No li doneu mes voltes... ZAPATERO ES UN MENTIDERO... per tan, no te cap mena de credibilitat i el que ell digui, ens ho hem de pasar per l'arc del triunf... i prou. Ara, toca INDEPENDENCIA, ¿que ho enteneu?

El "Mea Culpa" de Zapatero no es creible, no... Però va sent hora que Esquerra (abans ERC) entoni un gran i immens "MEA CULPA" per haver posat de President català a un immigrant espanyol, que mai entendrà que és Catalunya i que per davant de tot se sent espanyol, actua en conseqüència i ens deixa venuts davant Espanya...

Montilla i la resta d'immigrants espanyols que controlen el PSC-PSOE ens han venut, i en el fons es queden tan tranquils perquè saben que continuarem estant dominats per Espanya durant 30 anys més, mentre pactistes com Esquerra o CiU estiguin al Parlament català...

Els polítics que esteu al Parlament català sou una vergonya pel poble català.

L'únic camí és gent nova, valenta i que prioritzi la independència per damunt de tot.

Pere I el Catòlic era nét d'una aragonesa.  La mare de Jaume I era de Montpeller.  La mare de Pere II era d'Hongria, la mare d'Alfons, dit el Liberal i primer fill del rei Pere el Gran, i de Jaume II, segon fill de Pere el Gran i successor del seu germà, era siciliana i ell es va casar amb una francesa.   Podríem seguir , però no cal, perquè l'evidència que la "puresa de sang" és una entelèquia que només habita en la ment dels racistes i dels feixistes, és tan clara que no cal donar més pistes.

Per tant, l'únic camí és la intel·ligència i el sentit comú. El país, o el fem entre tots, o no es podrà fer, i per això cal sumar, no dividir.

Carme, en les barreges de sang que haveu anomenat, no es veu ningu de sang de castella, no se si es de casualitat. Es clar que des de sempre han existit però orientades com cal. Per el que fa el pais el fem entre tots, si fos exacta, no hi haurien protestes com les que hi ha actualment. Tothom sap que Catalunya la fan els catalans i no els espanyols als quals els hi donem ajut per força per fer llur pais. No veig on es el sentit comu. Personalment, i es la meva opinió, no voldria passar la vida a pagar per el veí.

Ja hi som: quan diueu país de què parleu ?

Cal dir Catalunya o Espanya... no fos cas que ens donessin el carnet d'afiliat al PSC - PSOE.

Sr. Benach: i què n'hem fet del senyor Carod ? tot s'hi val per una poltrona ?

Tot per la poltrona... es veu que tots fan el mateix.

Senyor Guinart, espero que mai tingui la mala sort d'ajuntar-se amb una inmigrant d'aquests i que la seva sang catalanisima es vegi embrutada. Començem la caça del jueu?

La gent, sovint no s'explica bé. A mi, m'ha costat bastant aclarir-me las idees, sobre qui es catalá i qui no ho es. He arrivat a la conclusió de que catalá es qui ho vol ser, visqui allá on visqui, i que tot el que faci, sigui a benefici de Catalunya, Tan me fot d'allá on hagi nescut, amb que no estorbi i no es dediqui a posar pals a les rodes per afavorir l'Estat opresor, jo ja en tinc prou per considerar-lo catalá. Es el mateix que pasa amb els espanyols, per mi els espanyols son gent normal, que fan las coses que fem els cataláns i que viuen la seva vida honestament... Altre cosa, son els que jo anomeno "espanyoleros", que son (per mi) aquells que odían tot lo que es diferent d'ells, perque son incapaços de entendre-ho Com en Machado en "España, miserable, antaño dominadora, envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora..."... Ja en Machado els va calar... i aváns en Goya, Mireu els seus "Caprichos". Un poble que es capaç de sortir a cridar "VIVAN LAS CADENAS" ja m'explicareu... 

El grupatxo HERMES qui sou? Es pot saber o és secret sumaríssim?

