El conseller de Governació, Jordi Ausàs, va aprofitar ahir l’aprovació del projecte de llei de consultes populars per via de referèndum per advertir que el resultat de la negociació del nou finançament pot ser “susceptible” de ser consultat a la ciutadania. Tampoc va tancar la porta a promoure un referèndum si el Tribunal Constitucional lamina l’Estatut. Sigui com sigui, Ausàs va explicar que el govern encara no ha decidit quines consultes tirarà endavant. Sí que va deixar clar que els referèndums s’hauran d’ajustar al “marc legislatiu de l’Estat” en al·lusió a una hipotètica consulta sobre l’autodeterminació de Catalunya. I és que l’Estat tindrà sempre l’última paraula a l’hora d’autoritzar una consulta que tampoc serà vinculant. Amb tot, el conseller la va presentar com la “més ambiciosa dins del marc jurídic actual”.

Davant la incomoditat que genera la llei en les files socialistes i que es pugui demorar en el període de presentació d’esmenes, el titular de Governació va remarcar que “és una llei que la volem per fer-la servir”. L’objectiu de la llei, va explicar, és promoure el “dret de decidir” sobre “qüestions d’especial transcendència política”.

ERC, que ha abanderat el projecte des de l’etapa de Joan Puigcercós a la conselleria, destaca la importància de la llei perquè cada cop que l’Estat refusi una consulta haurà d’explicar si ho fa per qüestions polítiques o tècniques. El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va aplaudir la iniciativa i va posar com a exemple Suïssa, on “cada mes” es convoquen referèndums.