Una Catalunya independent no seria un microestat, com Andorra, Grenada, Mònaco, Seychelles, São Tomé, Tonga, Tuvalu o el Vaticà, ni un estat petit com Albània, Emirats Àrabs Units, Finlàndia, Gàmbia, Hondures, Irlanda, Islàndia, Luxemburg, Mauritània, Nicaragua, Nova Zelanda o l'Uruguai, sinó un estat de mida mitjana, posició que ocuparíem també a la UE dels 27. Només el territori del Principat és superior en població a la majoria d'estats de l'ONU. De país petit, doncs, res de res. Si no ho som demogràficament, potser caldrà cercar l'acomplexament en la petitesa com a país en altres àmbits, com la modèstia de la nostra ambició col·lectiva i d'una classe dirigent catalana sense coratge que, fins ara, ha anat frenant projectes i il·lusions. La Catalunya de la impotència, de la resignació i del conformisme sí que és petita, perquè no té projecte nacional, ni optimisme de país, ni confiança en la força i potencialitats del nostre poble.
El debat sobre la mida dels estats és ben anacrònic i qui s'hi refugia practica un masclisme d'estat, obsedit per l'exhibició barroera de la quantitat i no per l'excel·lència de la qualitat. Aquest patriarcalisme estatalista emmudeix davant els èxits evidents dels estats de dimensions més humanes, els quals són més flexibles, més oberts, més àgils, més aptes per als canvis i la globalització, més eficaços als seus ciutadans. Dintre d'estats petits i mitjans hi ha, sovint, grans països. Amb dades de fa pocs anys, quatre dels cinc països més rics del món tenen menys de cinc milions d'habitants i, segons el Fons Monetari Internacional, la Catalunya actual figuraria en catorzè lloc, en un nivell de benestar similar al del Regne Unit, Finlàndia o el Canadà. Segons l'ONU, quatre dels cinc estats amb un índex més baix de població per sota de la renda nacional, tenen menys de sis milions d'habitants (Txèquia i després Finlàndia, Dinamarca, Luxemburg i Noruega).
Pel que fa al nivell salarial de les dones i a la incorporació femenina al mercat laboral, segons el Global Peace Index, quatre dels cinc països que presenten una menor discriminació econòmica cap a les dones, no arriben als sis milions d'habitants (Suècia i darrere Noruega, Dinamarca, Islàndia i Finlàndia). En l'anàlisi dels conflictes domèstics i internacionals que els afectin, la seguretat nacional i el grau de militarització de la societat, set dels deu estats més pacífics i segurs del món no arriben als deu milions d'habitants (Noruega, Nova Zelanda, Dinamarca, Irlanda, el Japó amb 130 milions, Finlàndia, Suècia, el Canadà amb 33 milions, Portugal amb 11 i Àustria). El World Economic Forum estudia el grau de competitivitat dels països, a partir d'un centenar de variables, i conclou que cinc dels set països més competitius del món tenen menys de deu milions d'habitants (els Estat Units i darrere Suïssa, Dinamarca, Suècia, Alemanya amb 83, Finlàndia i Singapur). I, amb dades de l'ONU, en relació amb la cooperació al desenvolupament, quatre dels cinc països més solidaris del món no arriben als deu milions (Noruega, Suècia, Holanda amb 16,5, Luxemburg i Dinamarca).
Segons el Banc Mundial, els països més ben governats del món serien Dinamarca, Islàndia, Suïssa, Noruega, Finlàndia, el Canadà, Suècia, Nova Zelanda, Austràlia amb 21 i Holanda. En total, set sobre deu països no arriben als deu milions d'habitants. Però quant a corrupció, ja serien vuit els estats petits-mitjans amb menys corrupció del món: Islàndia, Dinamarca, Nova Zelanda, Suècia, Suïssa, Noruega, Holanda, Luxemburg, Àustria i el Canadà. Finalment, l'ONU ha avaluat l'esperança de vida, el nivell educatiu i la renda per càpita, per concloure que dels set primers països del món en desenvolupament humà, només dos tenen més de nou milions d'habitants (Islàndia, Noruega, Austràlia, el Canadà, Irlanda, Suècia i Suïssa).
Els números canten, doncs, i les dades socioeconòmiques, de governabilitat i de qualitat de vida mostren que els estats petits-mitjans són els millors en tot. Tenen una cohesió social més gran, amb millor distribució de la renda, més igualtat de gènere, són més solidaris, més competitius, més ben governats, menys corruptes i més rics. Els estats de mida humana presenten, doncs, avantatges clars per sobre dels estats grans. El nombre d'estats independents continua creixent i ningú no està legitimitat per fixar-ne la mida. Ningú, llevat dels habitants dels territoris que, lliurement, a les urnes, vulguin accedir a la independència, en el marc universal d'interdependència en el qual ja vivim.