El grupatxo HERMES qui sou? Es pot saber o és secret sumaríssim?

Diego Montsia, no haveu interpretat el comentari del Sr. Guinart com cal. Efectivament aquest comentari no te res de racista, ens diu senzillament que es un foran, un espanyol, que es president de la generalitat. I protesta lo qual es absolutament normal. A veure qui a de manar a can Ribot? Espero que el proper govern sigui català i no tinc res de racista encara que estigui tip de tot el que arriba de fora.

Gràcies als vots del PSC que governa en Zapatero i ell ajuda Catalunya fent-nos cada dia més paganos i més pobres. Com s'entén que encara deixem que governi el PSC en el nostres país? Tant el catalans com els castellans que viuen a Catalunya ens empobrim per igual per les polìtiques d'aquesta gentussa. Catalans i residents, fotem-los fora d'una vegada!

Ferran, la pre-potencia, l'autoestima, i el complexe de superioritat son des de sempre les característiques del caracter i manera de ser de la gent espanyola; Es clar que hi han excepcions, pero d'una manera general crec que els adjectius que he citat son els que convenen,L'exemple el tenim cada dia en el foro.

Santi!!! Vas al c.e.?? A veure què em dius!!

LA REVOLUCIÓ DELS PETONS (per l'amiga Dolors Lopez Escudero) \ Avui, diumenge 25 de juliol del 2010, és un dia històric al País Basc. ETA aposta per la via política exclusivament. Finalment ha deixat les armes. A Euskadi ja saben que el bloc uniformista espanyol que dóna suport a Ajuria Enea no tornarà a guanyar unes eleccions. I aposten per la via democràtica, parlamentària i constitucional que ha seguit Catalunya. Perquè s'han adonat que Catalunya és ja virtualment independent. I si el basquisme guanya les seves pròximes eleccions, després dels catalans s'independitzar an els bascos. \ A Catalunya podria ser també un dia històric. Amb les declaracions d'avui a Catalunya Informació del president del Parlament, Ernest Benach, el nostre país puja un graó més en la independència virtual. Si el president Montilla no es belluga, almenys l'altre president, el de la Cambra, sí que s'ha mogut, i aquest altre Molt Honorable també ens representa. Si el govern i les Corts centrals també ens representen, com es menja això que diu que ara s'arremangaran? Els representants tenen el deure d'estar arremangats en tot moment. \ I ja van cometre la inconstituciona litat de modificar l'Estatut als despatxos, sense cap motivació aparent, els mateixos partits que ens van engatussar amb el miratge del 30 de Setembre. Qui determina l'actuació d'aquests partits? La voluntat ciutadana no, que només pot ser una: o l'Estatut del 2005 o el del 2006. Quin poder fàctic els fa canviar d'Estatut, a uns mateixos partits, en tres mesos i tres setmanes? I ni tan sols han estat bons per salvaguardar aquest segon Estatut fruit del seu pacte i que ens van voler fer creure que era el seu ideal. \ La segona inconstituciona litat va ser l'incompliment durant un any del termini estatutari per acordar el nou model de finançament. I el Parlament català pesant figues. Incomplerta la llei, ja no es pretendre que ningú la compleixi sense vulnerar el dret fonamental a la igualtat. La llei obliga a tothom igual. No admet discriminació. No hi ha qualificatiu que lligui amb la transgressió legal --en aquest cas estatutària-- de representants i governants. \ I quin nom li hem de posar a aquesta última martingala. Filtrada la sentència, el poder central ens va assegurar que garantia les inversions de la disposició addicional tercera. Però l'independentis me català no para de créixer --com no podria ser de cap més manera amb un Estatut anticonstitucio nal--, i ja s'han estroncat les obres públiques teledirigides des de Madrid. Augmenta encara més la nostra independència virtual. \ Totes aquelles noies que vam