L'independentisme català extraparlamentari és com aquells colossals puzles amb milers de peces que han d'encaixar ja sigui del dret o del revés, però que deixes córrer la immensa majoria de cops cansat d'haver-hi invertit tantes hores sense obtenir resultats. Ara es troba davant de l'enèsima oportunitat per aconseguir una llista unitària i completar el trencaclosques. Els implicats coincideixen que s'està davant d'un moment històric després de la sentència de TC que ha posat de manifest el desencís de Catalunya cap a Espanya i que va tenir la seva màxima expressió en la manifestació del 10-J. Actualment, hi ha tres moviments que volen aglutinar el sobiranisme: Reagrupament, Solidaritat Catalana per la Independència i la coalició Sí. Les negociacions per unir-se són molt complicades, perquè ningú vol donar el braç a tòrcer i ERC, que no entrarà en cap pacte, s'ho mira des de la distància conscient que una nova candidatura li prendria vots. Alguns militants republicans, però, sí que voldrien una fusió.
El projecte de Carretero
El metge de Puigcerdà, Joan Carretero, és el líder de Reagrupament, que va néixer com un corrent crític a ERC arran del malestar que hi havia entre algunes bases pel segon tripartit. Carretero havia estat conseller en el primer govern d'esquerres fins que va ser destituït el 2006 després d'haver criticat l'actitud de Zapatero en la negociació de l'Estatut. Com a conseller, va fer fortuna amb la definició del tripartit, al qual va qualificar de Dragon Khan. Arran de la seva sortida de l'executiu, es va distanciar de la cúpula d'ERC i es va gestar el germen de Reagrupament. El 2009 RCat va sortir d'ERC i va començar a caminar sol. El projecte es basava en la regeneració i volia ser el paraigua que acollís un ampli espectre de l'independentisme. Però Reagrupament també ha patit els mals d'altres partits amb enfrontaments interns. La confecció de les llistes va provocar una crisi que va acabar amb la dimissió de quatre membres de la junta directiva, que censuraven el minso paper dels territoris en el procés. Alguns d'aquests crítics, com Emili Valdero o Albert Pereira, treballen ara per Solidaritat Catalana. Altres reagrupats també han marxat amb Laporta.
El ‘solidari' Laporta
L'expresident del Barça és un altre dels estendards del nou independentisme. Quan encara ocupava la llotja del Camp Nou havia acostat posicions amb Carretero i va afirmar que se sentia “moralment reagrupat”. Tot eren especulacions sobre el seu salt a la política i molts apostaven que aniria amb RCat, però l'entesa no ha estat possible, almenys fins ara. Les fortes personalitats de tots dos van xocar i també van sortir diferències amb les llistes. Al final, Laporta ha creat el seu partit, Democràcia Catalana, i ha impulsat Solidaritat Catalana, que també vol aglutinar el sobiranisme. Al seu costat, hi ha Uriel Bertran i Alfons López Tena. El primer ha estat diputat d'ERC set anys i ara ha abandonat la formació. Dins del partit va liderar un corrent crític, Esquerra Independentista (EI), que va estar a punt de fusionar-se amb Reagrupament, quan tots dos estaven a ERC. Alguns membres d'EI, com Hèctor López Bofill, han seguit l'exdiputat a Solidaritat. Bertran també ha estat una de les cares visibles de les consultes.
El jurista Alfons López Tena era militant de CDC des del 1989 i també va marxar del partit per anar a Solidaritat. Ha estat molt involucrat en les consultes i, en un primer moment, va tenir fortes desavinences amb Bertran per l'organització dels esdeveniments. Les aigües es van calmar i tots dos van treballar per presentar unes iniciatives al Parlament per convocar uns referèndums sobre la independència. Els projectes van ser tombats, amb el beneplàcit d'ERC i CDC, i Bertran i López Tena es van acostar a Laporta.
Solidaritat, que es va presentar el mes passat, va demanar a tots els partits que unissin forces per aconseguir la independència emulant el model de Solidaritat de 1906, quan el catalanisme va fer pinya a les eleccions. Cap de les grans formacions va acceptar l'oferta, però Solidaritat va continuar i ara està muntant coordinadores locals. El 4 de setembre aprovarà les llistes en quatre assemblees territorials en què els simpatitzants tindran l'última paraula. Un model que s'intenta diferenciar del de RCat, que va ser més centralista. Tot i que s'han apuntat molt tard a la cursa, els promotors confien en l'efecte Laporta, encara que algun independentista el veu com un sobrevingut amb massa ego.
