Qui més qui menys té la sensació que l'actitud prepotent i provocadora d'un Tribunal Constitucional que ha escapçat l'Estatut pertot arreu dóna forces a l'esperit independentista a Catalunya. Com a mostra d'això, només cal mirar enrere i recordar les consignes que els manifestants del 10-J cridaven. “In, in-de, in-de-pen-dènci-a!”, va ser el clam més repetit aquella històrica tarda de dissabte a Barcelona.
Ara, un estudi comparatiu sobre nous estats europeus i nacions posa els punts sobre les is en aquesta qüestió i dóna la raó als que teoritzen que l'independentisme es reforça. No parla directament de les conseqüències de la sentència de l'alt tribunal espanyol, perquè l'anàlisi es va acabar abans que els magistrats del TC traguessin les tisores de podar, però sí que aprofundeix en les reivindicacions sobiranistes. Una de les afirmacions més contundents del treball és que “com més dèficit democràtic, més independència”. Dit d'una altra manera: com més oprimeixi un estat matriu algun dels seus territoris, més hi creix el sentiment secessionista. Catalunya, juntament amb el País Basc, és una de les nacions més castigades, i ara el TC encara ha agreujat més aquesta situació. Per tant, els que repeteixen fins a l'extenuació i posen per escrit catorze cops que l'Estat espanyol és “una nació indissoluble” són uns dels principals aliats de l'independentisme, encara que no s'ho acabin de creure. Els impulsors de l'estudi remarquen que en el context actual creixen les possibilitats que es creïn estats nous, tal com va passar als anys noranta a Europa quan també va haver-hi un menyspreu dels valors democràtic. Catalunya seria un dels més ben situats en aquesta cursa cap a la independència.
Diversos àmbits de treball
Noves estatalitats i processos de sobirania ha estat coordinat per la UPF, amb el doctor en ciència política Jaume López, i hi han participat 21 centres universitaris d'Europa i el Quebec. L'estudi compara els processos de creació d'estats a Europa que es van produir en la dècada dels noranta, durant l'esfondrament del bloc comunista, amb les demandes de sobirania actuals. Així, s'ha detallat el camí que van seguir països com ara Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Estònia, Letònia i Ucraïna, entre d'altres, i la situació que es viu en territoris amb reivindicacions independentistes fortes i estructurades: Irlanda del Nord, Groenlàndia, el Quebec, Catalunya, Escòcia, el País Basc i Flandes. Els últims quatre casos comparteixen uns denominadors comuns que ajuden a explicar el grau de desenvolupament de les seves reclamacions sobiranistes: disposaven d'institucions pròpies durant l'edat moderna, del segle XV al XVIII; són societats que no pertanyen a la cultura majoritària o dominant de l'estat del qual formen part, i actualment tenen graus de descentralització alts.
Els politòlegs recorden que el dèficit democràtic dels estats matriu i el poc respecte pels diversos territoris ja va provocar una onada separatista als anys noranta. La immensa majoria d'aquells episodis no van començar com a moviments polítics i socials pròpiament independentistes, sinó com a demandes democràtiques amb una àmplia transversalitat social. Des de sectors ecologistes, passant pels que volien renovar la federació, fins a arribar als separatistes. La falta d'una resposta adequada a aquestes peticions de més reconeixement va anar radicalitzant les posicions. Primer van ser reivindicacions sobiranistes –el famós dret a decidir– i, al final, es van acabar convertint en independentistes. El cas més paradigmàtic va ser el d'Ucraïna, que en el termini de vuit mesos va fer dos referèndums completament antagònics. En el primer, un 70% de la ciutadania va votar a favor de continuar a la federació soviètica, sempre que es reconegués la sobirania de les seves repúbliques. Però la desconfiança en la federació i les seves promeses descentralitzadores van provocar que en una segona consulta un 90% dels ciutadans donessin suport a la creació d'un estat propi. L'estudi trasllada aquesta situació a les nacions sense estat actuals, però deixa clar que l'espurna que va accelerar la creació d'aquells estats va ser el desmembrament del sistema soviètic o iugoslau. Deixant de banda el marc institucional, aquell escenari va demostrar que per entendre els processos d'independència és tan important o més el paper que fa l'estat a l'hora d'encaixar la pluralitat de les mateixes iniciatives sobiranistes. Aquesta hipòtesi es pot traslladar a l'actualitat, i aquí és on Espanya hi surt perdent de molt.
