És membre de la junta de Reagrupament i ocupa el número 2 a les llistes per Girona. Recorda que la seva formació sempre ha tingut com a objectiu la unió de l'independentisme amb vista a les eleccions: “No hauria de ser tan difícil assolir un acord ampli entre totes aquestes organitzacions que fan seu aquest discurs”, exposa Bonaventura, que hi afegeix que Reagrupament, quan va aprovar les candidatures en la darrera assemblea, ja va deixar oberta la possibilitat de modificar-les si hi havia altres incorporacions.

L'expresident del Barça i l'alma mater de Solidaritat Catalana per la Independència destaca que “és possible i desitjable” que hi hagi acord entre totes les forces per fer una llista conjunta. El líder de Solidaritat remarca que des de la seva coalició treballaran per aconseguir aquest objectiu i reitera que estan oberts a acollir tothom que aposti perquè Catalunya sigui un estat. Laporta assenyala que un dels puntals de Solidaritat és el procés “obert, transparent i democràtic” de primàries, que permetrà que les bases escullin els candidats, que no seran imposat per les organitzacions.

L'independentista terrassenc creu que l'“efervescència” de la manifestació a Barcelona del 10 de juny no es traduirà en vots a les eleccions. Soler considera “molt oportunista” l'aparició d'aquestes candidatures i dubta de la viabilitat d'una llista unitària perquè aquestes formacions tenen “uns lideratges molt marcats i no veig que hi hagi gaire debat intern”. Per tot plegat es felicita que la CUP resti al marge d'aquests moviments.

El president de la formació i cap de llista d'RCat a Girona recorda que ha estat el primer a fer una oferta “per crear una candidatura que abraci un ample espectre de l'independentisme”, però que no hi ha hagut respostes ni ofertes concretes. “Només intoxicacions i gent que ens vol destrossar i si aquest és l'objectiu d'altres, faran un favor ben galdós a l'independentisme”. Carretero aposta per aquesta coalició, però també assegura que “els autonomistes no van junts i no hi han anat mai. Per tant, si els independentistes no ho aconseguim no serà cap drama”. Entén, per tant, que aleshores seran els ciutadans, a les eleccions, els qui triaran la composició del Parlament i la correlació de forces independentistes que hi haurà.

L'alcalde d'Arenys de Munt i número 2 de RCat a les llistes de Barcelona assegura que és perfectament possible lligar una candidatura sobiranista unitària. De fet, Móra ha ofert Arenys de Munt –concebut com el bressol de la nova revifada independentista– perquè Carretero, Puigcercós i Laporta apropin postures. “Una opció forta i conjunta és necessària i, més encara, és inexcusable”.

Forma part de la coalició Sí i assegura que aquest grup sí que ha fet els “deures”, però augura que la unitat amb Solidaritat i RCat és preveu bastant complicada: “No es pot menystenir els partits que fa anys que existim”, apunta. “Laporta i Carretero haurien d'afavorir ara el procés unitari”, afegeix Vilanova.

El cap visible de la CUP a Girona és de l'opinió que serà impossible confeccionar una sola llista sobiranista. Un dels grans problemes és que els “personalismes” dificulten aquesta possible aliança i després també hi ha un altre argument: “Hi ha interessos de partits que no volen aquesta candidatura”.

El líder de Força Catalunya, inclosa en la coalició Sí, té esperances que es pugui formar una candidatura de consens, però alerta que no serà fàcil, sobretot pel “factor temps”. Espot confia en la bona voluntat de tothom i compara el procés amb el de les empreses que es fusionen i que han de “redistribuir el personal”. Espot manté que els candidats de la possible llista han de ser “homes i dones amb caràcter”.

“Només serà possible una coalició si tots tenim el bitllet per a una mateixa destinació”. El dirigent de Rcat a les Terres de Ponent fixa dos aspectes bàsics d'aquest acord, “que el Parlament proclami la independència i un ampli consens per a la regeneració política”, ja que “de viatges a mig camí o agafar marrades, res de res; cal parlar clar i de manera oberta”.

“Una candidatura unitària no serà mai possible sense renúncies, i no tothom hi està disposat”. El cap visible de la consulta sobiranista a Arenys de Munt i un dels signants de la Sí Coalició per a la Independència veu “molt difícil” assolir un pacte fort, “sobretot quan demana superar personalismes”. “Dubto que s'hi arribi, tot i que s'hi treballa de valent, i mentre hi ha vida hi ha esperança”.

L'escriptora, que aquests dies ha presentat algun acte de Solidaritat Catalana, tot i que no s'ha adherit al moviment de Joan Laporta, assenyala que la fita d'arribar a la unitat sobiranista és “difícil”, perquè s'anteposen més “les qüestions personals que no l'objectiu polític de la independència”, però remarca que aquest consens seria ideal. “A la gent li importa aconseguir la independència, i no si un parell de senyors són amics o no”, destaca Gabancho, que afirma que la gent de l'espai independentista hauria de “treballar plegada, perquè tots volem el mateix”.

