molt d'interès a disfressar-ho així): és perquè els Parlaments --cambres legislatives, hi insistim, encarregades de redactar l'Estatut-- que fins ara hem elegit no han volgut anar més enllà. Ens ho ensenyen la resolució del grup d'Esquerra que divendres passat només va obtenir que els seus propis vots, i l'altra proclama que, votada per quatre grups, després no va ser defensada unitàriament al Congrés. Sembla, doncs, que tot està en funció de si elegim un Parlament de continuïtat estatutària regionalista (i les regions poden passar perfectament sense Parlament, perquè ja estan representades en la seva respectiva Cambra nacional) o de canvi estatutari independentista. \ No cal dir que la resta de plantejaments que fa Carod-Rovira en el seu article dependran del que estableixi el nou Estatut de Catalunya, suposant que la voluntat majoritària no sigui el manteniment de l'estatus actual. Tot i amb això, sí que voldríem exposar el nostre punt de vista sobre uns quants punts, que haurem de deixar per quan tinguem una altra estona. \ Jaumetria

ERC cal que faci un replantejament profund. NO poden seguir gestionant misèries. QUe volen treure només 14 diputats si es que arriben per escalfar cadires? o realment són independentiste s i sumaran esforços i alegries veritables amb solidaritat. Han de fer el pas, sinó entre moltes altres coses el parlament no reflectirà la voluntat cada cop més central i majoritària de clam independentista. I deixaran en mans dels empresaris grans i cagats les molles del pais. ERC sigues intel·ligent  i valent i sumem i fem si més no la segona força del parlament una gran coalició digne, valenta i decidida.

El comentarista anterior, és un enxufat del AVUI ?

Per cert, imagino que algú s'ho deu lleigir, peró crec que aquesta secció és per escriure comentaris, no articles. Per escriure articles sería molt millor fer'ho en altres seccions. No sería tant enfarragós i donaría més agilitat al blog. Us imagineu si tot'hom fés com ell ? Els responsables de aquesta secció hauríen de eliminar tots els comentaris que sobrepasesin les 1000 paraules.És molt posible que "Jaumetria" l'hi agradi precisament aixó, cridar l' atenció per sobrepassar en escreix les paraules, Hi ha gent per tot.

Amb ERC, estem amb el de sempre. Diuen una cosa i en fan un altra. Deuen haber aprés del PSOE. No es pot estar cuntinuament criticant un govern del que en formes part i que el seu president hi es amb els teus vots.

No hi ha altra sol.lució que SOLIDARITAT CATALANA, tots cap a l´INDEPENDENCIA

Sr- Puigcercós  are surt amb aquestes opinions ? Fa prop de vuiit anys,  vosté i el seu partit varen recolzar a un del PSC (PSOE) per ser president per poguer tenir un xic de poder dintre el gobern. De que es queixa ara  llavors  varen fer mal a Catalunya. Pleguin tots plegats, deixin que altres facin el que vostes no han sapigut fet

?Si la teva cara dura volés, mai no veuríem el Sol. Ara véns amb això, i fa 7 anys que tu i el Carod, esteu netejant l'orinal del Montilla. Quina barra!

Totalment d'acord amb en Jordi Riera Garrell. Per poder dilucidar l'atzucat on ens trobem, el millor lloc és el Parlament català. Per això necessitem una quantitat important de diputats independentiste s, i vet aquí que, per molts que sou, i som, els d'ERC, per moltes raons, que no cal ara esmentar, aquest partit no els encabeix tots. És del tot imprescindible que ERC lideri la crida de Solidaritat Catalana per la Independència, i deixi que CiU faci lo que li doni la gana. Només així renaixerà la il·lusió mostrada el proppassat dia 10, i també cap a ERC de molts dels ex-votants d'aquesta formació decebuts últimament.

Per tot això, goso fer una proposta: A tots els que estimem Catalunya i a aquest partit històric els demano que trametin una exigència als seus dirigents perquè es posin al capdavant de Solidaritat Catalana per la Independència i aixi poder aconseguir portar al Parlament la veu dels que ja hem dit prou.

Aquesta es l'adreça: http://www.esquerra.cat/contacte

Ah! Me'n oblidava: Apunta't i dóna suport a http://www.solidaritatcata lana.cat/objectius.html