Històrics dirigents
El tercer grup en discòrdia és Sí. L'embrió es va gestar el 12 d'abril quan els exdirigents polítics Heribert Barrera (ERC), Agustí Bassols (UDC) i Joan Blanch (PSC) i altres personalitats com Moisès Broggi, Oriol Domènech i Antoni M. Badia i Margarit van impulsar un manifest en què apel·laven a fer una candidatura unitària per aconseguir que Catalunya tingui un estat propi. La crida s'ha convertit en Sí- Coalició per a la Independència, que agrupa la CUP d'Arenys de Munt, Els Verds - Alternativa Verda, Partit Republicà Català, Força Catalunya, Bloc Sobiranista Català, Suma Independència i Crida per la Terra. Aquests dos últims grups ja havien nascut com a moviments per fusionar tendències sobiranistes. Suma Independència és un projecte d'Enric Canela, un dels promotors dels Deumil.cat, que va organitzar la manifestació a Brussel·les, i Santiago Espot, de Força Catalunya. Crida per la Terra volia articular una candidatura d'esquerres i ecologista. Al darrere hi ha membres de la CUP. La formació, que des del 1979 treballa en el municipalisme, no es presentarà a les eleccions catalanes, però alguns regidors sí que volen fer el pas.
Història d'amor-odi
Els tres moviments coincideixen que seria ideal agrupar-se, però l'entesa sembla una quimera. Reagrupament manté que és l'únic que té l'estructura feta i acusa Laporta d'haver-li copiat el model. Carretero només vol negociar amb l'expresident del Barça, tot i que la seva relació és més que distant, i no vol saber res de Bertran i López Tena. Solidaritat ha fet una proposta enverinada a RCat: si van plegats es respectaran els caps de llista de Reagrupament a Girona i Lleida, però a Barcelona hi hauria unes primàries més obertes i Laporta es postularia com a candidat; i Sí, per la seva banda, també intenta treure el cap. El pitjor enemic de la unitat és el temps. Quan es convoquin eleccions, tindran 10 dies per presentar coalicions. Si com s'especula, Montilla dissol el Parlament el 31 d'agost, abans de la Diada hauran de decidir caixa o faixa.
Comentaris
A vegades la solució és tan senzilla que no la veiem tot i tenir-la davant dels nostres nassos: en Carretero i altres de RCat es poden adherir a Solidaritat i presentar-se a les primàries per Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. La gent amb dret a vot tindrà 2 opcions (bàsicament, a banda d'altres possibles candidats):
1- Votar els equips provinents de RCat, assegurant-se així una candidatura única entre Solidaritat i RCat, i que per extensió facilitaria la unió amb Sí-Coalició per la Independència.
2- Votar l'equip d'en Laporta, que implicaria la divisió de l'independentis me.
Quina opció creieu que votarien els adherits a Solidaritat ? Els personalismes són una característica associada als dirigents... però els adherits valoraran amb el seu vot abans els personalismes ("fulanito" em cau malament, etc.) o la possibilitat de poder ser independents el proper hivern si assolim una candidatura unitària ?
Les coalicions no es fan com exigeix Laporta. Les coalicions són formades per partits. I és en el si dels partits que els militants poden eventualment triar els candidats. Reagrupament ja ha fet els deures i té els candidats triats. Després, les direccions de cada partit creuen els respectius candidats en funció de la territorialitat, paritat de gènere legal, proporcionalita t de cada partit... Només cal mirar en qualsevol enciclopèdia la definioció de coalició: electoral (abans de les eleccions) o de govern (post-electoral), on això queda clar.
span style="font-family: " color:="color:" #333333;="#333333;" font-size:="font-size:" 9pt;"="9
(Continuació)
Només cal mirar en qualsevol enciclopèdia la definició de coalició: electoral (abans de les eleccions) o de govern (post-electoral), on això queda clar.
El que pretén Laporta és: "oblideu-vos de Reagrupament, que es desmantelli, i veniu a la Solidaritat que maneguem i controlem l'Alfons, l'Uriel i jo".
Aquest punt és crucial. Si els 3 solidaris no cedíssin, significaria que no volen unir, sinó dividir per 2 l'i
Aquest punt és crucial. Si els 3 solidaris no cedíssin, significaria que no volen unir, sinó dividir per 2 l'independentis me. Tant de bo les intencions del trio solidari no siguin aquestes i sàpiguen cedir la seva part.
