El treball Noves estatalitats i processos de sobirania va començar a gestar-se l'estiu de l'any passat quan es van iniciar els contactes amb professors d'altres centres universitaris perquè hi col·laboressin i analitzessin les experiències dels seus països o nacions. El coordinador ha estat el professor Jaume López, de la Universitat Pompeu Fabra.
La independència ja no és una quimera per a Catalunya?
Si no canvia la tendència, es pot afirmar que la independència està més a prop avui que fa deu anys. Catalunya forma part d'aquells territoris, o nacions, que presenten demandes sobiranistes fortes i estructurades socialment per les raons que expliquem a l'estudi. Per altra banda, forma part d'un estat matriu que no les reconeix en absolut. La sentència del Tribunal Constitucional n'és un exemple. La combinació d'ambdues coses podríem dir que tensa l'arc, i una altra cosa és si es dispara o no la fletxa.
Podria posar alguna data a aquesta possible independència?
No. En les ciències socials no es poden fer vaticinis concrets, perquè, justament, avançar una dada o data podria influir en la realitat sobre la qual es vol predir alguna cosa, tant en sentit positiu com negatiu. Però sí que podem assenyalar certes tendències de la realitat.
Algú pot posar en dubte l'estudi argumentant que no es poden comparar els processos d'independència que es van produir als anys noranta amb la situació de les nacions actuals, perquè aquells estats es van crear després que s'enfonsés un règim.
És cert que el desencadenant concret és irrepetible, la caiguda del Mur de Berlín, i que no podem comparar l'estructura dels estats comunistes amb les democràcies liberals occidentals. Però sí que podem destacar les semblances en els processos socials que van desenvolupar transicions. Per què a la manifestació del 10-J es van veure tantes estelades? No deu ser que assistim a una progressiva transformació d'una voluntat de més autogovern, com la que expressava l'Estatut, a posicions independentistes? Doncs això mateix va passar en els casos que hem examinat de creació d'estats als anys noranta. Després de l'esfondrament comunista s'haurien pogut conservar les mateixes fronteres, però realment no va ser així.
Què n'opina, del reconeixement de la independència de Kosova?
El que ha dit el Tribunal Internacional de Justícia és que la secessió unilateral de Kosova no és il·legal; és a dir, que no hi ha cap norma internacional que la prohibeixi. Això és important, perquè situa el problema en termes democràtics i no de legalitat internacional. Una altra cosa ben diferent és si aquesta decisió del tribunal canviarà l'actitud dels estats que no la reconeixen.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.