Us faré un titular més clarificador. La xarnegada del PSC, tenen por de quedar-se sols.

A Miquel: ja esteu els repartidors de carnets, identitats i legitimitats negant als que no som pura sang la capacitat d'estimar Catalunya? Quès passa que només els Altimires i no els Casas podeu cridar Visca Catalunya? Jo no sóc xarnego, sóc aragonès de soca-rel i fa més de 45 anys que visc a Catalunya. Crec en aquest país, l'estimo, com estimo la seva gent i els trets identitaris... i puc assegurar-te que vaig lluitar per una escola catalana quan els que ara s'emocionen amb els segadors em deien que condemnaria els seus fills a no poder sortir del poble i parlava català quan els que ara van de nacionalistes tenien un cotxe amb matrícula de Madrid per lluir-se i parlaven castellà que quedava més fi.

Deixeu-nos amb les nostres arrels que els fruits són molt bons, més bons dels que us agrada reconèixer i sobretot, tingueu el sentit democràtic suficient com per admetre que els “altres catalans” a més d’existir tenen uns sentiments i obres de catalans “purs”

Senyor Altimires, torna a donar en el centre de la diana!!! Com ja dic en el comentari que he escrit en l'article "La extranya parella", el culpable de tot va ser l'impresentable milionari-socia lista Joan Raventós i Carner. Aquest tipus, al pactar amb el sevillà (i més fals que un "duro" d'aquella terra) Felipe González i beneficiat per la mort del seu enemic Josep Pallach va obrir les portes del PSC a tota la inmigració espanyola a Catalunya. Una inmigració, s'ha de dir, que MAI es va voler integrar i que MAI va parlar català malgrat que Catalunya els va treure de la fam andalusa, extremenya, etc. I és que no hi ha com ser agraïts, oi? Jo treballava a l'empresa d'aquest sempre fracassat polític que va ser Joan Raventós i Carner i vaig poder assistir de ben a prop a la seva "metamorfosi" catalano-espany ola. Volia guanyar la presidència de la Generalitat a Pujol i es va quedar amb un pam de nas. Montilla, un cínic a l'alçada d'en Diògenes Laerci, ha tingut més sort... per ara!!

I què dir de la Carmen Chacón? Doncs només el que li vaig manifestar dissabte passat a l'Uriel Beltran en la reunió de Solidaritat Catalana a Cornellà de Llobregat (Orfeó Catalònia): Si Catalunya aconsegueix que el nostre Parlament declari la independència... teniu pensat com aturarem els tancs que la esplugenca (d'Esplugues de Llobragat) Carmen Chacón ens farà entrar per la Diagonal? Això és el PSC i que no ens vinguin amb contes catalanistes de fades. Mireu, si el PSOE treiés l'"O" de les seves sigles i es convertís en PSE (unes sigles que el definirien molt més exactament) el PSC canviaria d'immediat la seva "C" per la "E". Al temps!!!

Quan li parlen de la subordinació del PSC al PSOE contesta que “Cadascú és lliure de fer i de dir el que vulgui”, aquesta frase té vàries lectures, la majoria buides de contingut, i coneixent el personatge imagino que és això. Amb una mica de mala idea però podriem pensar que ha dit que ell té el dret de vendre el PSC a qui vulgui, llavors no sé que hi fa al PSC qualsevol persona que se senti catalana i tingui un mínim de dignitat. També diu que les llistes no estàn tancades, com han d'estar-ho si els acaba de marxar el número dos i espera't que ara ve la Tura? Una frase per a la història, que no compta ni deixa de comptar amb ningú per encaixar la candidatura, això si que és parlar i no dir res. Que té decidida la data de les eleccions i els primers a saber-la seràn els membres del govern ... és estrany perquè abans sempre havien estat els bombers de la Bisbal, ho sento nois ... Resumint, a l'Agost es queden sense guionistes i ja en veieu els resultats.

El Servand té raó, ja està bé d'integristes identitaris ... aneu-vos-en amb l'Anglada!!! Per altra banad jo crec que el Castells se'n va abans no el deixin fora de les llistes: Al final haurà estat menys bon conseller del que pensàvem. Ni les fusions de les caixes han sortit com ell volia perquè inicialment optava per les públiques. Amb l'Estatut, es va fer el valent insinuant que els 25 diputats del PSC no votarien els Pressupostos Generals de l'Estat si el PSOE no donava suport a l'Estatut. Anava de farol, clar. L'afer de l'hotel del Palau- ha estat l'estocada definitiva. Si la jutgessa ha imputat de moment alts càrrecs de l'Ajuntament de Barcelona que no acabi imputant també alguna directora general de la Generalitat. Vaig pensar que la carrera política d'Antoni Castells estava acabada, almenys per ara, el dia que des de la tibuna del Parlament va tenir una sortida de to envers un diputat de l'oposició.

Uns petits aclariments per a navegants: 1. El meu cognom és "Español" (amb "ñ") perquè no m'han deixat canviar-lo a "Espanyol". 2. Des d'aquí el meu respecte a tots els inmigrants que també respectin la llengua i la cultura de la terra que els hi va deixar guanyar-se la vida. I 3. El meu cognom (per cert, d'una família molt honrada i pencaire) no el vaig poder escollir. Els meus sentiments i els meus ideals, sí.

