No va ser casual que Franco designés com a primer governador civil de Barcelona Wenceslao González Oliveros, catedràtic de filosofia del dret i fervent admirador de Hitler, que en ocupar el càrrec, l'agost de 1939, va deixar ben clara la missió que tenia encomanada: “Cuarenta años de progresiva desespañolización de Cataluña exigen un esfuerzo inmediato y contínuo de signo contrario. En la reespañolización cultural de Cataluña espero poner lo principal de mi empeño, desde la primera enseñanza a la alta cultura”. S'ha conservat un esborrany de discurs d'aquell governador que és d'una comicitat sinistra: “Os anuncio yo, castellano cien por cien, ribereño del Duero, que a esa amable y admirable Cataluña infalsificada, si se la pone en condiciones de consumar fisiológicamente el proceso de su liberación y rectificación internas, y de acelerar el pequeño ocaso de sus pequeños dioses fracasados, pronto reanudará su antigua y egregia colaboración al Idioma Nacional, en tal medida que podrá decírsele sin reticencia, zozobra ni disgusto, antes bien con el mismo amplio gesto acogedor y fraternal que a Galicia y Asturias: «Germans espanyols de Catalunya: parleu també cátalá, si us plaut [sic]»”.
La referència a la “consumació fisiològica”, que recorda el discurs d'un president del gremi de fabricants de Sabadell que, donant la benvinguda a Franco, va dir que la seva ciutat “tenía para el invicto Caudillo una deuda de gratitud que reclama su satisfacción inmediata”, mereixeria una anàlisi freudiana per a la qual no tinc temps, ni ganes ni competències. Però una reflexió s'imposa: en quines mans estàvem! Aquell governador civil perdonavides, les vides, no les perdonava: ha estat definit com “uno de los máximos ejecutores de la poítica represiva del régimen”. A Barcelona excel·lí: l'historiador Solé i Sabaté ha comptat que en el seu mandat, de juliol de 1939 a desembre de 1940, es produïren el 85 per cent de les execucions de la postguerra, entre les quals la del president Companys. Fou premiat amb la presidència del Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas a Madrid, on continuà la seva tasca.
Si evoco això no és per un afany de reobrir velles ferides. Naturalment, ni se m'acut equiparar els magistrats que van votar la sentència sobre l'Estatut amb aquells monstres del passat. Però sí que crec que és legítima i útil la comparació. Pels franquistes de 1939 els catalans érem uns traïdors de lesa pàtria que calia perseguir i assimilar brutalment. Per aquests magistrats del 2010 els catalans ens hem equivocat i cal corregir-nos. La correcció que pretenen és doble. En primer lloc, volen retallar l'Estatut, esmenant la plana al poble de Catalunya i als seus representants democràtics, modificant restrictivament el pacte que vàrem establir amb l'executiu i el legislatiu espanyol i que ratificàrem en referèndum. Però, en segon lloc, ens volen corregir a nosaltres, perquè ens veuen com una anomalia, un error i una indisciplina. No sols volen rectificar l'Estatut, sinó que volen corregir Catalunya. Quina pretensió inútil i quina pèrdua de temps! I quina font de provocació de conflictes!
Després de quatre anys de normalitat en la vigència i aplicació del nou Estatut, un Tribunal Constitucional dividit i deslegitimat, després d'un procés penós, anòmal i degradat, ha creat, d'una manera artificial i irresponsable, una situació molt greu. Durant aquests quatre anys, el nou Estatut no ha generat cap problema rellevant, ni en els drets ciutadans, ni en el funcionament de les institucions i dels serveis públics, ni en les relacions entre les nostres institucions nacionals i les de l'Estat central. En una situació de crisi econòmica i social, no s'ha produït cap problema ni en la convivència diària de la ciutadania ni en la unitat civil del poble de Catalunya.
Per contra, la sentència del Constitucional ha començat a generar una situació que el nacionalisme espanyol ha perseguit de manera calculada. La dreta espanyola pretén trencar els consensos bàsics de la societat i de la política catalanes. Vol crear una situació de confrontació entre sentiments oposats d'identitat, una divisió de Catalunya. Al País Valencià això li ha donat uns rèdits considerables. A Catalunya no els hauríem de fer el joc.
