Aquesta és la història d'un republicà que volia ser rei: rei de la Catosfera, branca política. I atesa la capacitat de convocatòria que va demostrar aquest dimarts en la presentació del seu llibre Política 2.0 –polítics de tots els colors i la sala plena d'usuaris de les xarxes socials, de professions diverses–, ho deu haver aconseguit.

L'acte era multimèdia i multiespai: hi eren tots els que omplien la sala i molts més, a quilòmetres de distància, participant-hi frenèticament a través del Twitter, on encara ara continuen els comentaris. Però al Twitter també hi eren els que eren a la sala, en un bucle neotecnològic que connectava tothom amb tothom. Fins i tot els assistents físics a la presentació no actius al Twitter podien veure què s'hi deia sense que els calgués seguir-ho amb el seu telèfon mòbil: ho tenien projectat en una pantalla gegant penjada en una de les parets del saló.

I algun dels twitts devien incomodar gran part de la primera fila, on hi havia el president i l'expresident d'ERC, Joan Puigcercós i Josep-Lluís Carod-Rovira, entre d'altres càrrecs destacats del partit, com ara els consellers Jordi Ausàs i Joan Manuel Tresserras. "Aquests que són a la primera fila, Carod i companyia, què esperen per ser a les xarxes socials", twitt llegit en veu alta pel presentador de la cerimònia, Óscar Dalmau. O: "El 95% dels polítics a la presentació tenen el mòbil a la butxaca". O: "No estan entenent res".

Al capdavall, la primera fila era la que menys hi pintava: les autoritats miraven cap a l'escenari quan la resta de la sala mirava cadascú cap al seu mòbil, autèntic signe de bona educació en un acte 2.0, en què els assistents tenen la missió de fer de relators. És un dels senyals de la revolució que Benach intenta explicar a Política 2.0 en doble versió, en paper i en edició digital: malgrat la contradicció que representa aquesta versió en paper, que requereix tenir "un ordinador al costat" per anar-hi buscant les referències a la xarxa, com va advertir el mateix autor.

I, des del punt de vista polític, tot plegat ha de servir per "deixar de parlar a la gent i començar a parlar amb la gent", segons paraules insistents de Benach al llibre i en l'acte. L'única via per sortir del túnel de la desafecció, des del punt de vista del president del Parlament.