Sense sorpreses, Nicolas Sarkozy va ser escollit ahir president de la República francesa amb el 53,21% dels vots en una segona volta electoral marcada per una participació molt elevada. Gairebé el 85% dels francesos van passar per les urnes en uns comicis que ja es consideren històrics per l’alt grau de mobilització ciutadana. Com preveien tots els sondejos, Sarkozy va superar la seva rival, la socialista Ségolène Royal, que va obtenir el 46,79% dels vots.

El nou president, visiblement emocionat, va pronunciar-se sobre el resultat després de les vuit del vespre des del centre de París, i va qualificar la seva elecció de “un moment excepcional en la vida d’un home”. Sarkozy va fer un discurs d’obertura en el qual va definir-se com “el president de tots els francesos”. “No és la victòria d’una França contra l’altra”, va dir.

Europa, prioritat
Sarkozy va anunciar que restablirà “l’honor a la nació i a la identitat nacional” i que tornarà als ciutadans “l’orgull de ser francesos”, tot respectant “l’esperit d’unió i de fraternitat sense que ningú se senti exclòs”. El nou cap d’Estat va pronunciar una declaració d’intencions en matèria de política internacional, en què va determinar Europa com a gran prioritat. Sarkozy va parlar també de l’Àfrica –“volem ajudar-la i decidirem junts una política d’immigració controlada i de desenvolupament”– i va alertar els Estats Units perquè respectin els compromisos mediambientals.

La candidata derrotada va parlar poc abans que Sarkozy, i va fer un discurs acompanyat d’un somriure trist, però amb pocs senyals de derrotisme. “Hi ha alguna cosa que s’ha aixecat i que no s’aturarà”, va advertir. “Seguirem junts per aprofundir la renovació de l’esquerra i la recerca de noves convergències més enllà de les fronteres actuals”, va anunciar, suggerint pactes amb el centre. Royal va excloure retirar-se de la vida política. “Assumiré la meva responsabilitat i estaré preparada per a d’altres victòries”.

El triomf de Sarkozy va propiciar alguns aldarulls, però no a les banlieues, com es temia, sinó al centre de nombroses ciutats franceses. Grups de manifestants anti-Sarkozy van enfrontar-se a la plaça de la Bastilla de París amb els agents de policia, que van llançar gasos lacrimògens. Els incidents es van reproduir en ciutats com Lilla, Lió, Estrasburg i Tolosa.