Tant soroll i cap novetat. “Val la pena aprovar una llei el desplegament de la qual és gairebé impossible?” “Si no hi ha cap diferència entre les diputacions i els consells de vegueria, per a què?” Són reflexions dels juristes Jordi Jaria, professor de Dret Constitucional de la URV, i Joan Anton Font, secretari de l'Ajuntament de Tarragona, que subscriuen en gran mesura l'escepticisme amb què la majoria de sectors del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre van rebre abans-d'ahir l'aprovació definitiva de la llei de vegueries al Parlament, amb poques modificacions respecte a l'avantprojecte, però prou significatives de la magnitud del cop encaixat arran de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, que dinamitava la drecera fixada cap a la vegueria de l'Ebre i, de retruc, també impossibilita, si més no a curt o mitjà termini, la del Camp de Tarragona.

L'atenció s'ha centrat en els últims dies en la traducció a la nova llei tant de l'esperit de la sentència de l'Estatut com del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que bàsicament coincidien, per camins diferents, a fer indestriable la vegueria de la província, amb la qual cosa deixava de ser factible constituir la vegueria de l'Ebre i, automàticament, la del Camp, sense alterar els límits provincials. Això, inicialment, s'havia pensat fer, com explica Jaria, amb una simple modificació de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG), per canviar les circumscripcions electorals –els partits judicials– a partir de les quals actualment es constitueixen els plens de les diputacions i permetre que municipis de la Ribera d'Ebre deixessin de pertànyer al partit judicial de Reus i s'incorporessin a la circumscripció a partir de la qual s'escolliria el consell de vegueria ebrenc.

Ara resulta que això és molt més complicat i, segons el TC i el consell de garanties català, s'entén que per crear les vegueries de l'Ebre i del Camp s'han de crear primer dues províncies, “amb tot el que això implica quant a descentralització del govern estatal [una nova subdelegació del govern espanyol, etcètera]”, subratlla Jaria. A més, atenent que l'objectiu de la reordenació de Catalunya era passar de quatre províncies a set vegueries, això també implicaria, per exemple, 12 nous senadors, quatre dels quals per a les Terres de l'Ebre. “Això a Madrid no els ho comprarà ningú”, augura el jurista tarragoní. El cas és que el TC ha deixat l'Ebre a l'altura de les altres dues vegueries de nova planta, la de l'Alt Pirineu i la de la Catalunya Central, per a les quals ja es requeria una modificació dels límits provincials aprovada per Madrid, i les ha situat totes tres en un guió que passar a ser exclusivament de titularitat estatal.

Per tot plegat el text aprovat dimarts deixa la constitució dels consells de vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona com un simple canvi de nom de les diputacions; els ajorna per després de les pròximes eleccions municipals, al maig del 2011, per no interferir en l'àmbit electoral de les diputacions provincials, i afegeix que “substituiran”, sine die, aquestes diputacions. I la vegueria de l'Ebre, que en l'avantprojecte de llei quedava condicionada a la modificació de la LOREG i de la legislació de planta judicial, ara queda encomanada a una genèrica “modificació de la legislació estatal corresponent”. I que sigui el que déu vulgui, però per llarg.

L'únic que queda clar, després de l'agre debat per les capitalitats –tot plegat potser també haurà resultat estèril–, és que la seu institucional de la vegueria de Tarragona, homologable a l'actual demarcació i abans de convertir-se –si mai hi arriba– en vegueria del Camp de Tarragona, serà Tarragona. Per tant, els únics que es poden donar per satisfets són els que, com el PP tarragoní, han fet campanya contra les vegueries i en favor de Tarragona, capital provincial. Doncs, això, res de nou.