Hi ha força evidència del creixement de l'independentisme, però les seves conseqüències electorals no són tan clares. Per entendre què pot passar i per què, cal disseccionar aquest creixement, que inclou, si més no, dos fluxos ben diferenciats per origen, contingut i segurament també per destinació. En primer lloc emergeix un espai que es reclama ideològic i que, a la pràctica, està encapçalat per sectors de centre i centredreta. Articula el seu discurs sobre la immediatesa de la independència (la famosa declaració unilateral) i una combinació de greuges econòmics i elements identitaris tradicionals. Prové en part d'ERC, però també de la radicalització de sectors fins ara vinculats a CiU. Mentre que aquest espai sembla haver-se allunyat irremeiablement d'ERC, està per veure si CiU serà capaç de retenir, a mitjà termini, les seves bases més radicalitzades. De moment, en aquestes eleccions sembla que l'efecte del cavall guanyador podria blindar l'electorat de la federació.
L'altre flux correspon a sectors d'esquerres i centreesquerra tradicionalment federalistes i que ara basculen cap al sobiranisme, provinents de l'entorn de l'anomenat sector catalanista del PSC i d'ICV. És més incipient, però ja és clarament identificable en alguns noms destacats. Tenen una aproximació més cauta, però cada cop més explícita, a la qüestió de la independència, sobretot arran de la frustració de tota esperança federalista pel desenllaç del procés estatutari. El dret a decidir, el respecte a la voluntat democràtica i la necessitat estratègica de disposar d'estructures d'estat són els elements nuclears del seu discurs. L'abast real d'aquest corrent, i la seua translació electoral són encara una incògnita. I, tot i que ERC seria la destinació natural d'aquest nou espai, de moment sembla tenir dificultats per atreure'l, per diverses raons. Resta per saber si aquest espai es consolidarà i si, al final, Esquerra serà capaç d'articular-lo.
Comentaris
Esquerra s'ha desacreditat ella soleta per mérits propis, imposant-nos un perdedor com a president de la generalitat, que hem hagut de suportar durant quatre inacabables anys, a més, la seva mala administració, el seu oportunisme (endollant a parents,amics i coneguts), i el seu desori, l'han desqualificat per qualsevol persona imparcial i senssata.
Estic completament d'acord amb el comentari anterior del senyor Altimires. ERC ha dilapidat el prestigi que, amb sang, suor i llàgrimes, van guanyar de la mà dels presidents Macià i Companys. Barrera ja era massa gran quan va arribar a la presidència; Colom i Rahola van ser (i encara ho són més que mai) un pobres pallassets de fira de tercera categoria; Carod ha demostrat perfectament el perquè es va posar en política: per benefici propi i de la seva família a qualsevol preu i inventant inclús, per a la seva projecció personal, un càrrec que no existia; i ara, el Puigcercós... un "Swarzenegger" o "Rambo" de butxaca que fora de les pel·lícules no és més que un beneit. En resum: en menys de vuit anys (els del tripartit) ERC ha malbaratat el llegat dels seus il·lustres avantpassats. I el pitjor és que els que venen darrere no són millors en absolut. Ens queden Solidaritat i Reagrupament... i què voleu que us digui? (Segueixo en el comentari següent.)
1.- Carretero és un dels polítics més honestos que tenim.
2.- Laporta és un dels Liders amb més possibilitats per portar-nos la independència i és demostrada la seva honestedat i patriotisme.
3.- Tant Rcat, SCi, etc.. han de ser eines al servei de la independència.
4.- Les eines que avui eren útils, demà poden no ser-ho i surtir-ne d'altres molt millors.
5.- Ara per ara, Solidaritat Catalana (Laporta) té totes les característiques per a esdevenir el moviment "arrassador" electoralment que necessitem.
6.- Malauradament RCat no té aquestes característiques.
7.- Tècnicament i vist des de fora, no han d'importar les sigles, ni les organitzacions, sinó la millor estratègia d'Èxit.
Què importa si RCat s'ha d'integrar dins Solidaritat? Potser en 2 anys, és SCi qui s'integra dins d'una millor eina.
Endavant, siguem intel·ligents, -no fem el joc a l'enemic- i no magnifiquem tant les sigles, ni els proj
L'article del senyor Muñoz parla de fluxos, no pas d'immediateses. Els comentaris centrats en l'enaltiment de l'opció CiU a fet a base de l'atac sistemàtic a ERC comença a envellir, a rovellar-se, sobretot si es té en compte que sempre ens remeten a una amnèsia del que altres varen fer quan encara no eren "nous" ni començaven cap "canvi". Per tant, el que cal tenir en compte són els fluxos, i en això, cal reconèixer que, qui ha tret la pedra que servia d'obstacle al creixement de l'independentis me, ha estat ERC. L'alternança de govern possibilitada per ERC ha evidenciat totes les mancances a què ens aboca l'actual relació de dependència amb l'estat. La resta, l'atac per treure avantatge electoral, la desqualificació barroera i reiterativa en els arguments habitualment mancats de solidesa, no fa més que rebaixar el nivell del debat quan allò que demana el context és altura de mires.
Jana López, absolutament d'acord, no fem el joc a l'enemic.
Catalunya no té, i no vol cap altre sortida que ser independent.
Ens esperen molts pals a les rodes i hem de tenir-ho tot molt clar.
El Sr. Uriel Bertran explica clarament al seu llibre: Montenegro sí, Catalunya també (Ara llibres. Set. 2006) perque la Chacon no vindrà amb els tancs: ara pertanyem a la OTAN, l'estat espanyol NO te exèrcit, ni moneda pròpia...
Quanta mentida espanyolista!...
