UNA DE CADA \ A l'AVUI / EL PUNT d'aquest dijous n'hi trobem una de freda i una de calenta. L'enquesta i la peça que obre la portada ens presenten com una realitat la ficció que Esquerra vol eleccions ara mateix. No ho veiem igual. Si fos així, ERC sortiria del govern, i no ho farà. Entenem que la repassada d'ahir de Puigcercós als socialistes només fa que explicitar el que ja era implícit: que l'actual posicionament dels socialistes és inassumible pels republicans, i per això a l'hemicicle ja es va parlar de trajectes i d'estacions i de qui baixa i qui continua. De fonts independentiste s hem sentit que, si depèn d'Esquerra, s'esgotarà la legislatura, i diríem que així ho va especificar ahir el mateix Puigcercós, venint a dir que marxarien del govern si no fos perquè el mandat està ja tan a les acaballes. I som conscients --no cal que aquest simpàtic digital ens ho recordi-- que n'hi ha que saben que baixen cada dia i per això fa mesos que demanen al president Montilla que dissolgui la Cambra i convoqui les eleccions. \ La part positiva la trobem en l'article de Carod-Rovira que publiquen avui. Fa goig trobar encara alguna anàlisi constructiva en aquesta època de tanta prestidigitació per totes bandes: Estatuts que ja es precipiten en l'autotransform ació des de Catalunya mateix i abans que siguin consensuats a l'hemicicle; Estatuts que, tot i la rara metamorfosi que acabem de descriure --per bé que referendada, ni que sigui modestament--, al cap de quatre anys (coincidint amb legislatura i, doncs, eleccions) ens arriben via BOE després d'experimentar una altra mena de transmutació que els experts anomenen desconstitucion alització constitucionali tzada (un fenomen d'una complexitat tan agusada que afecta fins i tot la capacitat de llegir sense entrebancar-se); independències tan resoludes i expeditives que són proclamades sempre (això sí que no pot faltar mai) "unilateralment", tant que ni tan sols val la pena consultar prèviament la població... En fi: que treballen molt bé (perquè en efecte se'n surten bastant) tots aquells que tenen per missió procurar que frisem perquè arribin els comicis i, un cop utilitzada l'urna, novament al carrer, ja rumiem quina una en podem tramar per despistar la mesa i tornar a votar una segona vegada. \ Seguirem la numeració que fa servir el vicepresident per fer el comentari. Ell aporta unes idees, nosaltres mirarem de complementar-le s, i a veure si, entre tots plegats, cadascú el seu gra de sorra, fem poc o molt una mica de llum que ens orienti cap a la sortida. \ 1. Opinem que la consulta és indiscutiblemen t el primer pas. Com va passar en el referèndum del 1976 per passar de la monarquia hereva del franquisme a la Corona constitucional. Si guanyava el no, no calia canviar res. També aquí, si la majoria electoral és partidària de l'Estatut de la sentència, la feina del Parlament queda simplificada al màxim desplegament de la norma bàsica que tenim avui. \ Entenem que, la "legalitat d'Espanya", en la seva expressió màxima la representa la Constitució, que Catalunya no ha abandonat en aquest procés i, en canvi, els poders centrals sí. No és admissible que l'Estatut que deixa vigent la sentència no sigui sotmès al referèndum preceptiu. En la situació actual, ja no manen les urnes. El TC passa pel mig del plebiscit del 2006 i a més desautoritza les Corts centrals, que amb la seva inactivitat per reconduir el procés queden completament desacreditades i deslegitimades per representar Catalunya. \ Actualment, amb la Constitució a la mà, al Principat només ens queda el Parlament i el mateix poble de Catalunya, que la CE reconeix com l'únic subjecte polític que pot ratificar l'estatus català en el marc de la Corona. Per això defensem que, a hores d'ara, som virtualment independents. Perquè tot depèn exclusivament de si a les urnes ens dotem d'un Parlament favorable o contrari a l'Estatut del BOE. Si hi és favorable, continuarem com ara perquè així ho haurem volgut. Si hi és contrari, i escrupolosament respectuós amb la Constitució, haurà de consultar l'electorat. Només si del referèndum en surt una majoria contrària a l'Estatut anticonstitucio nal, passarem a l'etapa següent: el Parlament haurà d'elaborar un nou Estatut que satisfaci les aspiracions electorals expressades a la consulta. \ Ve a ser com una cursa ciclista. Si aconseguim completar l'etapa, l'endemà comença la següent. I no apreciem en les fases que acabem de plantejar cap trencament amb la constitucionali tat espanyola, ja que és en virtut d'aquesta que tenim Generalitat, Parlament i aviat serem convocats a unes eleccions. Si no ens en expulsen (i no veiem la manera com podrien fer-ho), no ens convé baixar d'aquest carro, que en tota la carretera no en veiem cap més. \ L'elaboració i reforma de l'Estatut és prerrogativa del Parlament (que no és el mateix que una Diputació) i l'Estatut només pot ser ratificat per un subjecte polític (i per ningú més), que és el cos electoral de Catalunya, el mateix que elegeix la Cambra. Són les eines de la sobirania. La CE no podia explicitar el reconeixement de la sobirania catalana perquè almenys 4 del 7 ponents no ho haurien acceptat. Però no podia tampoc --i la tesi que sostingui el contrari està abocada a fracassar-- incórrer en un frau constitucional de proclamar una carta magna democràtica que no instaurés efectivament una democràcia plena. Perquè és universalment admès i reconegut que no hi ha res --res absolutament-- que pugui desvirtuar la voluntat ciutadana expressada lliurement a les urnes. \ La nostra conclusió és, per tant, que --si la realitat no demostra el contrari (però ha de ser la realitat i no pas les paraules)-- el camí constitucional ens serveix per arribar fins on vulguem. Entenem que si no hem avançat més --si no tenim, posem per cas, l'Estatut del consens del 2005 per comptes de l'actual-- no és perquè el marc legal no ho permeti (tot i que hi hagi qui té molt d'interès a disfressar-ho així): és perquè els Parlaments --cambres legislatives, hi insistim, encarregades de redactar l'Estatut-- que fins ara hem elegit no han volgut anar més enllà. Ens ho ensenyen la resolució del grup d'Esquerra que divendres passat només va obtenir que els seus propis vots, i l'altra proclama que, votada per quatre grups, després no va ser defensada unitàriament al Congrés. Sembla, doncs, que tot està en funció de si elegim un Parlament de continuïtat estatutària regionalista (i les regions poden passar perfectament sense Parlament, perquè ja estan representades en la seva respectiva Cambra nacional) o de canvi estatutari independentista. \ No cal dir que la resta de plantejaments que fa Carod-Rovira en el seu article dependran del que estableixi el nou Estatut de Catalunya, suposant que la voluntat majoritària no sigui el manteniment de l'estatus actual. Tot i amb això, sí que voldríem exposar el nostre punt de vista sobre uns quants punts, que haurem de deixar per quan tinguem una altra estona. \ Jaumetria