Tots els polítics haurien de prioritzar la seva unió per aconseguir el màxim efecte tant en resultats electorals com en la imatge que es donarà de l'independentis me i els efectes de retroalimentació que s'en derivarien. Si no son capaços ara i donades les circumstàncies límit que el país viu econòmica, cultural i socialment de cap manera, ni mai, serien capaços de consolidar la independencia. Tampoc existiria l'efecte de retroalimentació i aixó no faria més que perllongar el sofriment i qui sap si entrariem ja en l'etapa de la agonia. Cada membre dels que està ficat en aquesta campanya al mirar-se al mirall no haria de veure la seva pròpia imatge sinó la de tot un poble, el que ho pot veure i el que ja no ho veurà i aixó no és messianisme sinó responsabilitat.
Tinguent en compte que la majoria de catalans que anirem a les urnes no en sabem de la missa la meitat,( aquest forum representa una mínima minoría ) no sé que pot passar en les properes eleccions.
Veure els principals liders del independéntisme donar-se cops de colze no ajuda, i encàra em temo que el PSC que farà mes pinya que mai, podrà continuar presidint la Generalitat, no oblidem que al pais basc s'han unit amb el PP.
Els catalans barallat-nos entre nosaltres i els espanyolistes millorant posicions. Quin desgavell tot plegat.
Montserrat, desgavell entre les opcions independentiste s que només han de tenir una prioritat al cap, no pas entre les unionistes que la tenen ben incrustrada.
No hi ha hagut cap xoc de personalisme entre Laporta i Carretero. El pacte signat per paraula entre RCat i Laporta era tant bo per Laporta que ara si s'arriba a una coalició segur que seria pitjor per Laporta. Carretero li donava tota la direcció de la candidatura i ell no es presentava per deixar-li tot el lideratge. Per què no va acceptar? Jo penso que va estar mal assessorat per algú que li va vendre la moto que podrien liquidar a RCat quedant-se tota l'organització mes els voluntaris de les consultes sense problemes. Si laporta no rectifica del seu error mes dificil o impossible serà la Unitat Els de CNS s'apuntaran al cavall vencedor. La majoria dels qui son volen sortir de l'extraparlamen tarisme i ara hi ha una bona oportunitat
quin greu, us demano per favor que uniu forces....tinc clar que vull la independència, però no se a qui votar
Prioritzeu les necesitats del Catalunya. Necesitem unitat de les 3 forces RCat + SCI + CNS(SI). Es l'única manera d'entrar amb força al Parlament (no s'aconseguirà per separat: llei d'Hondt). Els seus dirigents hauríen d'estar tancats fins que en sortís una colaició.
Els independentiste s necesitem saber què hem de votar. Per separat no hi confiarem: per quin motiu ho hauríem de fer si no sou capaços ni de unir esforços en algo tant bàsic? Si aconsegiu la colaició, serà l'inici d'una nova realitat per aquest País.
Algúns ja em coneixe-ho i per tan, save-ho que jo votaré a CiU, pero precisament per aixó, puc jutjar amb una certa distancia alló que pasa. Soc independentista desde fa mols anys i sempre ho he estat desde CiU, Tinc mols amics dintre del partit o simpatitzants, que ho son tan o mes que jo. Dir per tan que l'independentis me, es cosa d'altres partits, es com a mínim una fal-lacia. Com a independentista convençut que soc, m'interesa que tots aquets partits ERC-Rcat-SCI-SI,etc... en formin un de sol aváns de las eleccións, per tal de que els que de veritat som independentiste s, poguém tenir una idea mol clara, de qui volém que ens lideri, en el procés de la constitució de Catalunya en un Estat Lliure Europeu i de pas, fer reaccionar a CiU, en tot alló que fa a la seva definició, sobre el Païs que propugna... Posiblement li calgui una petita empenta, per deixar de fer-li cas al seu soci
Ja fa anys que vaig per aquest món de l'independentis me veient divisions i més divisions, enfrontaments i baralles estèrils que no duen enlloc. Mentrestant l'enemic es frega les mans veient la nostra cegesa i manca d'unitat. Jo per això, mentre no hi hagi una candidatura unitària independentista, penso votar a una candidatura com CiU, encara que no m'agradi, però almenys si arriba a governar, ho farà millor que els hi ha ara.
"Más vale pájaro en mano que ciento volando". Senyors, CiU ha governat durant molts anys i almenys teníem quelcom nostre, poc, però era nostre. Ara ho estem perdent tot. Sinó som capaços d'unir-nos en una proposta independentista coherent i viable, abogo per FER VOT ÚTIL i possibilitar un govern catalanista moderat (CiU) que gestioni el país millor que els que hi ha ara.
Que governi un equip nacionalista català i mentrestant els independentiste s aniran barallant-se com sempre.