Encara ahir, sortint de Barcelona, vaig veure algunes banderes als balcons, i han passat bastantes setmanes de la manifestació del 10 de juliol i del final del mundial de Johannesburg. En un edifici de Sant Andreu hi havia una senyera al primer pis, una bandera espanyola al tercer i una estelada a l'àtic. És un senyal minoritari, però no és anecdòtic.
Veiem en acció polítiques de fabricació de confrontacions identitàries i el pitjor que podria succeir avui a Catalunya seria el divorci progressiu entre aquestes polítiques, cada vegada més excitades i gesticulants, i una societat cada vegada més escèptica i abstencionista.
Ara que entrem en un període electoral és exigible que, per damunt de les diferències democràtiques, reforcem la consciència dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, siguin quins siguin els seus sentiments d'identitat, de pertànyer a una nació que és de tothom i que només podrà ser si és de tothom. Aquesta consciència comuna de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya és la condició imprescindible de la nostra llibertat i d'un projecte de futur compartit i millor.
Comentaris
Raimon... tot això està molt bé però... què ha fet, i sobre tot què farà, el teu PSc per defensar Catalunya? Sou una colla de mediocres venedors de fum amb el cul absolutament llogat al gran PSOE, aquell que, amb el Felipe González i l'Alfonso Guerra al front, varen ser un dia l'esperança de l'Espanya plural. Tu i el Raventós i després el trànsfuga Solé-Tura us hi vàreu apuntar... i us han deixatr aquell cull llogat més escaldat que el d'un mico del Zoo. Si fins i tot un robot cordobès us ha passat davant a tots els del PSc que us dieu catalans! Foteu pena nois! Raimon... millor que portis la teva alegre manera de ser a un altre indret on encara no et coneixin prou... Aquí ja estàs molt vist...
I què fer? Els que pengen les banderes espanyoles son uns ignorants de cal ample als que per molt espanyols que se senten els de Madrid atraquen igual. Què fem, amaguem la senyera per que no s'enfadin?. Que aquests ciutadans pengin la bandera espanyola es senyal de que els polítics catalans no tenen el que s'ha de tenir per denunciar l'espoli escandalós i injust que patim tots els que vivim i treballem a Catalunya per part dels espanyols. Perquè de probes de l'espoli i de la deslleialtat de l'estat espanyol cap els ciutadans de Catalunya n'hi han a tones. Els responsables de la divisió social la teniu vosaltres, polítics de fireta. Teniu por del conflicte amb Madrid i preferiu que ens baralle'm entre catalans.
El consens social a Catalunya s'ha de fonamentar en el reconeixement del nostre poble a la seva autodeterminació. No es pot mantenir l'acord sota la premisa d'estar sotmesos als hereus del franquisme, i a la seva Espanya "atada i bien atada". Potser no podrem construir un estat català, perque la derrota del 1939 va ser la nostra última i definitiva derrota, i tot el que es va fer del 1940 al 1975 l'aplatament de Catalunya, però això no ens ha de fer amagar que els catalans, els de veritat no els de "visc a Catalunya", som una nació que no forma part de la nació-estat hispano-castell ana i per tant aspirants permanets de forma irrenunciable a la autodeterminació del terriotri català i al que no li agradi que sigui espanyol d'aquesta Espanya que nega el dret d'autodetermina ció, però ell no nosaltres.
Sr. obiols , ara t´en adones del perque de tot plegat , han tingut de passar tans anys per veure una evidencia tant gran , tota aquesta falsetat era nomes per la poltrona no ? , tot hi haver traït al pais durant tants anys espero que sapigueu rectificar i que la palla dels vostres ulls ja no torni a ficar-s´hi , llastima de temps perdut pero tot sigui per d´una vegada per totes anem tots junts a on em d´anar , visca catalunya lliure .
Intentaré ser concís i simple. El poble de Catalunya té ara mateix tres opcions polítiques, sota el meu punt de vista (en quant a objectius): A) Conformisme (acatar allò que ens donin des de Madrid), solució representada pel PSC; B) Buscar el diàleg amb Espanya un altre cop, i aquest cop perquè canvïin la constitució per apropar-nos més a un sistema polític federal (cosa molt/massa difícil perquè no tota Espanya ho aprova - opció representada EN PART per CIU); C) Independència (opció representada per Solidaritat, Reagrupament i ERC - i possiblement ICV i, m'encantaria pensar que també per CIU).
