Catalunya està a punt d'iniciar una nova edat daurada, fonamentada en el trànsit cap al dret a decidir. Davant la clara aposta de futur del catalanisme majoritari pel dret a decidir, accelerada pel trencament del pacte constitucional de 1978, i davant dels nous reptes internacionals, és clau –molt més important que mai fins ara– donar a conèixer la nostra realitat a la resta del món i treballar per assolir sòlids aliats. Si som capaços d'aprofitar les nombroses oportunitats que van sorgint per donar-nos a conèixer i forjar fidelitats exteriors en traurem bons rèdits.

Alguns recents exemples d'aquesta projecció exterior catalana: la senyera que portaven en Xavi i en Puyol, a la celebració de la victòria en la final de la copa del món de futbol, fou observada per milions de persones arreu; el gran ressò a la premsa internacional de la manifestació del 10 de juliol Som una nació. Nosaltres decidim; les iniciatives constants del Partit Liberal Demòcrata Europeu en favor del dret a decidir; el coneixement de la realitat catalana –especialment de la nostra capital, Barcelona– al món és sorprenent, encara que des de casa nostra sovint el menystenim… Fa pocs dies vaig tenir una trobada amb el líder del N-VA, l'independentista flamenc Bart de Weber. Ho sap tot de la història moderna de la política catalana! Com també ens coneix bé el diputat gal·lès Hywel Williams, del Plaid Cymru, que ha presentat a Westminster una moció en suport de la causa catalana o els convidats institucionals que ens acompanyen l'11 de Setembre o que han participat en les consultes populars per la independència. Qualsevol lector podria afegir ràpidament més i més exemples a aquesta llista.

Quan es tracta de predir el futur –a banda de fer més o menys cas al pop Paul–, de l'única cosa que podem estar segurs és que el sentit comú s'equivocarà. No hi ha cicles màgics, ni una única força, fàcil d'interpretar, que governi la seqüència dels fets. Un domini que semblava estabilitzat en un moment de la història pot canviar amb increïble velocitat. Les edats d'or dels països es van succeint sense patró establert. Quant a les relacions internacionals, l'aspecte que el món presenta en l'actualitat no s'assembla de res al que tindrà d'aquí a vint anys… Si no canvia abans. És en aquest context obert i competitiu on les nacions guanyen o perden el seu futur.

Tot i aquesta inestabilitat estructural, les dinàmiques del canvi es poden interpretar i algunes grans tendències ens faciliten l'anàlisi de l'esdevenir. Algunes de les actuals, que considero particularment rellevants per al futur de Catalunya i que afectaran intensament el nostre camí democràtic cap a la llibertat, són:

1. Els estats tradicionals –massa petits per a algunes coses (control financer, comerç internacional, control de fluxos migratoris, etc.) i massa grans per a altres (gestió dels serveis públics, promoció de l'economia local, defensa diversitat cultural, etc.)– no tenen futur.

2. Realitats polítiques supraestatals dominen l'escenari econòmic global: Estats Units, regió asiàtica, Unió Europea, etc.

3. Nous estats (no tradicionals) emergeixen: Lituània, Estònia, Kosova, estats membres dels EUA, regions costaneres de la Xina, etc. La mitjana poblacional d'aquestes noves realitats és de 6,5 milions d'habitants.

4. L'exercici del dret a decidir en realitats polítiques com Catalunya, Escòcia, Gal·les, Flandes a Europa, i el Quebec a Nord-amèrica és cada cop més present i democràticament indiscutible.

Tenint en compte els fets anteriors –contrastables empíricament–, és molt factible que, en els propers anys, es produeixi l'acceleració del procés d'independència d'algunes nacions que actualment conviuen (o malviuen) en diversos estats plurals. Cal, certament, tenir present que no ens trobem davant del mateix patró democràtic al Regne Unit o al Canadà que a l'Estat espanyol, però també és evident, una de les lliçons que ens dóna la història, que les tendències mundials no poden aturar-se de manera permanent.

Un cert coneixement de la geopolítica internacional permet constatar que els aliats canvien constantment. Sempre ha estat d'aquesta manera. Així, cal tenir clar, en primer lloc, els nostres interessos nacionals per tal de poder tenir una estratègia clara d'acció exterior. S'obre una etapa fonamental per a l'acció exterior catalana, en la qual hem d'explicar molt bé el que som i el que volem. El futur està per escriure. El món ens escolta, tenim una oportunitat única, i hem de parlar clar i català!