A Madrid, l'unica cosa que ara mateix els importa (com son tots "funcionarios" i tenen dinerts per gastar) son els toros, las vacances a Valencia, i la roja... Las coses de la "Periferia" ni las enténen ara, ni las han entés mai, ni las entendrán... per tan, no cal capficar-s'hi

Sr. Mas, en PSC-PSOE, te mols problemes dintre de la seva propia seu, els d'Esquerres, ja sáven que no farán res a las properes eleccións, perque tothóm ha vist fins on porten la seva catalanitat, tan bandejada i altres partits nous, els hi menjan el terreny i els de IC-V, colla de xixarel-los pijo-eco-progre s, que tot el que tócan ho cágan, no tenen cap futur i s'haurán de pasar uns quants anys a la "nevera". Ja no ve d'un mes mes, o menys... no cal ni tan sols precipitar las eleccións, perque la poma, ja s'ha podrit i caurá sola

Jo no estic d'acord amb tu Barnils, si per mi fos els faria fora a l'agost en plenes vacances,  que quan tornessin de les festetes a l'Empordà i al pueblo (Inajar és diu?) es trobessin amb el finiquit, no tampoc, que finiquit ni un duro home! O amb una clausula perque enviessin els cales del sou vitalici a les Espanyes (com que són tant solidaris els esquerrans). No els aguantem més aquesta colla. Ah i el nou portaveu del  psc el germà petit del Pepe-txarnego que tenen a Madrid aquest acabarà de ministre, com el Montilla ja veureu. 

Per no parlar de la nostra estimada ministra:  la Chacón, la dona més pilota del món, també te el cognom de les espanyes ves per on. Serà ella qui faci entrar els tancs  per la Diagonal a la pròxima revolta? O serà un nou ministre de la Federació Catalana del PSOE amb arrels de les espanyes, o potser un catalanet obedient i submís com en Serra ara president de la Caixa de Catalunya.

I si aixó fos els catalans que farem, demanar ajut a La Haya? a Brusel.les, a l'Iran o als russos (per comprar armes anti-tanc i disfrutar encara que sigui només una mica.

Tot això està molt bé però jo no puc acceptar la no-entrada de CiU en la nova plataforma pro independència, Solidaritat Catalana per la Independència. I no votaré CiU. Sóc català, per tant sóc independentista abans que res. I CiU demostra no ser independentista per covardia i manca de confiança en el poble que diu defensar. És patètic governar a remolc de les enquestes, quina mena de lideratge és aquest?. A l'hora de la veritat, CiU és un entramat d'interessos particulars, de senyors acomodats, i poca cosa més. Molt importants a Catalunya i uns bufons hipòcrites i llepaires a madrizz.

Aquest comentari va dirigit a Ferran de Miguel Barnils.

Ja sé que vostè no és l'únic en el món dels comentaristes digitals que ho fa. Ja ho sé. Tot i així, no em puc estar d'expressar-li que si tota la crítica a una formació política (la que sigui) ha d'estar dirigida a les persones que la integren amb termes com "colla de xixarel-los pijo-eco-progre s, que tot el que tócan ho cágan", a més de demostrar una animadversió visceral diu molt poc de la capacitat com a crític polític. Només volia expressar això, amb tots els meus respectes.

Ah, també hi ha molta gent que cada cop que "tócan" la llengua catalana, la "cágan"

Discrepo, Mas. Les proclames d'Erc, siguin de independència (avui Carod ens deia que s'ha d'anar fent xup-xup, i implícitament he entès que amb ells estacats a la poltrona) o siguin de final de legislatura no tenen cap credibilitat. Els actuals dirigents d'Erc estan enganxats a les poltrones amb cola d'impacte. Que el tripartit és desgovern, mal govern i antigovern, ja ho sabem. Però la menjadora i les poltrones no poden faltar. Aguantaràn fins el final i escuraran la darrera prebenda. I si el país no va, es fot. Per ser prou ruc per creure les mandonguillades que ens van fer votar a Psc Erc i Icv.

Mai s'ha vist a Catalunya res que pugui superar la covardia i submissió del PSC envers Madrid, Espanya i el seus amics del PSOE. Ni una força extremadament pactista i covarda com CiU havia arribat als nivells de submissió del PSC. I el pitjor de tot és que Esquerra (abans ERC) calla i otorga. Els polítics catalans viuen en un altre món, amb les butxaques plenes i acomodats al poder...

Cal que la societat civil catalana, que està despertant, superi aquesta etapa de 30 anys de covardia i submissió absolutes, ja sigui mitjançant Reagrupament, Solidaritat Catalana o qui sigui...

L'únic camí és la independència.