Comentaris
massas paraules, massa boniques, massas mentides...vostè i la colla de pocavergonyes com vostè estan hipnotitzant a la gent sense gaires llums amb paraïsos amb una cama ací, i l'altre a l'olimpe essencialiste. Desprès, el que fan es tallar el pastís, repartir-se les cadires, i donar la culpa de tots el mals a "Espanya". Fastigosos, endavant, cardaré en l'idimoa que vulgui...i quan li diguin "botifler" com ara pels carrers, tingui ben brillant la Creu del Victimisme, tan nostrada...
Sr. Carod-Rovira, nomes cal anar a nationmaster.com (que segur coneix) i extreure'n les estadistiques que a hom li convenen... pero tambe les contraries. Per que no ens posa, per exemple, els països amb mes suicidis de joves, o els de menys nivell de felicitat? Justificar amb estadistiques que els estats petits-mitjans (com seria Catalunya) són els millors, es perillos. Tan perillos com justificar la independencia amb raons conjunturals (deficit fiscal, proteccio de la llengua, manca d'inversions, etc.). Totes les justificacions que vagin mes enlla del simple (i contundent) "volem decidir" poden rebatre's.
Dalmau i Tolugues:CALLEU!!! si heu de dir res que sigui per creixer, no per aparalitzar la ment colectiva. No aporteu res.
Carot, inicies una nova etapa, i de moment m'agrada el que fas. No com en Sandro Rosell, que destrueix a cada pas que fa.
Sugranyes i Toluges el vostre discurs és essencialista, neurotic, o potser només sou imperialistes espanyols disfressats de catalanistes perfeccionistes. La típica gent que només sap crear desunió i mal rollo, criticant el que fan els altres. Feu-vos'ho mirar per un especialista, segurament necessiteu ajuda profesional.
És evident que Espanya és un desastre de gestió i de governabilitat. Catalunya cal que cerqui la seva independència. Cal recuperar la il·lusió i l'esperança en el futur. El nostre alliberament és proper. La nostra Sobirania i la Glòria de Catalunya és possible i factible. Voteu-la.
Bon dia barcelona!...
Avui, aquest pamflet escupa a les seues ovelles que la comunitat catalana no seria un Estat menut com Finlàndia. Enhorabona! Per a aquests il·luminats, catalunya amb la seua reduïda superfície de 32 000 km2 seria un país més gran que Finlàndia amb la seua bella superfície de 303 899 km2 . El PIB no fa la grandesa d'un país, intervenen molts més factors. La lectura d'aquest pamflet em recorda unes paraules d’ H. Balzac : *** un periòdic és una tenda que ven al seu públic les paraules que aquest vol llegir, la gent no llig el periòdic per a il·lustrar-se, ho fa per a veure com s'afalaguen les seues opinions***. Em sembla patètic…
Salutations... :-)
Mònica, estimes tu el teu país?. Estimes tu la teva terra?. Estimes tu la teva gent'. Quina pena que sentis que el teu país, València, sigui per a tu insignificant perquè no és prou "gran"!.
Cuando se habla tan alegremente (e ingenuamente) de independencia,casi todos (por no decir todos) se olvidan que que es mas que dudoso que el Area Metropolitana de Barcelona (con sus 4.500.000 habitantes) apoye la ruptura con España.¿Que pasaria entonces? Muy sencillo,el Area Metropolitana de Barcelona (y otras como el Area de Tarragona) se quedarian en España.Y ya esta.Siempre se habla que no se puede conseguir la independencia con un 51 % (la mitad mas uno) porque se necesitaria una mayoria abrumadora.Pero simplemente las zonas donde el "no" a la independencia sea mayoritario pues en España se quedarian.Y las demas,pues a ser como Finlandia,Abania,Tuvalu o el Vaticano,o como les de la gana de ser.Pero no se que pasa en Cataluña,que una cosa tan de cajon no la ven o no quieren verla: no toda Cataluña os seguiria a no se sabe donde...
Mònica Undomiel (València). Que n'ets de pessada, la cita d'en H.Balzac ja la vas dir ahir, cambia el disc pelma.
Bon dia Mònica Undomiel ! Xufla, que fa una persona tan il·lustrada i cultivada com vostè llegint un pamflet tan "auto-condescend ent" i "patètic" com l’Avui ? Persones com vostè han de llegir diaris mes "cultes" i menys "parcials" com per exemple La Razón, o l’ABC ... ah, que també ja els llegeix ? Llavors no passa res. Ara això si, li suggereixo que deixi de llegir pamflets, no sigui que fos perjudicial per la seva intel·ligència. Diuen que qui camina amb un coix al poc temps coixeja.