Acomodar les nacions
En aquest punt, l'anàlisi recorda les iniciatives que han dut a terme alguns dels estats plurinacionals per potenciar l'encaix. El Regne Unit ha reconegut de maneres diverses (per exemple, amb el procés de Devolution) l'existència política d'Escòcia com a nació cofundadora de l'estat. Al Canadà, després de dos referèndums sobiranistes al Quebec, el Tribunal Suprem va dictaminar el 1998 la capacitat de negociar bilateralment entre l'executiu estatal i el subestatal si al final hi havia una majoria clara a favor de la secessió. A més, el Parlament canadenc va explicitar el 2006 que el Quebec és una nació. Dinamarca tampoc no va impedir que Groenlàndia expressés la seva voluntat diferenciada i que sortís l'any 1985 de la Unió Europea a través d'un referèndum, i que el 2008 també aprovés una ampliació de l'autogovern. Bèlgica, per la seva banda, com a monarquia federal, es construeix sobre el reconeixement, principalment, de dues comunitats diferenciades. En les últimes eleccions ja es va notar un marcat perfil diferenciat quan els independentistes de la Nova Aliança Flamenca (N-VA), encapçalats per B art de Wever, van obtenir una victòria històrica en les eleccions del mes de juny.
Per contra, Espanya es troba als antípodes i no respecta aquestes demandes de les nacions que formen part del territori estatal. “Són dues lligues diferents”, comenta el professor Jaume López. Mostres d'aquesta negació de plurinacionalitat són la sentència del Tribunal Constitucional el 2008 contra la llei de consultes del Parlament basc i la insistència des de les institucions públiques o jurídiques d'una “Espanya unida”, amb el nul reconeixement de cap altre àmbit de sobirania democràtica que la que s'expressa a través de les Corts Generals.
I ara ha esclatat la bomba de rellotgeria de la sentència contra el text estatutari català.
Un escenari de futur
No és estrany, doncs, que l'estudi destaqui que la situació és tensa especialment a Catalunya i al País Basc. Són dues nacions on coincideixen fortes reivindicacions i una falta de reconeixement democràtic. De la mateixa manera, els investigadors destaquen els canvis en el context global, amb economies cada vegada menys dependents d'un mercat interior, amb estabilitat política i militar global, i estructures supraestatals com ara la Unió Europa. Tot plegat, doncs, possibilita l'existència d'estats petits eficients.
El resum és clar: si l'actitud d'Espanya no varia, podria acabar donant mastegada la independència a Catalunya, per més que dolgui als que advoquen per una “nació indissoluble”.
Comentaris
El precedent kosovar referma que només necessitem 68 diputats a la tardor per guanyar la llibertat perduda fa 300 anys. Ara és l'hora! (vegeu comentari al bloc http://perabonspatrici s.blogspot.com)
Doncs deixem als espanyols que bordin molt i força amb la seva "indissolubilita t" i ens ajudin a aconseguir aquest anhelat objectiu de la independència !!
"L'espurna que va accelerar la creació d'aquells estats va ser el desmembrament del sistema soviètic o iugoslau".
Doncs ni hi ha desmembrament amb la ruïna financera d'Espanya?, a la que nomès la Nació Catalana ha de rescabalar? A l'hora que la falta capacitat econòmica, no afecta al dret de decidir?
1.2B€ de dèficit públic dividit entre 110M€/dia (Catalunya 60ME,País Valencià 35M€,Illes Balears 15M€), fa que calgui un mínim 40 anys per a que l'estat espanyol tingui el dèficit net.
Aixó si no fa noves inversions i sense tenir en comte els interesos que cal cobrir fins el pagament final del deute!
Acabo d'escoltar el ministre espanyol a la ràdio. Ha donat xifres i més xifres dient que Catalunya en surt, fins i tot, beneficiada de la retallada econòmica. Aquesta gent no entén res de res. No s'adona de la desinversió històrica a Cataluya des que existeixen, curiosament, autonomies? No s'adona que aquest estat autonòmic està ofegant la nostra economia amb la famosa solidaritat interterriotori al desmesurada i colonial? I aquests són els socialistes espanyols, els progressistes, els amics del PSC! Això vol dir restablir la confiança entre Catalunya i Espanya? Però és que ens prenen per ximples? Déu ser això, deuen pensar que tots els catalans són idiotes. Potser sí que ens hi acabarem tornant... Espero que la classe política catalana no es deixi tornar a enredar, perquè aquest cop em sembla que els hi va el sou. Feu-vos respectar, sisplau. Ens juguem la dignitat del país!