conèixer a la cada dia més llunyana joventut, totes juntes, aquelles joves estudiants que, sense immutar-se, ens explicaven que tal o tal altre examen els-hi havia anat "regulín-regulán", totes juntes, totes --el gran Josep Pla, el mestre trobador dels adjectius (no en tindrem mai cap més com ell), si les hagués vistes, les hauria qualificat de "fines, generoses, amables, agradabilíssimes"--, totes aquelles noies que ens van atraure en la nostra joventut es van aplegar el 10-J i totes juntes es van manifestar pels carrers de Barcelona amb una festiva i simpaticota pancarta on totes les televisions del món van poder llegir: "Adiós y gracias, majos". \ Van bastant equivocats aquells que es pensin que la independència és un cop de porta i/o ensenyar les dents. La independència de Catalunya ha de ser la revolució de l'alegria. La independència és agafar una guitarra (que només pot ser que flamenca --Flandes (!?)--) i començar a cantar tots junts, i no pas en castellà sinó en espanyol, 'Amigos para siempre'. \ L'entranyable amiga Dolors Lopez Escudero ens comenta la nota 'Dignitat parlamentària', publicada aquests dies a l'AVUI / EL PUNT i en una xarxa social. Primer de tot, té dubtes sobre la consulta. Ens remetem a tot el que hem escrit aquests dies en el sentit que el referèndum és avui una obligació democràtica, parlamentària i constitucional, i (com que ens considerem en deute amb ella) ens posem a la seva entera disposició per dialogar sobre totes les qüestions que vulgui tractar. En segon lloc, advoca per una unitat que defineixi el camí cap a la independència i suggereix la possibilitat que, arran d'aquest consens, ens poguéssim estalviar tot el dineral que s'emporta qualsevol campanya a les urnes, tenint en compte aquesta crisi que estavella les pedres. És aquí, en aquest segon apartat (que la consulta és el primer pas ineludible ho veiem molt clar), on ens ha tocat el voraviu, que (per si algú no ho sap) és la fibra més sensible de qualsevol persona. I fins avui no hem pogut acabar de madurar aquestes quatre ratlles. No acceptarem mai que a la política hi hagi res que sigui impossible. Tot enterament és qüestió de voluntat. \ Visca el REI. Llarga vida al REI. Aquesta tardor tot Catalunya votarà pel REI. \ Ahir l'amic Roger Malló Vilaplana ens va etiquetar a la seva nota 'Brams d'ase no arriben al cel!', on hi ha aspectes que podem compartir i d'altres que no. És un honor. I li correspondrem amb una etiqueta en aquest apunt. I si l'amic Roger ens honora amb el seu gest, no és pas pels personatges polítics de primera fila i/o partits o associacions que ens acompanyen en l'etiquetatge. És perquè no tenim cap motiu per dubtar de l'independentis me de l'amic Roger o de l'amiga Isabel-Helena (estimadíssima IH). No en dubtem gens. Només opinem que s'equivoquen on són, perquè no podem dir el mateix de l'actual direcció de CiU. \ Hem fet tot el que hem pogut per ajudar a aclarir quin és el camí democràtic que ha de seguir Catalunya per sortir d'aquesta crisi que afecta tots els àmbits. Amb aquest text proposem avui que tothom faci un pas més, secundant les declaracions del president Benach a l'entrevista d'aquest migdia. I que tothom i cadascú, electors i electes, facin el que vulguin, que nosaltres pensem fer el mateix. Però avui quedarà ben clar que la unitat a Catalunya no és cap impossible. I que si algú no s'hi apunta, és que no s'hi vol afegir. \ Si és ben veritat que hem procurat treballar tan bé com hem sapigut, ho és també que el millor apunt a favor de les llibertats democràtiques de Catalunya no l'hem escrit nosaltres. L'ha escrit el vicepresident Carod-Rovira. I si algú el vol llegir, que faci com nosaltres: que el busqui i el sàpiga trobar. \ Fa molts anys que Carod ens regala interessants articles a favor de la llibertat