Quines alternatives hi posarem en el referèndum? I si guanyés una opció no independentista què fariem, tornar a demanar l'entrada a l'imperi? Crec que si el poble català vota una majoría independentista i el parlament declara la independència ja no calen referendums. No creieu?

Si Jaume tens raó

He vist la entrevista que li han fet i m'ha agradat el que he vist i el que ha dit... Sempre l'he considerat una persona seria i inteligent i encara que jo seueixo pensant en votar a CiU, no em faría gens de fástic que el Sr. Carretero, formés coalició amb Mas per un futur Govern de Catalunya

No cal un altre referèndum, després de les eleccions. Si 68 diputats independentiste s són elegits, ja està fet el referèndum.

Aneu molt equivocats. No entro a discutir si primer s'ha de fer la declaració des de el Parlament o el primer ha de ser un referendum. possiblement primer cal fer la declaració unilateral des de el Parlament; però això no tindrà cap valor internacional si, en un termini no massa dilatat en el temps, no es fa el referendum. Aquest referendum és el que la resta d'estats agafaran com a referència. Jaume Simon: si a la consulta guanya l'opció de continuar a Espanya, no ens hi podrem negar. D'això s'en diu democràcia i és l'únic que val a nivell internacional. Catalunya no tindria cap futur si no ho fessim així. Però tingues clar que una vegada fet el primer referendum, ja no es podrà negar ningú a fer-ne d'altres, més endavant. És a les nostres mans convencer i engrescar a la majoria del pais que la opció bona és la independència. Apa, menys barallar-nos entre nosaltes i anem per feina.

Per cert, Ferran; Carretero no crec que pensi, ni remotament, a pactar amb CiU. Entenc que seria una traició a qui el pot votar. Si hi ha front comú, mal sigui a l'oposició, només pot ser amb aquells altres grups que vulguin obertament la independència. Qualsevol renuncia en aquest punt no seria entès pels votants, com ja ha passat amb el govern tripartit que, malgrat haver estat bó per situar a cadascú i provocar haver arribat al moment en que ara ens trobem, a molts ens ha costat d'entendre.

Pep Llorenç.- Penses doncs que en cas de que Mas guanyi las eleccións pero necesiti poder pactar amb algú per fer majoría, en Carretero li negaría el suport per governar?

Penso que si en Mas té una majoria prou ample (entenem que no tindrà majoria absoluta o no caldria parlar del tema), els partits sobiranistes amb representació, ERC, RCat i/o SC, permetran la seva investidura, en segona convocatòria per majoria simple, i a partir d'aqui tots jugaran a veure qui aconsegueix pactar més punts dels seus programes a canvi de recolzar algunes propostes del govern. Tot plegat pot ser un caos, però penso que és el que hi haurà a la propera legislatura. Això si, espero que entre tots barrin la porta a més retallades i de ben segur que aconseguiran aplanar molt el camí cap a la independència; tan de bó per la següent legislatura.

Pep, veig que hi entens i t'agraeixo l'aclariment. Tot plegat però em sona una mica com el vell dil·lema ou-gallina, no podem fer un referèndum si som a espanya, la comunitat internacional no acceptarà la nostra sortida d'espanya sense abans fer un referèndum. Realment la única alternativa és sortir "una mica" per poder fer un referèndum i arriscar-nos a haver de tornar a l'imperi amb el cap cot? Entenc que potser és la única opció democràtica acceptable per la comunitat internacional, però trobo que tot plegat és una mica estrany. QUin estatus tindriem durant aquesta "sortideta"? saps d'algún exemple previ d'aquest procediment?

Be doncs, si es així, jo m'hi conformo.

Una altra cosa, quan dius que "una vegada fet el primer referendum, ja no es podrà negar ningú a fer-ne d'altres", vols dir que el segon cop no hauriem de fer la "sortideta"? No veig què hauria canviat per no fer-ho així. Ho veig molt estrany. "Senyoreta Espanya, que puc sortir a fer un pipí i de passada faré un referèndum independentista?".

Jaume, de qué tenim por? Ja ho he dit abans, anem per feina que tenim prou arguments per fer majoria. D'altra banda, això de fer els dos passos és el que més he escoltat en conferències i xerrades a on he anat, tan de gent d'ERC, com de RCat, el CCN, el mateix Mora, etc. No et sabria dir quin status tindriem, suposo que molt semblant a Kosovo durant tot el temps des de la seva declaració unilateral fins que tinguin una constitució; o Montenegro, a on primer es va fer la declaració i més endavant un referendum. El Parlament de torn esdevindrà un Parlament Constituent (com ja va passar amb l'Espanya post-franquista i el seu primer Congrès de Diputats), encarregat de redactar una Constitució Catalana. Una vegada aprovada es disoldrà i votarem el primer Parlament de la nova etapa independent.