Pensar-se que Catalunya, es lo mateix que Conca (amb tots els meus respectes per Conca) al s-XIX, es el principal error d'Espanya. Moltes han estat las vegades que ens han intentat enganyar (ens han dit mentides, que no es el mateix que enganyar) i nosaltres hem fet veure que ens las creiem, perque no en teníam altre remei, si no volíam barallar-nos amb ninú... pero com ells diuen... "tanto va el cántaro a la fuente..." que ja s'han quedat sense el "cántaro"
Impossible is nothing! cada cop son més aprop!
ah si? pues que miedo, no??? o sea, que dentro de 2-3 meses cuando se celebren las elecciones regionales en Cataluña ERC se disparará, no? el unico partido que pide la independencia, ah ! y tambien el partido ese del Carrateru (se pronuncia asi, no?) y el Laporta. Vamos , que tanto ERC como Reagrupament van a sumar unas mayorias espectaculares. Por cierto, CIU ha dicho que no quiere celebrar un referendum separatistas porque lo perderian, no??? ummm, que cosas, y mientras a los butifarrendums van a votar la tia, el gato y el periquito (8% de participacion en Lérida capital, 6.5% en San Feliu y Esplugas, 11% en Cornellá con mas de un 20% de noes ....)
Gracias Ferran por tu respeto hacia Cuenca, mi tierra de orígenes, identidad y nacimiento.
Yo deseo la independencia de Catalunya.
Como tienes razón, la gente puede comprobarlo paseándose por Cuenca y viendo unas infraestructura s de todo orden infrautilizadas y debe ser extrapolable a otras provincias e incluso naciones (digo naciones porque para mí España es artificial). Bien es verdad que hay que progresar, pero acorde la situación, eso sí sin dilación.
Insisto en que estamos cometiendo un gravísimo error considerar catalanes a los inmigrantes españoles y sus hijos (como mínimo los llegados dentro de la supuesta democracia para los españoles).
No soy nada sospechoso en mis consideraciones.
Sólo tenéis que valorar algunos comentarios.
Para argumentar mejor mi comentario anterior:
Quins són els sectors més allunyats de la independència?
Tenim dos pols que encara són estranys a l’aspiració independent. Un és l’econòmic perquè els diners són molt gallines, covards i senyorets i l’altre és la immigració de fa 40 anys. Uns són independentiste s però molts d’altres continuen en zones de parla castellana i no es volen separar d’Espanya. Suposo que si visqués a Hamburg mantindria un barcelonisme sentimental molt fort, potser més que si visqués a Barcelona. Jo sóc hispà i m’agrada ser-ho, però no vull ser espanyol. Em sento bé al costat d’un noi de Nicaragua i no de l’Espanya polítca que resulta però també em sento bé menjant a Aranjuez i fins i tot m’agrada que siguin menys burgesets que nosaltres.
Extraído de una entrevista a D. Xavier Rubert de Ventós.
Isaac Newton ja ho va dir, i és aplicable a tots els àmbits de la vida: és la llei de l'acció-reacció.
No està la República Txeca
Tenim un problema molt gran que es diu fraccionament del vot. Suposo que sabeu que la llei d'Hondt no és proporcional, la meitat dels vots vol dir menys de la meitat dels escons i si quedes per sota del 3% ets mort, no en treus ni un. He fet quatre números suposant que el vot 'independentist a' a les darreres eleccions va ser el d'ERC i que aquest pot ser dividit en 3, amb el resultat que dels 21 escons podem baixar a gairebé la meitat (a repartir entre 3, uns 3 escons per barba). Reconec que és un escenari magre, però dona a entendre que el fraccionament només interessa a l'enemic i no m'agradaria gens sentir les claques dels espanyols després de les eleccions. No creiueu que n'hem de parlar?
Al comentari anterior claques vol dir rialles, a casa en diem així però he vist que no és estàndard i ho aclareixo.
Espanya s’ha alineat al costat de Sèrbia, Xina, Rússia, Veneçuela o Xipre, els únics "grans estats" que no reconeixen l'estat de Kosovo.
Algú necessita, encara, mes motius per fotre el cap?
Visca la Democràcia!
Visca la Constitució Catalana!
Visca la Llibertat!
Visca Catalunya Estat!
