Pasqual Maragall faria ara un referèndum oficial sobre les relacions entre Catalunya i Espanya. Creu que l'hauria d'impulsar el Parlament per consultar als catalans si prefereixen continuar sent una comunitat autònoma, si aposten per un Estat espanyol federal o si volen la independència, informa l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Ho ha reconegut a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada, a preguntes d'una de les periodistes que cobreixen l'última jornada de la UCE.
Maragall, que l'any passat va ser el primer de proposar –en un article a l'AVUI– una gran manifestació contra la retallada de l'Estatut al TC, s'inclina ara pel referèndum, un cop s'ha vist l'abast de la sentència. Ha recordat que el text havia estat referendat pel poble català i que, prèviament, ja havia estat retallat contra la seva voluntat "amb la permissivitat de CiU".
Quan se li ha recordat que el PSC, la setmana passada, va reaccionar amb virulència a la proposta d'un referèndum llaçada per ICV, ha deixat clar que li interessa poc aquesta opinió. "Jo no sóc militant del PSC. Que diguin el que vulguin, són un partit més", ha dit.
Marina Geli va arribar a dir que "un referèndum d'autodeterminació devaluaria la democràcia parlamentària". Així responia la consellera de Salut a la proposta d'ICV, que no era independentista, sinó oberta a diverses fórmules, com el que ara planteja Maragall. Hores després, José Montilla va desestimar les "aventures" com la proposada per Joan Herrera.
Maragall, expresident del PSC i de la Generalitat, sí que vol el referèndum i vol "que sigui ràpid". "Jo ja sóc grani ho vull veure", ha argumentat. I ha afegit que "no es pot donar la impressió als joves que aquestes qüestions polítiques no s'acaben mai".
Comentaris
Un altre que perd la memòria. No s'enrecorda del referendum de l'Ibarretxe. Aquest com en Pujol no sap rés de la situació actual i de la voluntat dels catalans. Declaració Unilateral d'Independència !!. Votem Reagrupament a les properes eleccions!!.
No sé jo si això seria un 'referendum' o una enquesta...
Tot i així m'agrada que es posicioni. La postura que pren no és del tot independentista, però no li fa por fer la pregunta. Fa 7 anys no el vaig votar, però cada dia que passa m'agrada més.
Si realment pensa el que diu (cosa que dubto), ja sap a qui ha de votar a les properes eleccions. Cal votar un partit independentista, pequè assoleixi la força sufcient per a promoure aquest referèndum, car d'Espanya sols sorgiran obstacles i amenaces, amb la col·laboració incondicional del PSOE i del PP.
I vinga amb la cançò enfadosa del federalisme! No veieu Maragall que ningú hi creu ja! Abans encara potser algun català hi creia, però mai ho han volgut els espanyols. Ara, això ja és aigua passda. Tant els costa apostar fort per l'independència!S'ha d'exigir al rei que d'una vegada ens torni a la situació d'abans del 1714 i que deixi de regir d'una vegada la Nueva Planta dels collons!
Les lleis i Constitucions del País Valencià, Illes Balears i Pricipat foren dissoltes després d'una guerra entre tropes castellanes i franceses (borboniques) i tropes catalanovalenci anes. Els efectes encara els patim.
Aquests unionistes del PSC-PSOE, igual que ICV voldrien forçar que en cas que hi hagués un referèndum aquest fos amb unes quantes opcions per a aigualir el suport a la independència. A l'igual que fan les enquestes dels diaris que controlen (El Periódico, El País...). Tres, quatre, cinc o trenta opcions de resposta... Es pensen que som rucs...
L'únic camí és la independència, llibertat.
Clar, perquè abans de 1714 Catalunya era un estat independent, oi? De veritat, quin nivell. Ja els hi agradat en aquella època tindre el nivell d'autogovern que en tenim ara.
I és clar, el decret de Nova Planta encara regeix, no? Aaaii senyor!!!
A mi em sembla bé un referèndum d'autodetermina ció, el que no té sentit és preguntar-li a la gent si volen un estat federal. Espanya és la que és i no canviarà mai per tant només hi ha dues opcions reals, desaparèixer com a nació i independència.
CARRASCLET GALLEGO. Jo també sento repugnància pel FRANCISCO LOPEZ DE RECALDE...
En Maragall mai ha estat sant de la meva devoció, però aquest FRANCISCO ni tan sols respecta que en Maragall té Alzheimer, i sé de què va això perquè la meva mare en va tenir quasi un any. La mort va posar fi al seu lent adéu mental. És duríssim, tant per la persona que el pateix com per als familiars.
DEMANO A L'AVUI QUE ESBORRIN EL COMENTARI DEL FRANCISO LOPEZ DE RECALDE ASTORGA. No crec que digui res fora de lloc, penso jo.