Totes les utopies que han esdevingut realitat per què han passat ?

Senzillament: s'ha anat a contra Llei.

Crec que s'ha de fer pedagogia a Catalunya abans de convocar un referèndum... hi ha molta gent que si els hi expliquem bé l'espoli espanyol pot ser hi votaran a favor de la independència.

Quan sàpiguen que de la SEVA butxaca paguen tant de paràsit !

Ah... i si esperem que Espanya ens doni permís... ho tenim magre.

Es convoca i prou !

A més del que encertadament ha dit Carretero sobre les dificultats legals de convocar un referendum, a més, hi ha el risc de perdre'l. Així, penso que molts preferim aconseguir la independència abans que perdre un referendum... Abans jo també em decantava pel referendum, però Espanya no és Canadà ni G.B. per deixar convocar-lo... Ja vau veure què va passar amb molt menys que l'autodetermina ció (Pla Ibarretxe), i encara amb menys, la sentència TC de l'Estatut... Arribo a la conclusió que Carretero té raó quan apel·la a una majoria de diputats independentiste s al Parlament per a treballar el tema internacionalme nt (buscant-ne els suports clau) i, un cop això es tingui, fer una votació dels diputats en sessió parlamentària per la creació del nou Estat (proclamació d'independència)... Dels Estats que en l'últim segle van obtenir la independència, la majoria ho han aconseguit sense referendum, el més recent: Kosovo.

Com més curosos siguem, més aviat serem acceptats per la comunitat internacional. Penso que ho tenim tot de cara. No hem de tenir por de cap Brunete, ja que Espanya quedaria aillada i, possiblement, marginada de la UE (com Turquia i els kurds). No hem de tenir por de no ser admesos a la UE. En som membres de dret des de fa molt temps i Europa no treurà l'status de ciutadà comunitari a set milions i mig de catalans. És més, no serà Catalunya la única que haurà de negociar amb la UE; la nova Espanya també haurà de negociar moltes coses amb la UE, com, per exemple, el nombre de representants al Parlament Europeu i el repartiment del patrimoni entre els dos nous estats. Recordeu: seran dos estats nous, no només un.

Benvolgut Pep, no crec que de les meves paraules s'en desprengui la més mínima por. El que passa és que he fet una afirmació temptativa a les 11:05 i tu has dit a les 11:27 que estavem equivocats, que és el que més m'agrada del món, per què és quan aprenc coses noves. Veient que hi entenies t'he preguntat per intentar aclarir els meus dubtes (i penso que els de molts altres col·laboradors) pel que fa a les formes que prendria aquest procediment. Veig que els casos de Kosovo i Montenegro són referents importants, me'n vaig a la Wiki a estudiar-los, ara torno. He de dir que el cas espanyol no em serveix, ja que era un canvi de règim i no un procés independentista i per tant els mètodes són radicalment diferents.

Si Elm Costab tens una raó. Esvanat aquest CRITTTTTTT

VISCA CALATUNYA LLIUREEEEEEEEEE EEEEEEEEEEEEEEE EEEEE

Molts volem el mateix objectiu i només diferim amb les formules per arribar-hi. No estem tant lluny, polítics per favor arribeu a un acord en les formules (i els càrrecs si cal), i presenteu opcions UNITÀRIES. Dividits fracassarem, units ho aconseguirem!

Cuando toda la jauría de perros de presa acaben con la paciencia de este "contenido" médico, los dejará huéfanos hasta generaciones venideras. Catalunya, contaminada de cainismo españolista no tiene ni un 10 % de la DIGNIDAD de este HOMBRE. Cuando habla a los medios de comunicación se dirige con la misma lógica que emplea siempre, su esquizofrenia cultural está alejada de los cánones que dominan el mundo de hoy. Nuestra Cultura nos tiene acostumbrados a pensar un cosa, decir otra y hacer lo contrario. Seguramente son de aquellos médicos que no se andan con eufemismos y le dicen al paciente lo que realmente tiene. Ahora está intentando mejorar la salud de su pueblo y no se anda con subterfugios : Estamos inmersos en una nueva política, pero los que nos quieren ayudar tienen la misma enfermedad que los político "profesionales" que queremos sustituir.