Exigim primàries a tots els partits independentiste s:
- On es presentin persones individuals i no llistes tancades
- On es trïi el nom de la nova formació, entre els noms existents o millor amb un de nou.
Davant els conflictes d'interessos entre candidats, naturals però no irremediables, els ciutadans hem d'exigir transparència i participació, per assolir el consens unitari que necessitem
Unitat per la Independencia www.araomai.cat
JUNTS!!!
estic completament d'acord amb la Jana.
L'auge de l'indepentisme es una il.lussió i transitòria. La prova en pocs mesos, a veure que passa amb els partits independentiste s a les el.leccions. Alhora de votar, els pocs catalans que hi anem, votem als de sempre. I en la practica les mesures catalanistes/independentiste s (sempre agafades de la ma) no son tan populars ni apassionen al gran public: referendum sobiranista, sel.leccions catalanes, cine en catala, profes uni en català i resta de mesures nacionalistes.
Us ho dic de debò: Miquel, Joan, Roser, Jana, Carme, Franc, Ferran i Núria. Malgrat que teniu punts de vista diferents, teniu el que tota persona de bé necessita: sentit comú i capacitat d'anàlisi a partir dels fets. I els fets són que tenim uns polítics que reflecteixen fidelment el país que tenim: un país desconcertat i emprenyat. Hem de ser la gent qui hem de fer els polítics, que si són un obstacle, els haurem d'apartar, i ja buscarem la manera entre tots. Més dignitat nacional i menys romanços.
Ferran Morell, dius: -Exigim primàries.
Coneixes aqueixes aquestes individualitats que demanes?
Si no es així com les triaras?
Pensa amb el temps que tens i tenim per fer-ho
Primaries a SCI.
Els senyors Laporta, López Tena, i Bertran presenten una "llista tancada" ells en diuen solidaria, sí algún adherit tatxa un nom de la seva llista, aquesta no val.
Tancs espanyols, quina bestiesa. Ara resulta que som a la Republica Bananera. L'espluguenca carmeta chacón i els seus exercits. No fotem que som a la Unió Europea: ningú pot anar contra l'exercici democràtic del poble, si ho fa es posa en contra de tota la Unió, i aquesta té l'obligació de defensar-los de l'invasor, de l'antidemocràtic! Que les normes EUROPEES s'han de seguir fil per randa, i si et poses fora se't toca el crostó perque t'encarrilis: politica econòmica, social, ...., i és clar exercit-defensa,
Tots cap a la independència, sense recança i amb alegria democràtica: que avançarem cap a la sobirania per assolir un pais millor per als nostres fills, renoi !!
Antoni, conec només els liders principals per la premsa i no se com triaré la resta però tampoc em serveix que d'altres trïin per mi en llistes tancades. Posats a equivocar-se millor equivocar-nos tots junts, així tots junts buscarem solucions enlloc de perdre el temps en donar la culpa a l'altre.
Com conseguir primàries obertes? no ho se, i es veritat que hi ha poc temps. En tot cas caldria que un grup important de solidaris, de reagrupats i d'altres s'hi fiqui d'acord, passar la veu, obrir una pagina web per signatures, i amb un nombre important de gent que ho suporti, anar a parlar amb els partits concernits i amb la premsa
Ferran, si has llegit el segon comentari que faig, veuràs que la llista presentada a Barcelona es "tancada" t'ho puc assegurar qui no voti tota la llista aquesta no val, no val a tatxar-hi cap nom: Laporta, López, Bertran o Beltran i alguns/es més tots van solidaris a la mateixa llista, com veus feta la llei, feta la trampa.
I aquesta es la llista de la gent que es coneix, les altres gent desconeguda, per la majoria, ara presenta el seu currículum, o almenys així és com passa a Lleida, per a mi llegir-se un currículum fet a mida no implica conèixer a la persona.
Tens tota la raó Antoni. Això de presumir de primàries i fer la llista amb candidats que envien el que volen per e-mail, i sense temps, i a més fer llistes tancades amb sis noms que encapçalen el moviment és una presa de pel. Del que es tracta és d'assegurar-se que aquests sis noms surten ( si és que arriben a ser sis o més els candidats que guanyin les eleccions al Parlament. Visca la democràcia!
Precisament perquè les llistes de SCI són tancades encara que no ho diguin, no serveixen com a tals ni pels votants de SCI ni per la resta, i suposen una mena de joc brut, des de la perspectiva de la necessitat d'unió de l'independentis me.
Jo no sóc ni de RCat ni de SCI. I fa molts anys que no voto res.
Repeteixo, ja que els liders són incapaços de posar-se d'acord, pot semblar utòpic que les bases ho aconsegueixin, però no tenim cap altra sortida que intentar-ho. I només hi ha una via per a això què és el "borron y cuenta nueva", car tot intent de dissoldre els uns dins dels altres o els altres dins dels uns, està abocat al fracàs perquè uns i altres tenen motius més o menys vàlids per fer prevalèixer la seva opció. Si de debò encara ens creiem que l'objectiu primer és la independencia, dissolguem-nos en un sol bloc nou i convoquem eleccions
Comencem malament. el President Macia va dir, POBRE CATALUNYA
És un xic decebedor llegir els comentaris. Tots estem d'acord amb que volem la independència, doncs, caram, ¿de on s'han de treure els vots per augmentar la colla? No a intercanviar-lo s entre nosaltres, sinó que cal treure'ls del partits espanyolistes: PP Ciutadans i sobre tot PSOE. Mentre no tinguem clar que no hem de lluitar per treure'ns vots els uns al altres, sinó a la part contraria, no avançarem gaire. //*//
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.