Jo sóc partidari de l'opció C, tot i que els partits que la representen no m'acaben de convèncer. Per què? Dins d'Espanya vivim subordinats a l'interès de "la Nación", fora d'Espanya podríem intentar parlar a Espanya de tu a tu, per viure coordinats. La independència de Catalunya no ha d'anar contra Espanya, però a favor de l'evolució d'Espanya. L'opció "C"
... significa una millor Catalunya i unes millors relacions amb Espanya (l'Espanya de l'exterior de Catalunya i l'Espanya de l'interior de Catalunya).
Gràcies per la vostra atenció.
Raimon el patetisme de les vostres apel·lacions a la cohesió social com si això fos la ex-Iuguslàvia governada pels serbis a punt de matar-nos entre nosaltres cauen en el ridícul. I els vostres insults sobre què és i què no és una minoria us haurien d'avergonyir.
Tant els unionistes com els independentiste s hem de demanar simplement democràcia per decidir en un referèndum què volem fer del nostre futur. I aquesta demanda de democràcia és l'única a què us negueu o silencieu.
No ens burxeu les orelles, Raimon, que tenim les idees clares. Sou vos els qui us negueu a acceptar les normes democràtiques més elementals.
Raimon, llegeixo pacientment i molt interessat tot el teu article. Nem bé, les teves explicaions i les reflexions que fas m'agraden, el que va fer Franco, el que ha fet el Tribunal Constitucional, em dic nem bé i quan arribo al final em pregunto .... ja ha acabat? Quina és la proposta, quin és el camí? qué hem de fer ara? I no dius res !!!!!. Que potser només vols generar por amb això de que ens volen dividir? Raimon si us plau, som al segle XXI !!
Vull deixar esment aquí (un cop més) que molt em fa que fora de Catalunya les sensacions són molt diferents de com es viuen aquí. Per exemple, jo vaig seguir la mani, i he col.laborat en consultes per la independència, i tot plegat jo ho veig com la cosa més natural i pacífica del món. Però els meus tiets, que són d'Almendralejo, reben informacions molt, no sé com dir-ho, "exagerades". De vegades em diuen tot esverats per telèfon: "uy lo que está pasando en Catalunya...!", i jo m'espanto: "què, què passa?!", pensant en quelcom horrible del que no m'he assebentat. Però quan m'ho expliquen, "¡que Cataluña se va a separar de España!". Òndia! Sona bé i tot. Quan els hi explico fil per randa l'autèntica situació, ja es tranquil.litzen.
Els que pengen les banderes espanyoles en balcons, són, en la seva immensa majoria, espanyols immigrants que viuen a Catalunya (no catalans), però el pitjor és que es creuen amb tots els drets de dominació, per tant molt de compte arribat el moment. Si us adoneu ningú parla de l'esmentada situació. El mal anomenat ara cinturó vermell, no és ni més ni menys que el cinturó immigrant espanyol (el pitjor per als interessos de Catalunya).
Amb això vull dir que tinc la sensació que la premsa és un autèntic "teje-maneje", que pocs fora de Catalunya coneixen de primera mà el que passa aquí, i que tot plegat tot aquest odi i por estan molt mal dirigits. Només cal llegir les "patrañes" que escriuen els lectors a "El País", a la secció dels comentaris; és molt trist. Tinc un amic que quan llegeix una notícia, la busca en cinc periòdics més, per contrastar-la i creure's el que creu que val. Pels que ignoren molt de política, es massa fàcil caure en prejudicis llegint els "objectius" periòdics.
d'una nacio que no es la seva i menys en democràcia. Pq españa es una democracia no sr Oviols? Llavors deixi d'atiar la por i de tractar-nos com si fossim nens petits. Si som una nacio tenim els mateixos drets que totes les nacions, i si españa per ser nacio pot ser independent, Catalunya també ho potser sr Oviols. Pq defensa drets per españa que no vol per catalunya? en democràcia hi tenim el mateix dret i deixi d'atiar la por i de tractar-nos com a menors d'edat.
