El primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, manté el propòsit de convocar un referèndum per a la independència tot i les fortes pressions que està rebent de l’oposició i de la premsa conservadora londinenca, que, agafant la recessió econòmica com a pretext, li exigeixen que ajorni la consulta.

En declaracions a l’AVUI, l’oficina del cap del govern escocès va desmentir les informacions publicades per alguns mitjans de comunicació europeus en el sentit que Salmond ja hauria canviat radicalment de parer i hauria tancat al calaix el seu pla perquè Escòcia arribi a la plena sobirania.

“Aquests suggeriments són un disbarat. Tirarem endavant la llei per al referèndum i ho farem l’any 2010”, va assegurar el portaveu del govern escocès. Segons una dirigent del governamental Partit Nacional Escocès (SNP), la formació que lidera Salmond té “ordres de treballar, no només per convocar el referèndum, sinó per guanyar-lo”.

Unitat britànica
L’agència Press Association ha distribuït notes sobre l’“abús” de la campanya Conversa Nacional –d’explicació sobre el referèndum– per afavorir el sí a la independència que defensa l’SNP, sota la cobertura de promoure la participació electoral. Aquests reportatges serien el reflex de l’oposició creixent de la premsa conservadora de Londres.

Dilluns The Times defensava la unitat del Regne Unit com a fórmula per combatre la crisi i aconsellava moderació al primer ministre escocès: “Salmond haurà de rebaixar les seves aspiracions i abandonar la independència”. Més contundent, The Daily Telegraph creu que “la llei del referèndum per la independència no té cap opció de ser aprovada al Parlament escocès”.

Per la seva banda, el Partit Liberaldemòcrata ja ha traslladat la tensió mediàtica a l’arena política. “Els de l’SNP continuen capficats amb el referèndum mentre el mercat laboral s’evapora”, denunciava aquesta setmana el liberal Jeremy Purvis, que se sumava així al front del no. La majoria de l’SNP a la cambra només és d’un diputat.

La manca de suport parlamentari al referèndum, però, contrasta amb enquestes recents. Segons la BBC, el 58% de la població escocesa reclama el dret a votar sobre la independència. A favor, tanmateix, ho farien entre el 38% i el 42%.

El govern Salmond va rellançar dimecres la proposta d’un Fons del Petroli, valorat en 248.000 milions d’euros, i va refermar la seva imatge d’eficàcia amb l’anunci de 583 milions d’estalvi pressupostari.

Però els detractors del referèndum d’autodeterminació han sabut triar el mal moment econòmic per exigir que no es faci. I han trobat arguments. Les obres del tramvia han col·lapsat aquest estiu Edimburg (amb un cost de 699,5 milions d’euros) com una metàfora estrepitosa de la hisenda nacional.

L’Arc de la Prosperitat –els veïns rics– que havia d’emparar el futur govern sobirà ja no existeix. L’agost del 2006, Salmond recorria a la geografia a falta d’un Espriu gaèlic. Però el cant s’ha tornat un lament: el ritme de fallides empresarials des d’abril és de dues al dia. Escòcia farà bé de no emmirallar-se amb els veïns del nord, ni de l’est.

A despit dels auguris de Salmond, Noruega pateix el pitjor dèficit públic en tres dècades, Irlanda supera l’atur de 1996 i Islàndia ha hagut de ser rescatada per l’FMI.