Al govern de Jordi Hereu les males notícies no només li vénen dels sondejos d'opinió. Les estadístiques sobre inseguretat ciutadana, un dels grans cavalls de batalla per a l'executiu local, no només no mostren millores substancials en la matèria, sinó que en alguns àmbits revelen un retrocés evident. Aquest és el cas de la victimització, un índex que s'utilitza per mesurar les persones que han patit algun tipus de delicte durant un període concret. L'any passat van ser el 25,6% del conjunt de la població de Barcelona –o, dit al revés, més de 350.000 persones–, una xifra que representa un increment de cinc punts sobre la que es va registrar el 2008 (20,1%). La immensa majoria d'aquests delictes –més d'un 90%– van ser contra la seguretat de les persones o contra vehicles. Per tipologies, els més freqüents van ser els robatoris sense violència, les sostraccions a l'interior de turismes i les destrosses als seus accessoris. Pel que fa al perfil de les víctimes, són majoria els joves d'entre 16 i 29 anys (32,62%) i els que viuen a Ciutat Vella (32,9%) o l'Eixample (27,2%). Aquesta última dada, però, no ha de sorprendre, ja que són dos dels districtes més poblats de Barcelona i que concentren més trànsit de persones per la via pública. De fet, en aquests dos punts es produeixen més del 40% dels delictes que es computen a la ciutat. La regidora de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, va destacar ahir que aquestes xifres demostren que el petit delicte és el factor desequilibrant de les ràtios d'inseguretat a Barcelona i, per això, una de les prioritats municipals continuarà sent la lluita contra la multireincidència. A més les dades del 2010 sembla que donen un respir, ja que les faltes han baixat un 3%.