I recordeu sempre... l'enemic moltes vegades (les més) està a casa. I ara l'enemic es diu PSC!

Miri senyor Español: poc respecte ens demostra als immigrants quan només ens deixa respectar la llengua i cultura de la terra que ens va deixar guanyar la vida... vol dir que això és una expressió afortunada? Quin paternalisme és aquest, quina supèrbia i prepotència l'alimenta en negar-me que pugui, a més de respectar, enriquir Catalunya, la seva llengua i els seus sentiments. Mai posaré en dubte el que vostè digui però no negui a ningú les capacitats que pugui desenvolupar.

Sap? El PSC és enemic de tota la gent que, con vostè, es posen en un mirador xenòfob que proclamant qui és bo i qui és dolent, amic i enemic. Estic segur que la seva intenció no ha estat ofendre però li he volgut contestar per advertir-lo que no és més demòcrata qui critica als antidemòcrates. Per a mi és més demòcrata qui pensa, viu i actua democràticament.

Com ja vaig dir ahir, ara no és hora de disputar, si no de sumar. Crec que els únics polítics que tenen una opportunitat de tirar endevant són els que van saber escoltar el clam al Passeig de Gràcia. Els qui vulguin tirar endavanr, siguin del color que siguin, que és posin Catalunya com objectiu, ja no poden dir res més en favor d'una "España", que només ens vol per continuar munyin.nos.

Visca Catalunya lliure

Hola Servand, m'agrada el que dius i com ho dius. Potser et demanaria que deixessis d'emprar el mot immigrant que sona una mica classista i que entenc que en el teu cas és fruit de l'humiltat, el que encara t'honora més. Catalunya és terra de trobada i a dia d'avui més de la meitat de la seva població parla amb les seves mares en una llengua que no és el català. Si hem de ser forts i tirar endavant aquest pais, pel bé de tots, hem de fer pinya i deixar-nos estar de segregacionisme s maleïts, o hi anem plegats o no anirem enlloc. En l'únic que no hi estic d'acord és en la valoració del PSC. No els veig, ni de bon troç, tan nobles com els pintes, però això és la democràcia i ja en parlarem més abastament aquesta tardor. Salut.

No us sembla que si fa no fa aquesta cançó de LA TRINCA es aplicable als "25 submisos PSOEncs que tan en contra de Catalunya van? DIVUIT JUTGES Lletra i música: La Trinca N'era una reunió amb un cap de vila i de regidors n'hi havia una pila. Tralarala-la-la, que voten, que voten Tralarala-la-la, per al català. No ho sabria dir, si és que algú ho desitja, si n'eren divuit o dotzena i mitja. Tralarala-la-la, que voten, que voten, Trolorolo-lo-lo, i voten que no. Després d'anys d'ensopiment torna a vibrar Barcelona, doncs es pregunta la gent: Perquè vol l'Ajuntament tocar-nos allò que no sona?. Catalans aquesta gent dient no, ha dit que si, fotem-els-hi un monument i ara que no ve d'aquí que el pagui l'Ajuntament. Com ha de ser el monument si escolteu be us ho direm seguidament: A sobre d'un núvol tret dels pastorets, i com si es tractés d'una estàtua romana, i els divuit regidors despulladets tots seriosos i ballant una sardana. I allà a sota el monument, un jardinet tot ple de mates d'alfals i cosconies i que el cuidin i el mantinguin regadet amb aigua del Manzanares tots els dies. I per posar el monument amb els divuit regidors tenim el lloc escaient: El carrer de Robadors. I s'obligarà als coloms a volar per sobre el lloc que per molts que s’hi caguessin sempre fora massa poc. Divuit jutges d'un jutjat, -x3- divuit jutges d'un jutjat, dient no, l'han ben... CAGAT!!!

En fan gracia tots els que busquen una raó al que fa el PSC.PSOE,cada any passa el mateix,cadas eleccions,esta clar que per al PSC,nomes som una sucursal-eta perifèrica,les dues classes del PSC,son els enganyats i els triler-os,que son els que mes abunden.Al PSOE l'unic que l'interesa son els impostos que paguem i poder finançar tota la patopeia que tenen al sur,que es d'on treuen els vots.

Ara anirem veient per els carrers, cartells com el que surt a la foto, fets per bons dissenyadors.

Molts de nosaltres a n'els que m'hi sumo, el que vóldriem veure seríen cartells amb J. Montilla darrera la pancarta "Som una NACIÓ".

Per fer els cartells de la foto, només és necesita pagar a bons dissenyadors i prou. Per mi son buits de contingut.

Després de 4 anys de govern, els catalans necessitem altres missatjes amb més contingut.