Felix López Alarte.- Per lo general, acostumo a respectar a tothóm, al menys d'entrada. El que no faré mai, es respectar a cap imbécil dels mols hi han repartits pel mon, als que els hi diré imbécils cada vegada que els vegi, per alló de que "algú ho ha de fer" ja que si no ho fa ningú, els imbecils, com que ho son, s'acavan pensant que la cosa no va amb ells i no es corregetxen i no es moderen. Conca, puc dir-te que n'he sentit a parlar mol, i tinc ganes de veure-la. He rodat mol per questións de feina i mai he estat a Zamora, Conca, i Albacete... i ho lamento mol, perque fer-ho es un repte que m'he imposat desde fa temps, per poder parlar de primera ma, d'alló que a mi m'agrade parlar... Prometo fer-ho
La ent que va arrivar a Catalunya, als anys 60 i 70, es una gent, que malauradament venía amb els mínims posats (tenían gana, no sabían fer res fora del camp, i no sabían ni llegir ni escriure), váren ser ma d'obra barata, que váren aprofitar las oportiunitats que tenían gracies al "desarrollisme" de l'epoca. Váren tenir molta sort, a venir a Catalunya, perque Catalunya sempre ha estat un País, "industrial" i aixó, els va aportar una formació que a d'altres llocs, no hauríen tingut mai. Ells s'estimen els seus origens i es normal que així sigui, pero la manca de cultura, no els deixa distingir entre els sentiments i la butxaca, cosa que ja els seus fills, si son capaços d'apreciar. Ser un catalá d'origen espanyol, no els priva en absolut del espoli que Espanya etjerceix sobre Catalunya... Ells i els seus fills, pateixen la manca de colegis, de uiarderías, de atenció primaria, de tota mena de serveis, ... perque els calers que calen, s'els emportan cap altres llocs i beneficían als seu
EL PACTE CONSTITUCIONAL NO L'HA TRENCAT CATALUNYA. TENIM EL REI A FAVOR \\ No podem estar d'acord amb la interpretació que fa l'AVUI / EL PUNT de les paraules del rei Joan Carles I ahir a Santiago de Compostel·la. El rei no pot de cap manera, perquè la representació que li correspon no li permet, 'saltar [...] a l'arena política'. Les declaracions del monarca només poden anar a favor del pacte constitucional que ell personifica. Si agafem les citacions textuals que aquest digital reprodueix de les paraules del nostre comte de Barcelona, són aquestes: el rei aposta per "una gran família unida, a la vegada que diversa i plural", basada en la "solidaritat entre les comunitats autònomes", per la qual cosa convé "resoldre els problemes en el marc de la Constitució", que ha estat el codi comú que ha forjat una de les etapes més "fecundes" de la història espanyola, i fa una crida a tots els poders per 'servir l'interès general' amb "generositat" i perquè 'afavoreixin sempre' la "cohesió i l'entesa entre tots". A més de demanar a l'apòstol que "il·lumini" els dirigents per superar la crisi econòmica que avui és el malviure de tantes persones --i que entenem estretament lligada amb el daltabaix polític--, reclama que s'acabi la "barbàrie terrorista" (ignorem si abans o després de l'anunci d'ETA fet públic ahir en el sentit que deixa les armes i aposta exclusivament per la via política). I el diari destaca, a més, aquestes dues citacions: "Et demano que fomentis [al sant] el que ens uneix i que fa d'Espanya una gran família unida, diversa i plural" i "Espanya ha resolt els problemes amb l'esforç de tots i en el marc de la Constitució". \ Efectivament, les declaracions del rei d'Espanya i comte de Barcelona no tindrien sentit si el pacte constitucional no estigués qüestionat. Com escrivíem ahir, opinem que s'ha trencat en tres ocasions. En les dues primeres, arran d'actuacions i passivitats dels poders polítics central i català. Aquesta tercera i última vegada, amb la sentència del TC que ens deixa un Estatut marcadament inconstituciona l pel fet que no ha estat ratificat per l'electorat de Catalunya. \ Interpretem les paraules del monarca orientades al restabliment d'aquest pacte comú. Catalunya s'hi manté. Els poders centrals que l'han trencat no fan res per reincorporar-s' hi. El que compartim unes i altres nacions és la Corona democràtica, parlamentària i constitucional, que és "diversa i plural". Opinem que són els poders centrals qui ha fet malbé aquesta unitat no respectant ni la pluralitat ni la diversitat. Per aquest motiu, constitucionalm ent, el nostre Parlament es veu abocat a consultar el cos electoral del país per fer constitucional l'Estatut. I la "solidaritat entre les comunitats autònomes" i la "generositat" no es poden entendre --i si no s'entenen, no es poden defensar-- si sempre han d'anar en el mateix sentit i mai en la direcció contrària. \ Jaumetria
Quien expolia a los catalanes?? Millet, Montull, Prenafeta, Macia Alavedra, los del 3% que luego resultó ser Mas, Mas del 3% (como confesó un asombrado Maragall), los pretorios, los que se tunean el Audi, los que colocan a hermanisimos en embajadas, etc etc... quien expolia a los catalanes? los catalanistas !
Quien fomenta el odio, la crispacion, el victimismo, el desacto a los tribunales, al estado de derecho, a la democracia???? quien quema banderas y retratos de jefes de estado? quien queria aporrear a su presidente, de la Generalidad, en una manifestacion supuestamente a favor de un estatuto de autonomia??? quien gritaba Guerra ,Guerra, Guerra en esa manifa? quien organiza butifarrendums para dividir a los ciudadanos catalanes? quien pretende enfrentarnos y separarnos del resto de España poniendo en peligro nuestra economia regional? que se fuguen cada vez mas empresas, que jodan las balanzas comerciales ultrapositivas con el resto de España? que nos expulsen de Europa?
Quien???? el nacionalcatalan ismo !
1 2 ...... 3
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.