Francisco: respecto com sempre el teu punt de vista però, que a un partit espanyol (per no dir espanyol de merda) com és el PSC el qualifiquis de nacionalista és una cosa que, amb tots els respectes fa riure (per no dir cagar). Pedro: dir que ara tenim més autogovern que al 1714 quan érem el que avui es diria un Estat Confederat demostra la teva poca (per no dir nula) coneixença de la història de Catalunya: nen, que fins i tot teniem una milícia armada amb la qual vàrem plantar cara a tota la merda hispano-frances a que se´ns va tirar al damunt! Que si no arriba a ser pels francesos els espanyols ens haguessin mamat la polla! Que van ser els 90000 gavatxos que van entrar pels Pirineus els que ens van enfonsar, si nen si, 90000 soldats quan Catalunya en aquella època no tenia ni 600000! Si Pedro si, llegeix una miqueta més i no facis el ridícul. Una salutació. Miquel.
Volia dir "quan Catalunya en aquella època no tenia ni 600000 habitants".
No sé perque us entesteu en escriure sobre historia que está perfectament contrastada. A un castellà potser no li interessa i per això només en coneix detalls, mentre que un independentista la amotlla al seu interès....
Catalunya esdevé un estat lliure de vassallatge real en temps de la caiguda dels reis carolingis. Catalunya era territori franc i els francs mai hi van renunciar oficialment, simplement es van desentendre. Tecnicament si quedés algun rei franc encara podría exigir-ne el seu dret, ai no fós que ha plogut massa. En aquell periode bona part dels diversos comptats d'aquest territori van caure sota l'orbita del comptat de Barcelona, ja per pacte, matrimoni o compra. En aquell moment els comptes de Barcelona havien obtingut el privilegi real de rebre el titol de compte per dret succesori.
...per justificar-lo. Viure millor és justificació suficient per fer guerres i fundar estats a qualsevol part del món.
L’ex-President Maragall va ser l’inventor de les maragallades, aquesta d’avui n’és una més.
Posats a fer preguntes, crec que el pasquis s’ha quedat curt, penso que s’hauria de deixar triar entre: Plena sobirania, Independència, dret a decidir, dret a l’autodeterminació però sense dret a la independència, sobirania compartida, federalisme asimètric, federalisme “normal”, estat lliure associat, autonomia amplia amb concert econòmic i seleccions esportives, autonomia estreta a la mida del TC, regió amb els mateixos drets i deures que la resta de territoris de l’estat español, país ocupat amb obligació de parlar castellà i pagar més impostos que els castellans i rebre menys inversions, o seguir com estem.
Gràcies Josep, realment t'ho has currat. No et vull treure res de raó perquè segurament en tens molta, però la història de Catalunya està farcida de gent que ha vingut de fora d'aquí, com pasa a tot el Mediterrani (fenicis, romans, gregs, visigots, castellans, àrabs, Deu i sa mare). Si ens gratem la pell, segur que ens surt un arc de Sant Martí molt interessant.
Ho podem interpretar com vulguem, però la història d'aquest país sempre ha estat lligada a la península ibèrica, ja des de temps dels ìbers. Això és molt difícil ara de canviar-ho ara en un moment. Que hi tenim dret? Pot ser sí, però tenim raó?
Està clar que la visió d'Espanya que es te a la resta de l'estat no s'ajusta a la realitat. Realment, Espanya mai ha sigut tampoc un ens uniform, però tot el conjunt de pobles que hi ha formen un sentiment comú ampliament majoritari, inclòs a Catalunya. Per això, us és tant difícil, als que defensue la independència, de poder guanyar realm
.....realment aquest estatus.
En els temps democràtics que estem vivint (al món, que no pas a España) la cosa es ben senzilla: hi ha una part de la població que estem tips de ser robats i insultats pels colonitzadors i volem la Independència, no amb bases historicistes, amb la força democràtica dels vots. Però els que tenen la mamella agafada no ens volen deixar votar. Tranquils, tampoc els russos volien la independència de les Repúbliques Bàltiques, però ja fa 20 anys que són independents, també els espanyols van haver d’acceptar les pèrdues de les colònies americanes (el segle XIX van perdre les darreres) i la pèrdua de Guniea “española” i del Sahara “español” (des de el segle XX que no hi pinten res). Ara és l’hora de Catalunya, i si els catalans ho volem no ho podran evitar.
No vàrem ser estat, no som estat, però si una majoria aboluta ho vulguéssim, podriem arribar a ser un estat. La Nació Catalana serà un ESTAT quan ho vulguem el major nombre de CATALANS.
Visca la Nació Catalana Lliure!!
1 2 ...... 3
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.