Benvolgut senyor Casas: En cap cas em prengui per un xenòfob o qualsevol cosa semblant. Però li haig de dir que durant molts anys he viscut i patit la xenofòbia "al inrevés"; és a dir, la que ens han regalat bona part del que van venir a Catalunya "como conquistadores" i no com a inmigrants. Que n'hi havien de respectuosos i respectables? Sí, és evident i tenen totes les meves lloançes. Però cregui'm, el pitjor que li pot passar a un ésser humà en questió de patriotisme és veure com s'és estranger en la teva pròpia terra, veure com trepitxen la teva llengua, com ridiiculitzen la teva cultura, com insulten a la teva i única pàtria: Catalunya! I, lògicament, amb l'anuència de la resta de l'Estat DE TOTS (o això diuen), España. No ho dubti, señor Casas, el seu fracàs ha estat no eliminar d'arrel el sentiment català. I, al menys jo, i uns quans que conec, ho seguirem sentint sempre. Ah! I torno a repetir per si no ha quedat clar: EL MEU TOTAL I ABSOLUT RESPECTE PELS QUE RESPECTEN.

El PSC no existeix . L'Antoni Castells, com el "Tete" Maragall , el Ferran Mascarell i altres socialistes que no combreguen amb el PSOE dels Corbacho, Chacón i Montilla ( antics barons del PSC) certifiquen la seva defunció. El que han de fer és desmarcar-se i donar-se de baixa del partit com va fer el Pasqüal Maragall amb un parell de nasos quan no el van deixar acabar la seva etapa de President de la Generalitat. I si volen continuar fent política a Catalunya que iniciin un nou projecte social-democràta , catalanista o s'afegeixin als partits o projectes actuals. Així el PSOE de Catalunya es treurà la careta i es presentarà com el que és : Un partit espanyol i espanyolista.

Servand, subscric les teves paraules però amb un matís que potser et treurà una mica d'agror innecessària. En el seu significat d'ús social, "xarnego" no remet tant a un origen geogràfic o sanguini com a un tarannà, una manera de fer i de ser que no només no s'adapta a l'entorn d'acollida, sinó que el menysté o el rebutja directament. Les identitats no es duen impreses al llibre de família sino que es manifesten espontàniament en els petits gestos de cada dia.

No ens enganyem, conec moltes bones persones que viúen desde fà molts anys a Catalunya i  que per les seves arrels espanyoles mai es separarían de Espanya. Els hi agrada que els seus fills aprenguin el català a l'escola, però en família sempre parlaràn en castellà per moltes generacions que passín.

La major part de ells són potencials votants del PSC, ja els hi està bé la seva submisió al PSOE. Un mínima part votaríen partits catalans, peró no partits indepéndentistes. Tinguent moltes de aquestes persones família molt propera visquent arreu de Espanya, no els hi agradaría, algunes m'ho han comentat, passar a tenir la família al estranger. El sentiment català no el tením tots els que ens diguem catalans.

Em sembla que us esteu desviant del tema. El tema és que a can PSC hi ha alguns poquets que tenen una mica de dignitat i no volen fer més el ridícul. Ara, no ens enganyem, ni en Castells, ni la Tura, ni en Maragall tornaran el carnet. Borden però no volen mossegar la mà de l'amo que els don de menjar: en Montilla, la Chacón i en Zapatero. Tots sabem que s'han de pagar els comptes o t'ho embarguen tot i això sí que és real politik. I en això, als socialistes, no els guanya ningú.

Tens raó Montserrat Batlle en aixó que dius, pero no tot han de ser sentiments en aquest mon. A la gent que descrius, s'els ha d'aclarir que está mol bé la seva pertinença sentimental a Espanya, pero altre cosa es, la butxaca i el pervindre dels seus fills i nets. Catalunya, necesita serveis, que s'han de pagar. Son serveis que ells fan servir, casi casi mes que ningú salud, ensenyament, atur, formació, etc) Han d'entendre, que l'espoli fiscal que patím a Catalunya (23.000 Milións d'€ cada ANY) es una burrada de diners, que fan falta aquí i son per ells. Mantenir una colla de ganduls, cosíns seus a la resta d'Espanya, que viuen sense treballar (30% de funcionaris, 25% d'aturats, 12% de afiliats al PER=67% de gent que viu del cuento) es indecent i es gracies en part, a tots aquets que s'anoménen d'esquerres, que en lloc de crear industrias i serveis, els hi es mol mes fácil, col-locar als seus amics i parents a la Administració. Penso que es per aquí, per on s'ha de començar a fer canv 

Senyora Agulló: És molt curiós aquest lligam que diu tenen la major part dels fills d'emigrants amb Espanya.¨´Es curiós, entre altres coses, perquè per la meva feina coneixo fills i nets d'emigrants espanyols a Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Holanda, etc. que han aconseguit aquestes nacionalitats i cap d'ells tenen sentiments espanyols fora dels estrictament i ja més que llunyans familiars. Curiós, repeteixo que, envers a Catalunya fan el morro fort i allò d'"España es indivisible" t'ho foten sempre per la cara i que, noi!, quan són alemanys, suïssos, etc. de ple dret... ni els hi parlis d'Espanya ni de ser espanyol. Si més no, curiós! I és que en aquells païssos els seus pares o els seus avis van ser emigrants... Aquí a Catalunya els hi van dir que venien com a conqueridors! BIBA EJJJJJJJPAÑÑÑÑÑÑA!!!