En un pas de gegant cap a la política de no-proliferació nuclear, el govern dels Estats Units va anunciar ahir oficialment, després que Barack Obama ho avancés en una entrevista al New York Times, que limitarà l’ús d’aquest tipus d’armament a situacions “extremes” i que renunciarà a fabricar-ne de nou. És el primer cop que Washington es compromet explícitament a no utilitzar armes nuclears contra els Estats que no disposen d’aquest tipus d’arsenal i que compleixen amb el Tractat de No-proliferació Nuclear (TNP), fins i tot en el cas que els esmentats països fessin ús d’armes químiques o biològiques en un atac contra els EUA.

En aquest supòsit, segons el secretari de Defensa, Robert Gates, Washington respondrà amb arsenal convencional d’“efectes devastadors”. Aquest punt, però, podria ser reconsiderat si el desenvolupament de l’armament químic o biològic assolís la capacitat de provocar un episodi de destrucció massiva en sòl nord-americà. Aquesta decisió suposa un trencament amb la política de defensa de l’expresident George W. Bush, i podria aixecar molta polseguera entre els polítics més conservadors, que acusen Obama d’afeblir la seguretat nacional.

El govern d’Obama, però, es reserva el dret a fer ús de l’arsenal atòmic davant l’atac de països que no compleixen amb els tractats internacionals sobre la matèria i que suposen una amenaça per al país, com ara l’Iran i Corea del Nord. Aquest supòsit entraria dins la categoria de “circumstàncies extremes” i l’equip d’Obama no va voler precisar quina seria exactament la resposta dels EUA davant d’un atac d’aquesta procedència.

Perill terrorista
La Revisió de la postura nuclear, document que resumeix aquest nova política nuclear, estableix que, Paral·lelament a aquestes concessions, els EUA no deixaran d’enfortir el seu arsenal convencional. El text estableix com a prioritats frenar el desenvolupament i l’expansió de l’armament nuclear arreu del món i evitar que caigui en mans de grups terroristes, i advoca per promoure “relacions estratègiques més estables i transparents” amb la Xina i Rússia. Precisament, l’administració Obama adverteix de l’opacitat del programa nuclear xinès i assegura que aquesta falta de transparència no permet fer-se una idea de les intencions estratègiques del país asiàtic en aquest camp.

La publicació de la Revisió de la postura nuclear arriba en un moment clau en el debat sobre la carrera armamentista i la necessitat de posar-hi fre en pro de la seguretat. Obama rellança així la seva agenda política nuclear a les portes de la seva reunió a Praga, demà dijous, amb el president rus, Dmitri Medviédiev, per signar un nou acord START que reduirà un terç els arsenals atòmics estratègics, i a poc menys d’una setmana de la cimera de seguretat nuclear que se celebrarà a Washington.