Si,si, a mi me parece muy bien, Albano Kosovar es sinonimo de progreso y bienestar. Gracias al Cercle Catalá este, interpretar el sentimiento de millones de Catalanes, la mayoria de ellos afiliados al susodicho Cercle. Perdon quería decir miles de millones.

Doncs ja sabem a qui no votar: ERC i CIU. Com no s'adonen que la única possibilitat és declarar la independència? Però hem d'aconseguir la majoria. I qui l'aglutinarà? AQUEST ÉS EL GRAN DILEMA

Per què el titular parla de "la via kosovar"? Per què no diu "la via directa"? Algú creu que Catalunya i Kosova tenen res a veure? Això és periodisme independent?

Concert Econòmic (1) ¿Com podem ser tan il•lusos d’empassar-nos que, si demanem el Concert Econòmic, la “generosa” España (amb ñ, es clar) ens el donarà? Des de CDC, demano al meu partit que deixi de tractar-nos com si fóssim canalla (que hi ha coses que no colen), i s’apunti sense ambigüitats al carro de l’independència. La via autonomista amb Espanya s’ha acabat. El poble va parlar prou clar el dia 10 de Juliol. A que esperem? Si estimeu Catalunya i la seva llibertat, els dirigents polítics no podeu esperar que un poble marxi sol cap a la llibertat sense un líder convençut que l’hi guïi. Els polítics no heu d’esperar que el poble us arrossegui. Sou vosaltres que heu d’arrossegar el poble. Si de debò creieu en la llibertat de Catalunya i la voleu, no podeu esperar que us hi arrosseguin els que ja s’han posat a caminar. Heu de passar al davant i, si creieu que encara no hi ha prou gent al vostre darrere, als que encara estan asseguts a terra,

Concert econòmic (2) ...d’engrescar amb el vostre entusiasme a que s’aixequin i es posin a caminar. Deixem que els espanyols estimin la seva pàtria i nosaltres la nostra. Quan Catalunya tingui el seu estat propi, els espanyols ens entendran més que ara i ens miraran amb més bons ulls i més respecte que no pas ara. Els drets dels altres, en molts casos només es reconeixen quan els que els tenien els han exercit de debò i han esdevingut a la pràctica un fet natural. Catalunya és una nació i tenim dret a decidir. Exercim-lo! No hem d’esperar a que ens ho reconegui un TC. El camí on volem anar l’hem de decidir nosaltres. No hem de deixar de fer-ho per que hi hagi algú que no ens reconegui un dret que només és tot nostre. Sentim que no ho entenguin, però de la seva incapacitat nosaltres no en tenim cap culpa. Però si no exercim el nostre dret, llavors sí que en tindrem la culpa

How happy the Spaniards will be!! Those Catalans can not agree on a common policy.  

CIU i ERC, han fet un paper ben galdós, al no acceptar aquesta proposta, el primer perqué no toca, i el segón perqué cal primer convocar un referèndum. Total que el temps passa, i aquí les coses no canvien;  donç bé si aquets dos grans partits no s' ESPAVILEN, passaràn mil anys i encara hi hauran inconvenients, quina mena de partits té el nostre país.

Raó decisiva per no votar CiU ni Esquerra..., i sí votar Reagrupament.

Hi ha una cosa que em preocupa i no veig es plantegi quan es parla de la declaració unilateral al Parlament. No és que no ho vulgui, de fet, crec que per la situació de menyspreu, robatori, atacs constants, ús de terror des de l'estat, etc., s'hauria d'haver fet aquests darrers anys en que hem sabut bé la situació. S'hagués fet pot ser si de debò visquéssim en un context on la política i la ciutadania ens la prenen seriosament (en tots els àmbits, començant pel ciutadà i acabant en Europa i el que diem comunitat internacional i la ONU, i sense oblidar el paper dels mitjans i periodistes entre altres responsables de tot plegat, així com del futur).
La preocupació ve del fet que penso que si es fa declaració unilateral al Parlament, si no és per una àmplia majoria que calli tots els lladrucs, s'ha de pensar en l'agressivitat de l'espanyolisme (també en la versió de l'autonomisme), que serà molt forta per a carregar-se el referèndum; cosa que segur no passari

Hem pensat en què passa si es fa la declaració al Parlament i al referèndum surt que no a la independència? Això seria una catàstrofe, perquè la voluntat popular està forta, però les nostres institucions rebran de valent fins i tot per part dels nostres, d'inèrcia estúpida en que encara sembla funcionem. Es veu cada dia, i crec que hauríem de pensar en aquests problemes i possibles conseqüències.