i la democràcia del nostre país. És l'actual número dos de la Generalitat. Ell va impulsar aquesta reforma estatutària que ens pot conduir fins a la independència. \ ERC va anunciar que Carod no aniria a les llistes i almenys fins avui no ha fet públic que hagi canviat d'opinió. No hem entès mai aquesta decisió, i així mateix ens ha tocat escriure-ho. Tampoc no pensem que ningú ens en hagi d'explicar res. El tàndem Puigcercós-Ridao va guanyar el congrés del 2008. Ells dirigeixen i no hi tenim res a objectar, tret de la incomprensió que acabem de reiterar. \ I Carod? Carod ens ha tornat a obsequiar. Aquesta vegada, en forma de comportament exemplar. Ell és un militant més d'Esquerra i treballa per Esquerra i per Esquerra busca el vot. I ja vindrà el congrés del 2012. \ Visca el REI. Llarga vida al REI. Aquesta tardor tot Catalunya votarà pel REI. \ Però i el REI què és? Tot això del REI, què vindrà a compondre? El REI... \ Si el Tribunal Constitucional es mira l'article 62.c constitucional, veurà que en aquesta Corona, també constitucional, no es convoca cap referèndum que no el convoqui el rei. I que no hi ha cap fonament jurídico-constituci onal per sostenir que, quan un Parlament vol celebrar un referèndum per consultar el seu cos electoral, aquest plebiscit l'hagi de convocar, autoritzar i organitzar un govern investit per una altra Cambra que és elegida per un cens electoral diferent. I el govern central, en el moment de redactar-se la Constitució, era el govern de l'Estat perquè no n'hi havia cap més, ja que només existien les Corts constituents. A partir de l'entrada en funcionament d'altres Parlaments que investeixen altres governs, el govern de l'Estat va passar a ser el govern central. El que té més competències i les més importants. Però no les té totes. Un dels diferents governs, doncs. I les Corts centrals no tenen assignada l'atribució d'elaborar l'Estatut de Catalunya. \ És al rei Joan Carles, que sí que representa tota la Corona i en tots els àmbits, a qui Catalunya ha de sol·licitar la convocatòria si vol celebrar un referèndum. \ I el vicepresident Carod-Rovira ha de quedar fora de les llistes en unes eleccions tan importants? Doncs no. Si la consulta l'hem de demanar al rei, muntem el REI. I que Carod encapçali el REI. \ El REI no és Esquerra Republicana. És una plataforma nova: la candidatura unitària que hem de poder votar totes les catalanes i catalans que estiguem a favor de la consulta. Quan ERC tingui enllestides les llistes, com que Esquerra és partidària de la consulta, que les faci arribar al vicepresident. I que facin el mateix tots els partits que vulguin celebrar un referèndum que ja s'ha convertit en una exigència constitucional. Ja no direm res sobre democràcia i parlamentarisme. \ Per aquesta tardor, totes i tots els que volem normalitzar la democràcia representativa i, d'una vegada per sempre, instaurar la democràcia participativa o directa a Catalunya, tots, necessitem aquesta candidatura unitària que vagi més enllà de les sigles dels partits. I si algú no s'hi adhereix, serà ben bé que es gira d'esquena a l'electorat que li dóna el vot. \ L'Estatut referendat del 2006 ja no existeix. Les tres formacions que el van propugnar han permès que ens el escamotegessin. Tenim l'Estatut fiscalitzat pel TC, que satisfà dos grups de l'hemicicle, i els altres tres que hem dit, ells que el toleren. I tenim una sisena opció partidària de la independència i de la democràcia participativa que representa la consulta. \ Referèndum d'Estatut o Independència (REI). \ Catalunya no ha fet res mal fet. S'ha acabat el temps dels sacrificis sempre en el mateix sentit i sense cap mena de correspondència. Ha arribat aquella hora, que arriba a tantes unions, d'intentar la separació de mutu acord, la separació amistosa. Tenim