Dos dels grans diaris francesos, Le Figaro i Libération, es fan ressò a les seves pàgines de l'editorial conjunt de 12 diaris catalans i de la possibilitat de la retallada de l'Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional. "Catalunya, en peu de guerra. Un ensurt per a Zapatero", diu Le Figaro. "Catalunya crema. Es tem una versió descafeïnada que seria inacceptable", escriu Libération.

Els dos diaris expliquen que la societat civil s'ha mobilitzat pel retard en la sentència del Tribunal Constitucional i pel temor a una retallada sense precedents.

Le Figaro destaca que l'Estatut ha de redefinir les relacions Espanya-Catalunya però topa amb el recurs presentat pel PP i el perill de retallada de fins a 40 articles, entre ells, comenta, alguns de tan sensibles com els que fan referència als drets històrics, l'obligatorietat de conèixer el català i el terme nació del preàmbul.

La queixa d'Emma
El Col·lectiu Emma ha respost al diari suís Le Temps arran del seu article Nouveau statut de la Catalogne quasi mort né., on ofereix una visió semblant a la dels altres dos diaris francòfons però afegeix que l'Estatut és un text sagrat pels catalans i parla dels privilegis que comporta.

Emma explica que l’Estatut "es podria considerar la darrera temptativa per aconseguir una entesa de Catalunya amb l’Estat espanyol i que més que pretensions o privilegis, com afirma l’article, l’objectiu era fer evident una realitat nacional, la catalana, i aconseguir unes relacions econòmiques i fiscals més equitatives amb l’estat, ja que Catalunya té un evident dèficit d’infraestructures i un dèficit fiscal del 10% a l’any (en comparació per exemple a Alemanya, on s’ha fixat un límit de solidaritat entre els lands del 4,5%)".

També matisen que l’Estatut no és un text “sacrosant” sinó el resultat de la negociació entre partits catalans, nacionalistes i no nacionalistes, "seguint estrictament les regles definides per l’estat, que a més va incloure una retallada significativa en el Parlament espanyol. I que el recurs davant el Tribunal Constitucional, un òrgan que gairebé ningú considera apolític o imparcial, l’ha presentat tant el Partit Popular com el Defensor del Poble, un històric militant socialista".