EL TRIBUNAL DE INTERNACIONAL DEL A HAYA ACABA D'AVALAR LA INDEPENDENCIA DE KOSOVO, EL QUE VOL DIR QUE EL PLANTEJAMENT DE REAGRUPAMENT, EL PARLAMENT DE CATALUNYA PER MAJORIA VOTANT LA INDEPENDENCIA ES LEGAL!!!! srs ara si que mes que mai JA TENIM FULL DE RUTA!!! ENDAVANT!! TOTS JUNTS AMB SOLIDARITAT!!! TOTS JUNTS PODREM!!! INDEPENDENCIA JA!!!

INCÒGNITES SOBRE LA INDEPENDÈNCIA \ Enfilem aquestes ratlles per prosseguir el comentari de l'anàlisi d'avui de Carod-Rovira a l'AVUI / EL PUNT que hem iniciat amb la nota anterior, 'Una de cada'. En el moment de posar'ns-hi ens fa uns mica l'efecte com si féssim volar coloms, si tenim present que a hores d'ara no es veu gens clar si el pròxim Parlament acollirà una majoria favorable a la consulta. Però, per altra banda, també volem acceptar el repte a què ens emplaça el vicepresident. Si aconseguim desentelar poc o molt les incògnites que planteja la independència, potser més gent serà conscient de les possibilitats de la política i s'atrevirà a votar pel referèndum i a decidir el futur del país. \ 2. Nosaltres ho enfoquem com un cas similar al d'aquella persona que s'adona que no pot continuar compartint la vida amb qui fins llavors ha estat la seva parella. Considerem que el camí més planer no és, sense dir-n'hi res, demanar hora a un advocat i que li arribi per correu una demanda de divorci. Cal parlar-hi per transmetre-li que la separació és a la llarga el millor per tots dos. A totes les persones, i a tots els Estats, ens convé tenir bons aliats, bons amics. Cert que tothom arrossega les seves rareses, però no poden ser gaire freqüents els casos on el company o la companya ens voldran retenir contra la nostra voluntat. No hi ha argument per justificar aquesta actitud. El que no es pot negar, en canvi, és que fins avui Catalunya no ha tingut la voluntat de ser independent, com demostra l'actual correlació de forces a l'hemicicle, amb només 21 escons de 135. També hi deu haver gent que amb la parella no hi acaba d'estar malament del tot i, davant la incertesa del futur, no pren la determinació de separar-se. \ Opinem que la nacionalitat és una opció, i per això no detectem cap problema ni a Barcelona ni a la seva àrea metropolitana. (Abans no ens marxi del cap, assenyalarem que sembla una duplicitat no gaire intel·ligible que en la futura divisió territorial hi hagi una regió de Barcelona i alhora una àrea metropolitana, que per força es deuen encavallar l'una amb l'altra. Si la voluntat del Parlament és que hi hagi una àrea metropolitana, potser aquesta hauria de coincidir amb la vegueria de Barcelona, la més poblada de totes i que no cal que ho sigui encara més.) Sembla indiscutible que la independència constitueix objectivament un benefici clar i net per la totalitat de la població. D'altra banda, les èpoques de les imposicions ja han passat a la història. Pensem que el més lògic, i que a més pot significar una de les moltes maneres de celebrar el moment en què es fa efectiva l'existència d'un nou Estat, és que tothom que pugui acreditar la residència al país, posem per cas per mitjà de l'empadronament, pugui adoptar la nova nacionalitat que neix oficialment. Diem "pugui". Tothom que vulgui ha de poder conservar la seva nacionalitat administrativa actual, l'espanyola o la que sigui. A tota la costa mediterrània i a Mallorca hi ha un gran nombre de residents estrangers. Trobem que és el més sensat si tenim en compte que estem integrats en l'espai comunitari europeu, on la lliure circulació de persones és una realitat. \ 3. Pel que fa a l'especificitat de l'empresariat, tampoc no hi veiem cap problema, ja que tot fa pensar que el mercat únic comunitari es continuarà regint per la llei