Salut i Estat Català!
Les mans negres que no es veuen s'estan ocupant de destruir tota il.lusió iniciada per les consultes, i amb el seu màxim esclat a la manifestació del 10J. A ningúi se li escapa que Espanya ja treballa per destruir, serien molt rucs si veien més d'un milió i mig de persones no fessin res. Frase cel.lebre del general Espartero i premissa espanyola: "Cataluña debe ser bombardeada cada 50 años". Qui sap si la influència del metge i l'advocat estan sota persones, que amb l'independentis me per davant, treballen per justament bombardejar un futur de sobirania pel nostre país.
No anem bé, però tampoc no ens podem rendir ni fer com els països derrotats, que es tiren els plats pel cap uns als altres, cal unir-se en tots els sentits, i no entendrem personalisme ni capelletes. Cal treballar, però sobretot, cal il.lusionar, no hem de deixar-nos trepitjar per Espanya, més no. Despertem els Ferros i parlem de realitats. Sr. Carretero i Sr. Laporta, p
Ara ja ho sabeu tots, si voleu assolir la independencia nomes cal votar CIU, com ho han anunciat aqui dalt. Els altres partits no son res, que s'ajuntin amb CIU per fer pinya pq com tothom no ho sap els seus digigents no paren de prometre la independencia si voteu per ells
Hem perdut ja massa temps!
Vist tot plegat des d’un punt de vista positiu he de dir que la transició del sistema actual de dependència a un sistema de govern independent ha de ser sobtada, gairebé com un cop d’estat. Una volta aconseguida la sobirania tindrem la deguda personalitat per poder negociar les transferències que calguin, ja hem vist que negociar amb Madrid amb l’instrument que avui tenim no porta enlloc.
Prou sabem que el temps, amb les vacances pel mig, és molt just però és que ja portem molts anys removent el tema i no en surt res en concret. Amb una potent campanya electoral caldria posar clar a la gent que tenim un potencial humà de gran qualitat que avui no es posa en política perquè, amb les obligades anades a Madrid a pidolar, conseqüència d’una Constitución que ens escanya, no veuen la possibilitat de treballar amb eficàcia. A més, ja avui tenim la capacitat de solucionar i administrar el que calgui. La gent vol veure clar que
Continuació:
La gent vol veure clar que l’economia. La seguretat civil, etc etc. funcionaran degudament i que la independència no és cap aventura o experiment que no porta enlloc. Als que els interessa el referent a la cultura i al fet sentimental ja son partidaris del SI. Per això: ARA, aviat, perquè, si no és ara, que hi ha motius convincents, serà sempre més difícil. Els líders i el recolzament de molts voluntaris que avui tenim poden perdre empenta, i és més, el temps donaria als contraris sempre més oportunitats per a “moure peces”, que d’això en saben un bon tros.
-Laporta, frena't, atura el carro que et comences a creure que ets algú, i no ho ets.
-El Barça és el Barça i Catalunya no és un club. Ho pots entendre?
-Ets un talp que bombardejarà l'independentis me, és més que evident.
-Ara ves a fer el que doni la gana, però no enganyis més, que ho fas fatal.
-Carretero: Toca el dos, allunya't d'en Laporta. No te'n penediràs.
Mentre no hi hagi unitat d'acció, no farém res, per mol que digui qui ho digui. De personalismes n'hi ha hagut sempre, ara, cal valorar la qualitat dels diferents candidats dels diferents partits, per renunciar a alló que ells han creat, pel bé de Catalunya, unint-se d'una vegada, per no perdre comba per alló de la llei d'hontd... Dividits tots hi perdrém... es de babaus voler perdre-hi, podent guanyar
CiU, ERC, RCat, SC/DC, CNS(SI) i suposo que la setmana que vé encara hi haurà algú que farà números i creurà que encara te forat per (una de dues).
1. Fer-se amb un esconet que li permeti no haver d'anar a treballar i que li toqui la loteria per a comprar-se una caseta.
2. Pactar amb algú que ja te alguns esconets assegurats per aconseguir que li en doni un que li permeti no haver d'anar a treballar i que li toqui la loteria per a comprar-se una caseta.
Jo crec que només hi ha dues alternatives vàlides per als catalanistes; CiU i RCat i tot depén del nivell d'autogovern que vulguis. M'agradaria que algú em dugués la contra per comprovar si tinc raó i per veure si podem dialogar d'una vegada en comptes de monologar.
Bon dia, JAUME SIMON!! Vas rebre el meu c.e. amb l'escrit?
1 2 ...... 7
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.