De fet el, pscPSOE, dels anys de "dermocràcia" (ho és per tènue, de fina pell), que no ha arribat els catalans, ni vells ni nous, ni vinguts els darrers anys. El què si sap el nen Raimon Obiols viure comodament d'eurodiputat. Els discursos i les polítiques dels franquistes del 1939, enllacen qual ponts de plata, amb les polítiques fetes per tots els falangistes tipus Gonzalez, Guerra..., que es van apuntar a guarnir-se el pit amb el mot socialistes (tot traint la noble ideologia). I, per encadellar encara més Catalunya dins del regne espanyol, governat per l'integrisme d'aital retrògrad i sempre genocida nacionalisme.
Estic tip de sentir els polítics repetir allò de "és l'hora del seny i no de la rauxa", "cal tenir consciencia ciutadana", "responsabilitat política", "no fem el joc als espanyols", "no al conflicte identitari"... sabeu què vol dir tot això? No farem res! Ciutadans, no feu res! Aquestes consignes dels polítics, sobretot del PSCOE, són la crida a l'immobilisme social, a l'apatia, al continuar com sempre.Cal sortir al carrer i cridar!
L'hora del seny ja ha passat, ja s'ha vist que s'ha aconseguit amb 30 anys de seny. El conflicte identitari existeix i no es pot amagar. La consciència ciutadana consisteix a participar, protestar i reclamar més democràcia, més transparència, més juticia social als carrers. La responsabilitat política no la poden demanar ni polítics ni els seus gossets, perquè mai n'han tingut (Luigi, Palau, 3%,...).
Cridant a l'immobilisme social, guanya la banca. Jo tinc una senyera al balcó, hi serà fins que es descoloreixi o siguem in
El PSOE i el PP són les dues cares de la mateixa moneda: l'España Una y Eterna, la bandera "rojigualda", la monarquia borbònica espanyola, la Roja, els toros, la corrupció i el "despilfarro" amb diners robats a catalans, balears i valencians.
El PSC actua de "quintacolumnist es" a Catalunya (com el PPC), controlat per immigrants espanyols i botiflers al servei d'aquesta "España Eterna" i tots els seus símbols.
L'estrany és que tan CiU com Esquerra (abans ERC) se sotmetin continuament i facin el joc submissament a aquests partits espanyols, venent-se per quatre engrunes i unes quantes cadires.
Mentre això succeeixi Catalunya continuarà estant dominada legislativament, judicialment, militarment, esportivament... per l'España Eterna, que no és més que la C
... Castella eterna. L'únic camí és la independència.
No deixa de ser curiós, molt curiós, que per desligitimar al Tribunal Constitucional es remonti a juliol 1939 cap endavant en un exercici de subtil i barroer de manipulació. Si anem als tres anys immediatament anteriors vèiem que la Federació Catalana del PSOE i la Unió Socialista de Catalunya, amb altres partits comunistes, van crear el PSUC ( 1936 ) que defensava la dictadura del proletariat i la conquesta revolucionària del poder, de tal manera que d'una dictadura anarco-comunist a vem passar a una dictadura franquista ( ferorges i brutals les dues ), sense solució de continuitat.
Ara estem en un Estat democràtic i de dret, i per tant el TC actua conforme a llei, encara que no sembla agradar-li gaire al Sr.Obiols. ¡ Però si va ser en Maragall i altres socialistes de barris benestants els que veu promoure tot aquest embolic de l' Estatut !, que per cert, en Jordi Pujol i altres no consideraven necessari ja que preveien el que passaria. Estatut del 36% contra u
Animeu-vos a participar a la Primera Cantada Coral per la Independència que tindrà lloc a l'Aplec per la Independència d'Arenys de Munt aquest diumenge que vé. Us hi podeu apuntar, el web és http://www.poblequecanta.cat/ (ull que poden haver-hi espais). El repertori no és massa complicat i es poden trobar mp3 i midis de gairebé tot.
Sr. Obiols: Vosté arriba amb trenta anys de retard, que a més han estat de col.laboració total i absoluta al servei de l'espanyolisme. Trenta anys agitant l'espantall de la "fractura social" que, ras i curt, ha significat l'afavoriment de tot el que fos espanyol i l'entorpiment de la recuperació identitària de Catalunya, atacada igualment per anarquistes i falangistes, per monàrquics (espanyols) i per republicans (espanyols), per dretans (espanyols) i esquerrans (espanyols), amb la col.laboració inestimable de partits "catalans" com el vostre. Una mica d'humilitat no us vindría malament, així com un canvi de discurs; aquest ens el sabem de mamòria.
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.