És un dels portaveus de Sí Coalició per a la Independència i regidor de la CUP a Cardedeu. Manté que és imprescindible articular una candidatura conjunta amb Carretero i Laporta, però recorda que tothom hauria de renunciar a alguna cosa. “Estem davant d'una imperiosa necessitat”, remarca Roca, que diu que si ERC és “intel·ligent” també s'hi hauria d'afegir.

Després que ha dimitit com a coordinador de Reagrupament al Barcelonès Nord i ha abraçat Solidaritat, apunta que es treballa “molt” per acordar una candidatura unitària independentista. Personalment, veu difícil que Carretero s'hi vulgui afegir, però considera que Solidaritat és “una bola de neu que es farà més gran del que la gent es pensa”. Tant per arribar a obtenir “entre deu i quinze escons”.

El filòleg Toni Strubell treballa ara per Solidaritat, tot i que s'havia anunciat la seva presència en el número 4 de les llistes per Reagrupament a Girona. Strubell és una mica escèptic sobre si s'aconseguirà un consens total entre totes les formacions, però assegura que, igualment, es farà una “candidatura brutal”.

Claramunt creu que “la possibilitat de fer una llista unitària sempre hi és, però la percepció que rebem ara és que hi ha qui es dedica més a dividir que no pas a sumar”. Segons ell, si es vol fer una llista conjunta s'hauran de posar tots els papers sobre la taula i parlar de condicions. “El que és clar és que el nostre objectiu és proclamar la independència”, conclou el coordinador d'RCat a l'Alt Penedès.

Una desena de ciutadans han creat a internet una entitat que es diu Ara o Mai, en què fan una crida als partits independentistes perquè s'uneixin, i també recullen adhesions dels internautes, que després enviaran a les formacions. De moment, en tenen 2.200. “Si tothom afluixa una mica, la candidatura única serà possible. Si no anem junts, no aconseguirem la independència”, afirma Teixidó.

Veu molt complicat que l'independentisme vagi en bloc a les eleccions d'aquesta tardor, perquè hi ha massa ideologies diferents i xocants i “recels entre diferents grups”. L'única possibilitat és que es deixin de banda les diferències, cosa que considera poc probable.

És una de les portaveus de les consultes i ha fet el salt amb Laporta a la política. “Sóc molt positiva i realment veig possible que es faci una llista que sigui transversal i unitària. Encara tenim temps”, argumenta Arqué. Remarca que durant aquest any centenars de milers de persones han votat en les consultes i s'han manifestat, i els moviments polítics “han d'escoltar tota aquesta ciutadania”.

El republicà no dóna gaires possibilitats a una candidatura única, però reitera que “l'objectiu d'ERC és un estat propi per millorar la benestar de la ciutadania i com més gent pugi al carro millor”. Manyé també es mostra satisfet perquè l'independentisme s'està escampant i cada cop té més força.

Creu que una llista única estaria bé, però hi veu “un excés de personalismes i velocitats diferents”. Manté que una coalició feta amb presses seria contraproduent i, per tant, el més “assenyat” seria deixar passar les eleccions, veure quin mapa ha quedat i després parlar d'estratègies.

“La unitat és desitjable, però difícil”, sentencia Pujol, el qual no veu motius sincers d'unió: “Amb els uns, perquè tenen una història molt llarga i no ho necessiten [en referència a ERC], i amb els altres, perquè la seva aparició sembla més que busqui la divisió que no pas la unitat [en clara al·lusió a Solidaritat]”.

Renyer, exdirigent d'ERC i de Reagrupament, simpatitza amb Solidaritat, però ja ha anunciat que no participarà en les eleccions. Considera, però, que seria un error que hi hagués una sola llista, perquè Rcat és “una impostura” i Solidaritat, “un projecte que encara s'ha de consolidar”.

També és de l'opinió que una llista consensuada no s'assolirà. “És difícil, tenint en compte el caràcter messiànic dels que van al davant de Reagrupament i Solidaritat. Ells volen ser els protagonistes i ERC té necessitats institucionals”. Nogués conclou, però, que al Parlament hi ha d'haver al màxim d'independentistes.

La mà dreta de Carretero veu possibilitats de fer una candidatura unitària “sempre que es respectin les coalicions”. Carandell, però, manté que Reagrupament ja ha fet tota la feina, mentre que altres forces s'estan organitzant i “encara no saben qui són o qui seran”. Segons Carandell, parlar tant de llistes “és el discurs que acaba allunyant la ciutadania de la política”.

Escindit d'ERC i després de Reagrupament i ara a Solidaritat, Pereira veu “impossible” una candidatura unitària amb els republicans, si bé tem que tampoc no s'aconseguirà amb la resta de grups. “L'única forma viable és l'elecció democràtica de la llista, i hi haurà més d'un que no hi voldrà jugar; la unitat no hi era ni en els millors moments d'ERC, i ara tampoc pot ser el pretext per fer valdre els interessos personals d'alguns”, sosté.