I per començar, proposo que iniciem època de respecte, d'autorespecte a les nostres institucions, començant amb la ciutadania, començant per un mateix, i sent exigent amb totes les altres institucions, civils i polítiques, d'informació, comunicació, econòmiques, socials, totes les que tenen paper i responsabilitat s compartides en aquesta situació, i les possibilitats que tenim al davant.

Sra. Silvia Martinez, vostè creu que si es declara la independència unilateralment al Parlament amb majoria absoluta (68 diputats) hi ha la possibilitat de perdre el referendum, es pot saber com es menja la contradicció? com es possible que els ciutadans que han votat per partits independentiste s, en acabat votin no a l'independència? A mé, estimada Sra., un cop declarada la independència, el govern resultant tindrà tota latitud per convocar un referendum quan li convingui, i finalment, dir-li que els governs no perden referendums!!

Sr. Eric Vehil, bé que el to de la seva resposta no convida a la conversa, però em sembla que ho embolica i paga la pena desembolicar-ho. On hi veu la contradicció? A banda que no estem parlant de lògica sinó de vida i política, tinc curiositat perquè ens l'assenyali. Sobre els temps del referèndum es tenen igual en el cas de compromís amb ell i amb la preparació del bàsic per a presentar-nos al món com a estat. Cosa que ara mateix es frivolitza i menysprea, no sé perquè. Això sí que diria és una contradicció, una contradicció de plantejament.

Això de que "els governs no perden referèndums" sigui o no cert, em sembla idea a combatre. He fet seguiment de les diferents campanyes a referèndums darrerament, i és de pena tot plegat, gens clar. En tot cas, pel tema que tractem, em sembla ingenu (l'agressivitat serà bestial), i greu manca de previsió del que és més que una possibilitat real, res susceptible de ser contradictòria, repeteixo la pregunta: i

la pregunta: i amb què es contradiria?

Em sembla que si no vigilem confonem fàcilment desitjos amb previsions i fins i tot amb percepcions. I que si ens creguem que tenir raó i necessitat sigui suficient al nostre context tenim les de perdre. Només cal mirar actualitat i història. No sé quan temps fa d'un moment històric en que Catalunya mostri clara decisió a la secessió, estaria bé que ens en parlin cronistes seriosos i historiadors honestos, podríem fer contrast, i comparacions. És evident que els tancs no els poden usar contra la nostra expressió i caminar, si no ens parem, no ho poden fer ni ara ni endavant. Però no menyspreem les violències d'altres menes que encara patim, que s'intensificara n en el soroll social si no som molt, molt (i no ho som), molt curosos i polits.

Informació i debat tranquil, aquí no hem d'anar nerviosos. M'ho he pensat molt abans de plantejar aquesta idea, ronda fa molt, i la he comentat pe

Bones Silvia,

Crec que justament hem arribat a aquesta situació actiual degut als continuats atacs que hem rebut des de "España", i que per tant, estem demostrant que ja no ens podem fer ni més mal com a poble ni més por, la covardia l'hem de deixar de banda i s'ha de valent, de quina manera creus que ens poden pressionar per tal que la covardia i la por d'uns quants afecti al resultat d'un referendum?.

Estem a punt de fer història, i som nosaltres, el poble de Catalunya qui la farà, som els manisfestants del 10-j i els que anirem el 11-s a BCN els que decidim cap on volem anar peti qui peti. Si llavors resulta una altre cosa per motius diferents ja analitzarem el per què, però el que no podem és no fer res per por a represalies.