de l'oferta i la demanda i la relació entre qualitat i preu. No veiem possible que un comerciant aragonès, per posar un exemple (però aragonès de debò: no de la Franja, on són igual de catalans que nosaltres), opti per comprar oli d'oliva andalús si li surt el litre 50 cèntims més car que el de les Garrigues a causa del preu del transport per la llunyania geogràfica. Si en compra mil litres, per distribuir-los al seu supermercat, són 500 euros que llença, tot plegat per anar suposadament contra Catalunya i a favor d'Espanya. Potser, tirant llarg, a una persona de les més impulsives se li escaparia de fer-ho una vegada per tot seguit prometre, com els nens de pocs anys, que no ho volia fer i no ho faré més. \ 4. En l'àmbit internacional, les delegacions impulsades precisament per Vicepresidència són els fonaments, i sembla que el 10-J ja van servir d'amplificador, cosa que no ens consta que hagués passat encara mai. Sens dubte, deu ser molta la feina que falta per fer, però tenim aquestes bases. D'altra banda, no hi ha motiu per descartar el suport logístic espanyol a través de la Corona compartida. \ 5. D'acord amb el vicepresident. I la mateixa assumpció total o parcial d'obligacions contretes per Espanya pot servir de moneda de canvi per obtenir el suport de la Corona i/o de l'altre Estat o Estats de la monarquia. Deu ser aquesta justament la filosofia del "parlant la gent s'entén" que li va adreçar el rei Joan Carles a Ernest Benach quan aquest va accedir a la presidència de la nostra Cambra. \ 6, 7, 8 i 9. Sens dubte el nou Estat, presumint un cop més que sigui aquesta la voluntat catalana, neix de la legalitat constitucional de la Corona. Fins i tot es pot donar el cas que el mateix l'Estatut ja faci la funció de Constitució catalana. I no veiem clar que per força al nou Estat s'hi hagin de visibilitzar minories. Més aviat, com a tots els Estats del nostre entorn, hi hauria nacionals, residents comunitaris i residents no comunitaris. Diríem que la normalitat del castellà està garantida, si més no --i més que per l'oficialitat o l'absència d'aquesta--, per la mateixa força d'aquesta llengua amb un nombre tan elevat de parlants. Mirem Andorra, on el castellà no és oficial i és potser la llengua més utilitzada, amb el francès i el portuguès. El repartiment proporcional d'infraestructu res, béns i equipaments de tota mena sembla lògic i ha de comportar una negociació que ha de desembocar en un acord final, tant a l'interior com a l'exterior. \ 10. Considerem que pel que fa a policia, el nostre cos dels Mossos d'Esquadra hauria d'assumir les funcions que encara avui corresponen a Policia Nacional i Guàrdia Civil. Es podrien subscriure els acords que es tinguessin per convenients quant a traspassos de material i personal dels serveis d'intel·ligència. Pel que fa a l'exèrcit, no hi ha dubte que constitucionalm ent ha de ser comandat pel cap d'Estat, que és el monarca, com a garantia dels principis democràtics que sustenten la Corona. Arribat el moment, caldria sospesar pros i contres d'assumir la part proporcional de les forces armades --sempre amb la Corona com a cap suprem-- o bé compartir el mateix exèrcit amb l'altre Estat o els altres Estats de la monarquia, considerant que, per bé o per mal, vivim l'època de la globalització i actualment la Corona és membre de l'OTAN, els exèrcits de la qual operen amb un comandament aliat comú a tots els països que hi estan integrats, des dels EUA fins a Turquia. \ Jaumetria

ERC i CiU ja estan demanant eleccions anticipades, que potser teniu por de que la proposta de Solidaritat Catalana (on espero que s'hi apunti en Carretero) prengui força, s’organitzi  i us prengui vots. És veu el llautó