Mònica, no ens interessa gens el que dius. Tens un llenguatge barroer i sempre fas servir la mateixa estructura, la primera frase conté un insult, la segona una desqualificació. El que dius és buit com una campana, el teu comentari sobre la superfície i el PIB és la cosa més insulsa i inconnexa que he llegit avui. Bases el teu comentari en la pedanteria, ahir fent servir el google translator per col·locar dues frases, per cert força mal escrites, en anglès i francès i avui mencionant Balzac, que a tu et deu semblar molt snob però per a nosaltres és un escriptor ben normal que tots hem llegit i la majoria en francès. Què et passa noia? És que la única manera que tens de superar el teu complex d'inferioritat és anar als diaris a insultar i fer la pretenciosa? Paga't un psicòleg o ves al de la SS, que nosaltres no tenim perquè aguantar-te de franc.
Avui és el dia dels trolls, la Mònica Petete i en Pacu Masoca Solitario a la mateixa notícia! Si un és a Alacant i l'altre a València per què no quedeu a Dénia, us enrolleu, feu uns quants trollets i així no hauren d'aguantar tanta estultícia?
Bon dia Francisco Lopes ! Si passés el que vostè diu, doncs una solució ve a la ment. Primer es podria construir una muralla al voltant de Barcelona. Segon es podria deixar que passessin totes les persones que volguessin a Catalunya. Desprès, es tancarien les portes, i la ciutat quedaria mes o menys com un Gaza strip. (si cal es podria preguntar als israelians com s’ho van muntar ells). Al poc temps l’escassa població que hagués quedat a la ciutat demanaria d’ajuntar-se amb la resta de Catalunya. Xufla !!! ho dic de conya, però potser xutés aquesta idea !!!
Aquest pamflet s'omple avui la boca parlant-nos de la productivitat dels banquers suïssos, o ens glorifica el pacifisme i/o la seguritat de Nova Zelanda, de Dinamarca, de Finlàndia etcètera. Esta clar que la pau en el món no estarà assegurada per aqueixos països, esta clar que Dinamarca no pateix els assassinats d'ETA…. Aqueixos països posseeixen un pes polític i soci-econòmic mundial comparable al pes polític i econòmic dels USA, d'Alemanya, de França, de la Gran Bretanya, etcètera? Si Alemanya, França i/o la Gran Bretanya s'enfonsaren, Europa (i els països d'aquest article) caurien…. Si Dinamarca s'enfonsara cauria França? Aquest article utilitza unes dades per a vendre'ns unes veritats incompletes...
Salutacions... :-)
Cher Jaume Simon Gispert
Je n’est pas pour habitude de répondre à ceux qui m’insultent. Mais puisque tu penses que j’utilise le traducteur de google je t’invite à Valence autour d’un petit café pour que tu puisse observer de tes propres yeux, si j’ai besoin d’un traducteur pour m’exprimer dan la lanque de Molière.
Bien respectueusemen t (je ne suis pas comme vous, je ne m’abaisse pas à vous insulter).
Cher Jaume Simon Gispert
Je n’ai pas pour habitude de répondre à ceux qui m’insultent. Mais puisque tu penses que j’utilise le traducteur de google je t’invite à Valence autour d’un petit café pour que tu puisses observer de tes propres yeux, si j’ai besoin d’un traducteur pour m’exprimer dan la langue de Molière.
Bien respectueusemen t (je ne suis pas comme vous, je ne m’abaisse pas à vous insulter).
si us plau, li torno a demanar, MARXI D'UNA VEGADA. sembla que hi tingui una columna diaria en aquest diari, i voste de catala en te poc, ens ha possat el primer president de generalitat espanyol. MARXI.
Estic convençut del bon treball d'en Carod, malgrat els atabalats de sempre criticant haver intentat aportar alguna cosa des de dins d'un Govern. Calia intentar-ho i ell ho ha fet! El seu treball és bo pel país (per més que molts ho ignorin), i cal més carod's i no tants protagonistes de baix nivell cridant des d'aquesta finestreta. Absteniu-vos d'insultar i proposeu solucions pel país, com en Carod. Salutacions cordials!
Mònica, je ne t'insulte pas, je te décris ce qui n'est pas la même chose. Et pour ce voyage je ne le ferai pas, je n'aime pas perdre mon temps, donc tu pourras utiliser toujours le google translator pour essayer sans succès de nous faire croire que tu parles le français. Deux conseils, utilise toujours le deuxième traducteur, le premier fait beaucoup de fautes et essaye de ne dire plus "La langue de Molière" à la place de français, c'est extrêmement démodé.
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.