l'obligació d'intentar-ho. Espanya és la mare de molts dels nostres fills. Espanya serà l'Estat més amic que tindrem. Tothom (països i persones) té el deure de treballar pel bon veïnatge. Si Espanya canta alguna cançó vistosa i singular com va ser el 'Chiki-chiki', li donarem els nostres vots a Eurovisió. \ Catalunya no en té cap culpa si CiU i PSC sucumbeixen tan sovint a la irreprimible fal·lera de jugar tots dos a Madrid al joc de l'escolanet, que ve a ser com una mena de versió 2.0 del tradicional joc de l'oca: d'escolanet a escolanet i ens queda un Estatutet. Si ni la sociovergència ni el convercialisme no piulen, després ja ve la tercera força que és Esquerra. Per això avui el president del Parlament ha hagut de parlar i s'ha guanyat la prerrogativa de repetir càrrec en el Parlament que vindrà, que si el REI obté majoria serà una Cambra atípica: consultadora i, si és el cas, estatutària-constituent. \ I com que els republicans estan sols avui donant suport a la consulta, i Carod-Rovira no va a cap candidatura, el vicepresident ha d'encapçalar la llista del REI, i a ell li ha tocat confeccionar les llistes de la plataforma per la consulta oficial, negociant amb diferents partits que s'hi adhereixin a partir de les llistes que té pensades cada formació de cara a les urnes. \ Els d'ERC són els primers que s'han de sacrificar en benefici del REI. Per això són ells, els republicans, els primers que impulsen el REI (com una mena de Luxemburg ocupat pels alemanys on la majoria germanòfona es va fondre de la nit al dia i tothom parlava francès per civisme). Pensem que Puigcercós, Benach i Simó no poden faltar al pròxim Parlament (és l'únic que sabem de les llistes d'Esquerra). Si Reagrupament s'hi suma, Mora i Carretero també hi han de ser. Si Solidaritat puja al carro, Laporta, lópez-Tena i Bertran també hauran de tenir el seu escó. Si s'hi adhereix ICV-EUiA, han de tenir el seu escó Herrera, Camats i Miralles. Tots els presidents del 10 de Juliol que vulguin participar en el REI també han de tenir el seient garantit en el nou hemicicle. I CiU i PSC i PP i C's i tothom que hi doni suport. La unitat és això. \ I que el vicepresident Carod no ens agafi mania --coordinar l'entramat no pot ser fàcil-- perquè nosaltres no decidim res. Només se'ns va contractar per analitzar la situació i proporcionar idees. Els missatgers no mereixem cap represàlia. La decisió és a la seu dels partits. \ Aquesta pot ser sonada. Una "revolució tranquil·la" de les que fan època. I ara ja s'ha vist que no té cap color. Ni cap flor com va tenir la Revolució dels Clavells portuguesa. El que té és un gest. El gest de l'afecte fratern: la fraternitat com l'únic camí possible per arribar a la llibertat i la igualtat. \ És la revolució de qui no pot caure més avall i per això demà mateix comença a recuperar l'autoestima. Una revolució afectiva que ningú és capaç de parar. Ja no cal esperar a demà. Podem començar aquesta nit mateix. Ara. En aquest instant. \ Tothom hi és benvingut. L'únic requisit: que qui hi estigui a favor ho ha de manifestar proposant petons o encaixades de mans o oferint abraçades. Això, només que arrenqui, ja no ho atura ningú. Benvingudes i benvinguts al REI. Referèndum d'Estatut o Independència. La de Catalunya pot ser la Revolució dels Petons. \ [dispenseu que no s'hagi pogut repassar] \ Jaumetria

La vostre si que no és "creíble", per  la vostre traïció reiterada de possar un President espanyol i mantindra'l al día d'avui¡¡ Perqué cóm President del Parlament, la segona autoritat representativa del po ble de Catalunya no ha fet cap gest, ni fer dimitir a Montilla, ni declarar en el propi Parlament, en defecte de no fer-ho el President, proclaman la Independencia de Catalunya, fins la Reunficiació dels Països Catalans, Confederats..?