Eslovènia va ser el primer país excomunista que va assumir la presidència de torn de la Unió Europea, el gener de l'any passat. Curiosament, la petita república, d'una mica més de dos milions d'habitants, va ser també la primera a aconseguir fa 18 anys la independència de Iugoslàvia. El 25 de juny del 1991, Eslovènia i Croàcia van proclamar la seva independència. En les hores següents, tancs del govern iugoslau es van adreçar a la frontera eslovena amb Àustria, Hongria i Itàlia, i es van mobilitzar 20.000 soldats federals. Després de forts combats i el bombardeig de l'aeroport de Ljubljana, el 7 de juliol es va aconseguir la fi de les hostilitats. Entre el desembre del 1991 i el gener del 1992, els països de la Comunitat Europea van donar reconeixement a Eslovènia i Croàcia com a estats independents.

La secessió d'Eslovènia va ser de les menys cruentes del procés a l'antiga Iugoslàvia, i el seu reconeixement va ser també un dels més clars per a la comunitat internacional, ja que el país controlava la seva frontera, mantenia les seves forces armades i emetia la seva moneda nacional.

Amb l'objectiu d'acostar-se a la UE, el país va passar a definir-se com a europeu, i no balcànic. L'1 de maig del 2004 la UE va donar la benvinguda a 10 membres nous, entre els quals hi havia Eslovènia, i l'1 de gener del 2007 es va convertir en el tretzè país de la UE que adoptava l'euro.

Va ser casualitat que un dels principals reptes que va tenir Eslovènia quan va assumir la presidència semestral de la UE fos arribar a un acord en el conflicte a la llavors considerada província sèrbia de Kosova. El govern kosovar va aprofitar-ho, i el 17 de febrer del 2008 va proclamar la seva independència.

Políticament, Eslovènia és ara un feu socialdemòcrata. Un mes abans que el país assumís la presidència de la UE, el progressista Danilo Türk va guanyar les eleccions i es va convertir en el president del país, un càrrec pràcticament protocol·lari. En les últimes eleccions fetes al país, les legislatives, el setembre de l'any passat, els socialdemòcrates, que fins llavors eren a l'oposició, van guanyar, i Borut Pahor es va convertir en el nou primer ministre.