Estònia va recuperar la independència el 1991, després de 51 anys d'ocupació soviètica. Tretze anys després, el 2004, va entrar a formar part de la Unió Europea. Un dels principals problemes del país és la composició social, que va resultar alterada durant el període de sovietització. Durant la dècada dels quaranta, d'un total d'1,1 milions d'estonians, 60.000 van ser assassinats, deportats o tancats en camps de concentració de Stalin, mentre que el país es va omplir de ciutadans soviètics com a conseqüència de la política migratòria obligada. El 1934 hi havia 992.500 estonians de naixement al país, un 88,1% de la població. El 1989 el percentatge s'havia reduït al 61,5%. Després de la independència, 113.000 persones van marxar d'Estònia. El nou govern va considerar estonians aquells que en tenien la nacionalitat abans del 1940, i els seus descendents. Un milió i mig de persones van aconseguir la nacionalitat. Actualment un 83,8% de la població té la ciutadania estoniana, un 8,2% són d'altres països i un 8% no té una ciutadania determinada. Donar ciutadania a aquells que no en tenen i el procés d'integració social ha estat un dels grans reptes del govern estonià aquests últims anys. En un país tan petit, hi conviu població de més de cent nacionalitats i ètnies diferents (estonians, 68,6%; russos, 25,7%; ucraïnesos, 2,1%; bielorussos, 1,2%, i finesos, 0,8%). Estònia té una relació molt especial amb Finlàndia, país amb el qual manté la majoria de transaccions comercials. També ha realitzat polítiques d'immersió lingüística per garantir la supervivència de l'estonià en relació amb la llengua russa, imposada durant el període de sovietització. Dins la UE, Estònia s'ha mostrat com un membre actiu i satisfet de pertànyer al grup europeu. Els estonians són dels ciutadans més optimistes de la Unió Europea. El 9 de maig del 2006 el Riigikogu, l'organ parlamentari estonià, va ratificar el Tractat de Lisboa, considerant essencials els valors europeus i els acords polítics que s'hi reflecteixen. A més, el govern estonià d'Andrus Ansip (Partit Reformista) és un ferm partidari del procés de construcció europea, conscient del que ha significat per al seu país l'entrada al club europeu.