El PP recuperarà del tot la guerra de la llengua durant la campanya electoral. Mariano Rajoy s'ha pres molt seriosament el que li expliquen els seus coreligionaris catalans quan asseguren que el castellà està discriminat a les escoles catalanes i ha encarregat a diversos barons de territoris amb llengua pròpia la formulació d'una llei de llengües que garanteixi la vehicularitat del castellà en totes les etapes del sistema educatiu.

Rajoy va confiar fa unes setmanes al president del PP català, Daniel Sirera, la coordinació d'un equip que està redactant la part del programa electoral dedicada a la protecció del castellà a l'ensenyament. L'equip de Sirera està integrat per María San Gil (País Basc), Gerardo Camps (País Valencià), Alberto Núñez Feijoo (Galícia) i Rosa Estaràs (Balears).
El grup de barons tenen molt avançats els continguts bàsics d'aquesta llei de llengües, que permetria als pares d'aquests territoris escollir la llengua vehicular en la qual s'escolaritzarien els seus fills fins als vuit anys. A partir d'aquesta edat, tots els alumnes estudiarien un 50% de les assignatures en castellà i l'altre 50% en la llengua cooficial.

Amb aquesta llei, el PP posa fil a l'agulla en la seva croada contra la immersió lingüística. que sempre li ha donat molt bons rèdits i que pot atraure electors de Ciutadans, la UPD de Rosa Díez, o socialistes desencantats amb Zapatero.

El vídeo que el PP va presentar la setmana passada, en què es denunciava la suposada discriminació del castellà a Catalunya, de fet, va ser el tret de sortida del que serà una llarga ofensiva contra el català, el gallec i el basc. Aquest cap de setmana l'expresident José María Aznar també va posar el seu gra de sorra, titllant els sistemes educatius basc i català d'"instruments de coacció" contra els castellanoparlants i fent una crida a la "revisió a fons" de les polítiques lingüístiques a Catalunya i el País Basc.

Si el 9-M guanya Rajoy i s'aprova aquesta llei, el PP es traurà també una espina que té clavada des de fa anys: no haver recorregut al Tribunal Constitucional la llei de política lingüística catalana. I és que el 1998 acudir a aquesta instància judicial amb un recurs sota el braç encara no era habitual.