De les grans ciutats a les viles més petites. A bon ritme i sense pausa, la consulta popular per la independència va estenent-se per tot Catalunya, fins i tot on no viu ningú. És el cas del municipi de Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell, format per 26 pobles, 13 de menys de 10 habitants, un dels quals directament deshabitat: les Eres, que té dues cases. De les 1.200 persones empadronades a tot el municipi, 880 tenen dret a vot i la majoria es reparteixen entre Aravell, el Balcó del Pirineu, Bellestar i Montferrer. Tots ells estan convocats a les urnes el diumenge 12 de setembre, però bastants ja han votat per anticipat.

“Hem hagut de fer feina porta a porta, anar a buscar expressament la gent als pobles on viuen una, dues, tres, sis, set, nou persones...”, explica el portaveu de Montferrer i Castellbò Decideix, Josep Ullés, metge de professió. Ell i una trentena de persones més han organitzat la consulta, la menys coneguda de totes, amb un parell de reunions cada setmana des del maig i la venda de samarretes per cobrir mínimament el pressupost. Òmnium Cultural també els ha ajudat econòmicament.

El municipi alturgellenc, gran en extensió, que limita amb el riu Segre i el pic de l'Orri, en plena muntanya, pateix l'handicap de tenir una població bastant envellida i això fa que “encara hi hagi una certa por a la independència”, indica Ullés. “El missatge és simple i senzill, ser un mateix”, afegeix. Els han donat una empenta el sobiranista Cercle Català de Negocis (CCN), que va anar-hi a fer una conferència, i el pròxim 3 de setembre hi farà una xerrada l'historiador Josep M. Solé i Sabaté.

Montferrer, que viu de la ramaderia i l'agricultura i també del turisme i la restauració, en trobar-se a tocar d'Andorra, no vol ser diferent de la resta de Catalunya, tot i que en sigui un dels germans més anònims.